29.07.2021 - 17:57
|
Actualització: 29.07.2021 - 20:58
El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ha avalat per unanimitat el fons de riscs creat per la Generalitat que ha de servir, entre més objectius, per a donar cobertura a la trentena d’ex-alts càrrecs del govern a qui el Tribunal de Comptes espanyols reclama fiances per 5,4 milions d’euros.
El dictamen del CGE conclou per unanimitat que el decret llei 15/2021 és legal i que la Generalitat té les competències estatutàries per a habilitar un instrument com el fons. Tanmateix, recomana modificacions al decret per a “esvair dubtes”, entre les quals incorporar de manera explícita la nova funció que s’atorga a l’Institut Català de Finances (ICF), que el CGE diu que hauria de ser “excepcional i molt limitada en el temps”. El Consell assegura que la disposició transitòria del decret llei, que estableix que l’ICF serà l’avalador mentre no hi hagi una entitat gestora del fons, aparta l’Institut de les seves funcions, que principalment tenen a veure amb la promoció de l’activitat econòmica i professional. Com que el decret llei té un rang jurídic superior a la norma que regula l’ICF, el CGE demana que el text aprovat pel govern incorpori “de manera explícita” les modificacions de la funció i l’abast de l’institut.
D’una altra banda, també demana “major claredat i seguretat jurídica” en la concessió del contraaval per part de la Generalitat. Diu que “ha de ser el resultat del corresponent procediment administratiu”. I insta el govern a tramitar com a projecte de llei o d’un reglament de desplegament tot allò que faci referència a l’obligació de retornar els imports coberts pel fons en cas que hi hagi sentència condemnatòria ferma.
Els articles que el Consell de Garanties demana de millorar en la redacció són el 4.7 i el 5. El primer estipula que l’entitat gestora del fons de compensació de riscs (que de moment és l’ICF) garantirà l’entitat bancària que presenti l’aval amb un dipòsit a càrrec dels fons complementari. I l’article 5 explica la clàusula de retorn de l’aval per part dels beneficiaris en cas que hi hagi una sentència ferma; és a dir, que els qui s’hi acullin hauran de tornar els diners amb els corresponents beneficis. Sobre aquest punt, el consell demana d’aclarir que la sentència es considerarà ferma així que sigui ratificada pel Tribunal Suprem espanyol, i no caldrà esperar el pronunciament del Tribunal Constitucional ni del Tribunal Europeu dels Drets Humans, tribunals que jutgen si els drets fonamentals han estat garantits i no pas els fets provats.
El dictamen emès pel CGE diu clarament que el decret “no és una norma legal de caràcter singular” i, per tant, “no és contrari a la jurisprudència constitucional sobre aquesta figura”. I alhora assegura que l’aplicació del fons no pot ser mai considerada com un supòsit de malbaratament de cabals públics.
Amb tot, recorda que la Generalitat és habilitada competencialment per a decidir si dóna cobertura als afectats en aquests estadis inicials o previs, d’imposició de requeriments patrimonials d’assegurament, mentre no se’n confirmi la responsabilitat.
El dictamen del CGE, de setanta-cinc pàgines i que no és vinculant, ha arribat després de dies d’expectativa a petició dels grups parlamentaris del PSC, Ciutadans i el PP, que van sol·licitar-lo per esclarir si s’ajustava a la legalitat. Un cop emès l’informe del Consell de Garanties, el parlament ha ratificat el decret en el ple d’avui. El conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat, Jaume Giró, ha proposat als grups parlamentaris que donin suport a la tramitació com a llei del decret per afinar el text inicial en aquest segon procés. Giró ha plantejat als grups parlamentaris que aquestes modificacions s’incorporin en el procés de tramitació de la llei que regularà aquest fons i que, una vegada aprovada, reemplaçarà el decret actual. No obstant aquestes apreciacions, el conseller ha defensat que el dictamen del CGE demostra que el decret és “solvent” i està “ben forjat jurídicament”.
