21.11.2016 - 19:52
|
Actualització: 21.11.2016 - 20:49
El congrés espanyol previsiblement donarà el vist-i-plau demà al suplicatori del Tribunal Suprem per a jutjar l’ex-conseller de Presidència Francesc Homs per delictes de prevaricació i desobediència en l’organització del 9-N. La votació es farà a porta tancada i la petició del Suprem rebrà el suport del PP, el grup socialista i Ciutadans, que tenen prou vots per a aprovar-la. S’hi oposaran Units Podem, ERC, PDECat, PNB i Bildu.
Aquest suplicatori serà el 31è que aprovarà el ple de la cambra. L’últim va ser el del diputat del PP Vicente Ferrer, jutjat perquè no havia superat un control d’alcoholèmia. La cambra no ha refusat cap suplicatori des del 1988, quan el grup socialista es va oposar al del ministre d’Interior d’aleshores, José Barrionuevo, més tard processat i condemnat pels GAL.
El suplicatori és un requisit procedimental perquè el Tribunal Suprem pugui jutjar un membre de les corts (diputat o senador). Té la funció de protegir la cambra d’ingerències judicials que pretenguin alterar-ne la composició i les majories.
PP, PSOE i Ciutadans avalaran el suplicatori d’Homs
El dia 8 d’aquest mes la Comissió de l’Estatut del Diputat va emetre un dictamen a favor de concedir el suplicatori per a processar Homs, amb els vots del PP, el grup socialista i Ciutadans, els mateixos grups que l’avalaran demà. Malgrat la petició d’Homs perquè la votació fos pública, es farà a porta tancada, és a dir, que els mitjans de comunicació no podran enregistrar-ne ni imatges ni so.
Serà al final del ple de demà, si fa no fa a les vuit del vespre. Un cop aprovat, el Suprem podrà començar el procés d’Homs, que s’encara a una pena d’inhabilitació pels dos delictes que li atribueix la fiscalia –desobediència i prevaricació–, per la participació en l’organització de la consulta del 9-N.
Els últims concedits, per a processar diputats del PP
Fins avui, el congrés ha aprovat 30 suplicatoris i n’ha refusats 13. Els últims tres que han reeixit són els dels diputats del PP Vicente Ferrer (2013), Arsenio Pacheco (2011) i Nacho Uriarte (2010), tots tres per no haver superat un control d’alcoholèmia. L’any 2009 el ple també va aprovar el suplicatori del diputat del PP Jesús Merino, que més tard va dimitir, per implicació en el cas Gürtel.
Entre els refusats hi ha el de l’ex-ministre de l’Interior José Barrionuevo el 1988. Aleshores la majoria del grup socialista es va oposar que el Tribunal Suprem el jutgés per una demanda del germà d’un etarra a qui Interior havia inclòs per error en un cartell de terroristes cercats. El 1995, el congrés sí que va concedir el suplicatori contra Barrionuevo per detencions il·legals i malversació de diners, arran de la seva vinculació amb els GAL.
