07.12.2017 - 17:49
|
Actualització: 07.12.2017 - 18:19
El Consell de Ministres del govern espanyol ha aprovat aquest dijous el nomenament de Julián Sánchez Melgar com a fiscal general de l’estat espanyol. Sánchez Melgar és actualment magistrat de la sala segona del Tribunal Suprem. És el quart fiscal general que escull l’executiu de Mariano Rajoy, després d’Eduardo Torres-Dulce, Consuelo Madrigal i el desaparegut José Manuel Maza, que ha liderat el procés judicial contra l’independentisme a Catalunya querellant-se contra el Govern en ple, els líders d’ANC i Òmnium i la Mesa del Parlament. Maza va morir el 18 de novembre a Buenos Aires, a l’Argentina, a causa d’una infecció.
Un cop el nomenament ha superat els tràmits de la designació de l’executiu, l’aprovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i ara l’aprovació del Consell de Ministres espanyol, el candidat haurà de comparèixer davant la comissió de Justícia del Congrés dels Diputats per presentar el seu projecte d’activitat al capdavant de la institució. Des de l’executiu espanyol es calcula que Sánchez Melgar podrà prendre possessió del càrrec la setmana vinent.
La presa de possessió del càrrec de fiscal general, que en aquest cas ha estat seleccionat per l’executiu sense buscar el consens amb PSOE i Cs per accelerar el procés de substitució, es fa en el ple del Tribunal Suprem i davant del rei Felip VI, on el designat ha de jurar o prometre el càrrec.
Julián Sánchez Melgar és nascut a Palència, té 62 anys i va accedir a la carrera judicial el 1983. El 1987 va convertir-se en magistrat. Ha exercit a Barcelona i Santander i va presidir l’Audiència d’Àvila (1993-2000). Actualment, és magistrat de la sala segona del Tribunal Suprem, un càrrec que ocupa des del 2000. El 2006 va ser un dels impulsors de la ‘doctrina Parot’, que pren el nom del terrorista francès Henri Parot i que tenia com a objectiu evitar que els condemnats pel Codi Penal del 1973 poguessin sortir de la presó abans de complir una pena màxima de 30 anys de presó. Aquesta doctrina, però, va ser tombada el 2012 per una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans. Com a magistrat del Suprem també va votar en contra de l’anomenada ‘doctrina Botín‘ que va permetre evitar que es jutgés el banquer Emilio Botín l’any 2007.