24.09.2024 - 21:40
El Consell d’Europa va fer ahir un retret important a Espanya per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imposa un 25% de classes en castellà a l’escola si una família ho demana.
Segons un informe publicat pel comitè d’experts per a la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, el consell considera que aquestes decisions són incompatibles –incompatibles, diu– amb els compromisos ratificats per l’estat espanyol en virtut del tractat. I demana, per tant, a les autoritats espanyoles que prenguen totes les mesures necessàries per a posar-hi remei, és a dir, per a tornar a fer que el català siga l’única llengua d’escolarització.
“Fixar un percentatge mínim d’ensenyament en castellà per a cada centre educatiu és clarament contrari als compromisos acceptats per Espanya en virtut de l’article 8 de la carta europea”, conclou l’informe, que no deixa, doncs, espai per a cap dubte.
El mateix report és particularment dur contra la nova llei d’educació valenciana, l’anomenada “llei Rovira”, perquè reduirà “dràsticament” la presència del català a totes les escoles i, sobretot, a les zones tradicionalment castellanoparlants, on passarà a ser poc més que una assignatura voluntària. Cinquanta diputats del parlament espanyol, a iniciativa de Compromís, duran la llei al Constitucional, però de moment fa mal.
La notícia té lectures diverses. Una és que despulla els nostres polítics esporuguits. També, evidentment, que despulla els governs espanyols –del PSOE o del PP– i tota l’arquitectura mediàtico-jurídica que ha introduït en el debat escolar conceptes extremadament polititzats com si fossen normals i raonables. L’espanyolisme ja ho fa sovint, això d’inventar-se teories que ningú més, enlloc del món, no fa seues i imposar-les per força, mirant de revestir-les d’autoritat i equilibri. I aleshores, pam!, darrere ve el Consell d’Europa a dir-los si són boigs o què.
Però la culpa no és tota d’Espanya. En aquest problema concret de la presència del català a les escoles, bona part de la culpa la tenen els nostres polítics esporuguits. Que, amb tal de no tenir amenaces judicials prop seu, pacten amb el dimoni coses que no hi havien d’haver pactat mai. Com és el cas, al Parlament de Catalunya, del nefast acord entre ERC i Junts amb PSC i Comuns, que introdueix per primera volta el castellà com a llengua d’ús a l’escola. Com ho és l’horrible llei de plurilingüisme presentada per Compromís al País Valencià.
Si els uns i els altres s’haguessen mantingut en les posicions inicials, aquest informe d’ara seria la base per a una futura sentència dels tribunals europeus contra la segregació lingüística i la imposició del castellà. Però ara, què? Ara què faran? Diran que sí, que s’ha demostrat que teníem raó? I què més? Concretament: què canviarà això a les nostres escoles?
Hannah Arendt, a Els orígens del totalitarisme, va explicar perfectament que el terror totalitari utilitza la por no sols per a destruir la resistència física, sinó també la llibertat moral de l’individu. Perquè reprimeix la capacitat dels individus de pensar i actuar de manera autònoma i lliure. I és d’això que parlem.
Perquè sabien, tots –ho sabia Compromís, ho sabia Esquerra, ho sabia Junts–, que Espanya no tenia raó. Sabien, tots, que era una batalla guanyada a Europa, on la por no altera necessàriament la racionalitat. Sabien, tots, que cedint quèiem col·lectivament en un pou profundíssim. Però tenien por. Ells. Una por física. Concreta. D’anar ells, en persona, a la presó. O de ser inhabilitats per uns quants anys. I van acceptar coses inacceptables. I ara Europa els despulla. A ells també.
PS1. Espere que algú, a partir d’aquest informe del Consell d’Europa, emprenga un procés judicial que faça retirar les quotes de castellà obligatori a l’escola. No n’hi ha prou de tenir raó. La raó ha de tenir efecte.
PS2. La batalla interna dins ERC és com més va més ferotge i pràcticament ja involucra tothom. Pol Baraza, en aquest article, ha investigat qui és qui en els grups parlamentaris d’Esquerra al Parlament de Catalunya, al d’Espanya i al d’Europa. I qui s’arrenglera amb qui. Les conclusions són força interessants.
PS3. Parlant de les conseqüències de la por, la setmana passada, a l’Espai VilaWeb, Damià del Clot va presentar, acompanyat de Jaume Alonso-Cuevillas, el seu nou llibre Colpisme. De la violència militar al lawfare judicial. (El llibre el podeu adquirir ací i el vídeo de l’acte el podeu veure ací.) Una de les conclusions, força interessant, és, tal com explica Josep Casulleras, que cal veure la investidura de Salvador Illa com la culminació del colp d’estat contra la Generalitat. Ho expliquen bé això.
PS4. Si sou subscriptors de VilaWeb, recordeu que teniu descomptes en les compres a la Botiga de VilaWeb. N’hi ha prou que hi accediu identificats –si no sabeu com fer-ho us ho expliquem. I si no en sou subscriptors, encara, recordeu que fent-vos-en feu possible aquest diari, però també guanyeu tot d’avantatges que podeu descobrir ací.
