20.06.2018 - 20:59
El Consell Europeu pels Refugiats i els Exiliats (ECRE en les seves sigles en anglès), denuncia que l’externalització de la migració és ‘posar fi al dret a l’asil a la UE’. Així ho adverteix en una entrevista amb l’ACN Catherine Woollard, secretària general de la plataforma, coincidint amb el Dia Mundial del Refugiat. ‘Estem disgustats pel fet que la Comissió Europea estigui capitulant el que anomenem l’agenda d’externalització, que és un intent de posar fi al dret a l’asil a la UE i externalitzar responsabilitats a altres regions’, assegura la secretària d’ECRE, plataforma que agrupa que més de 90 ONGs que treballen en l’àmbit de l’asil.
Segons Woollard, la voluntat de l’executiu de tirar endavant amb l’acord UE-Turquia ‘simbolitza’ aquest ‘canvi de plantejament’. A més, lamenta que ‘molts estats membres’ tanquin les seves fronteres i treballin ‘amb tercers països perquè acceptin refugiats abans d’assumir la seva part de responsabilitat’. Tot plegat, l’endemà que s’hagi filtrat que el Consell Europeu presidit per Donald Tusk vol crear camps de refugiats fora de la UE i que els 28 pretenen frenar l’arribada d’immigrants amb ‘plataformes de desembarcament regional’, segons l’esborrany de les conclusions de la cimera de la setmana vinent a Brussel·les, on l’agenda migratòria tindrà un paper clau.
La tragèdia que va despertar la Unió Europea ara fa gairebé cinc anys amb l’enfonsament i la mort de 368 immigrants a prop de l’illa italiana de Lampedusa va marcar l’inici d’allò que molts han anomenat ‘la crisi dels refugiats’. Woollard, però, no considera que els últims cinc anys hi hagi hagut a la Unió Europea una ‘crisi de refugiats’, sinó ‘una crisi política europea’. ‘Fins i tot amb la crescuda d’arribades el 2015, el número era tal que Europa ho podia i ho hauria hagut de gestionar’, defensa.
Del fracàs de les quotes a una reforma ‘improbable’
Des de l’acord UE-Turquia pels refugiats passant pel fracassat sistema de quotes per reubicar sol·licitants d’asil des de Grècia i Itàlia -que els estats europeus han incomplert en més del 70%- la resposta europea a la crisi migratòria està lluny de trobar el seu camí. Mentre que alguns països, com Alemanya a l’extrem, han reubicat 10.825 refugiats provinents de Grècia i Itàlia des del 2015, altres, com l’Hongria d’Orban s’han negat a acollir-ne cap. L’amenaça per al projecte europeu de governs xenòfobs, però, no ve només de Budapest. Països com Itàlia o Àustria tenen, als respectius governs, ministres de l’Interior d’extrema dreta.
En aquest sentit, Woollard es mostra crítica amb la Comissió dirigida per Jean Claude Juncker, ja que considera que està ‘massa disposada’ a donar suport a l’agenda de determinats estats membres que ‘volen impedir l’accés a l’asil a Europa’. ‘La gent té dret a travessar la frontera per buscar protecció’, reivindica, assenyalant la seva creixent preocupació per l’augment de les detencions de refugiats en països com Hongria. ‘És clarament contrari al dret europeu i internacional’, sentencia. Segons ella, a Europa hi ha ‘una desconsideració flagrant del dret de la UE i el dret internacional sobre refugiats i drets humans’ i en destaca com una ‘preocupació màxima’ les anomenades ‘devolucions en calent’.
