El Consell es fa l’ofès pels acords sobre el català a la Unió Europea i el congrés espanyol

El govern del PP i Vox de la Generalitat ha reaccionat a l’anunci que començaran els tràmits perquè el català, l’èuscar i el gallec siguin oficials a la Unió Europea i perquè es puguin parlar al congrés espanyol amb una declaració institucional que ho considera un atac al valencià. “Des del Consell no permetrem ni un atac més ni ser moneda de canvi pels que volen trencar Espanya, i arribarem fins on calga”, ha dit la vice-presidenta segona, Susana Camarero, en una compareixença sense preguntes. Ha estat acompanyada per la portaveu del Consell i consellera d’Economia, Ruth Merino; la de Medi Ambient, Salomé Pradas; i la de Justícia i Interior, Elisa Núñez, un dels tres membres de Vox al govern.

El Consell ha exigit “respecte a la Comunitat Valenciana” i “que el valencià tinga el mateix estatus d’oficialitat que la resta de llengües cooficials”. Ho ha argumentat dient que així ho establien tant l’estatut valencià com la constitució espanyola. “La Comunitat Valenciana ha de deixar de ser moneda de canvi en els pactes entre Pedro Sánchez i els separatistes catalans. L’anterior Consell ho fomentava, este no ho tolerarà”, ha dit Camarero, que ha garantit que el seu govern mostraria sempre “lleialtat a la constitució i fidelitat a Espanya”.

Ha dit que la decisió d’Armengol de permetre el català, l’èuscar i el gallec al congrés espanyol era un acord nefast i que les llengües eren per a unir i no pas per a dividir. A més, ha afegit que no tenia sentit d’utilitzar “de manera partidista” el congrés, perquè al senat ja es podien fer servir totes les llengües.

Ha anunciat que el primer ple del Consell de setembre aprovaria una declaració institucional en què es detallarien accions a seguir per respondre a això que considera una ofensa. Fins llavors, ha avançat que el Consell enviaria cartes a Pedro Sánchez i Francina Armengol demanant-los “respecte” a la història, la cultura i la llengua valencianes, com a part de “la riquesa plural d’Espanya”. A més, ha dit que enviarien una petició a Charles Michel, president del Consell Europeu, en qualsevol qüestió que afectés la llengua pròpia.