Malgrat l’increment en alguns països ‘del vot de partits extremistes’, matisa, en paral·lel hi ha hagut una ‘onada de generositat’ a Europa. ‘També hem vist una reacció positiva de les societats europees’, assegura, i menciona les associacions per l’acollida de refugiats que ‘sovint’ treballen amb les autoritats locals. ‘Això ens dóna esperança per ara, ja hem vist reaccions polítiques negatives sobre migració però també multitud de contrareaccions positives, com en la recent crisi amb l’Aquarius, quan la gent, incloent-hi set batlles de ciutats portuàries, van dir a Salvini que Itàlia tenia l’obligació d’acollir els immigrants rescatats’, expressa. ‘És una tendència que veiem a tota Europa, també a Espanya’, conclou.
Precisament en relació a la negativa a obrir els ports italians de Salvini, el comissari europeu d’Immigració, Dimitris Avramopoulos advertia fa pocs dies que si ‘l’esperit europeu’ no preval ‘Europa tindrà problemes i tot el projecte europeu estarà en perill’. La cimera dels pròxims 28 i 29 de juny és la darrera reunió prevista a Brussel·les entre els 28 abans de la tardor i un dels punts que abordaran serà precisament quina política migratòria d’asil ha d’adoptar la UE i si existeix o no el consens suficient. Entre els punts a debatre, hi ha la possibilitat de reformar el reglament de Dublín, que marca que la petició d’asil ha de ser gestionada a l’estat membre on primer arriba l’immigrant. Aquesta realitat implica, a la pràctica, que el volum de gestió de sol·licituds s’acumuli a Grècia i a Itàlia, la principal porta d’entrada a Europa des del Mediterrani, i els immigrants hagin d’esperar mesos en camps de refugiats la seva sort.
Woollard es mostra escèptic respecte la possibilitat que els estats arribin a un acord sobre la reforma del sistema d’asil i veu improbable que canviï la setmana vinent. Tot i defensar que cal reformar el sistema d’asil perquè és ‘disfuncional’, també pensa que ‘és millor no tenir-ne que tenir una reforma dolenta’.
Més ‘reconeixement’ a regions i ciutats
La secretària del Consell Europeu pels Refugiats assegura en declaracions a l’ACN que les ONG han vist un rol ‘extremadament positiu’ de regions, ciutats i municipalitats i cita el cas de València amb l’Aquarius, la contribució ‘positiva’ de Barcelona o altres ciutats ‘on la gent s’ha manifestat per acollir més refugiats’. Per contra, es mostra crítica amb el govern de Rajoy, ja que els refugiats ‘no podien accedir-hi’. La Unió Europea, argumenta,'”hauria d’explotar, utilitzar i reconèixer el paper important’ de les autoritats locals de tot tipus i suggereix, per exemple, que podria fer-ho proveint finançament directe.
El cas de l’Aquarius
Més de 800 persones han mort o desaparegut al Mediterrani en el seu intent d’arribar a Europa des de principis del 2018, segons dades de l’Organització Internacional per a les Migracions. Només en els darrers sis mesos més de 44.000 persones han arribat al continent i la gran majoria ho ha fet en perilloses travessies per mar, com els més de 600 immigrants rescatats fa pocs dies per les ONG SOS Mediterranee i Metges Sense Fronteres a bord de l’Aquarius.
Per a Catherine Woollard, l’oferiment del govern espanyol perquè l’embarcació atraqués a València va ser ‘molt important’. ‘Crec que el que hem vist és que el nou govern espanyol ha reconegut que no és moment de joc polític quan hi ha un vaixell amb 600 persones enmig del mar’, afirma, afegint que el que li agradaria veure ara és una política europea de migració i asil. A més, destaca que el cas de l’Aquarius ‘demostra que cal trobar solucions col·lectives’ i creu que és sobre aquest punt on el govern espanyol, juntament amb els altres estats, ha de treballar per ‘intentar trobar una aproximació més sostenible en les qüestions de migració i asil’. Per a ella, això implicaria una reforma adequada del sistema d’asil però que permeti demanar protecció ‘de forma continuada a Europa’, així com un canvi cap a ‘vies legals i segures’ per evitar que els immigrants agafin rutes i travessies ‘perilloses’.
