El congrés espanyol aprova, set anys després, la reforma de l’estatut valencià

Set anys després d’arribar al congrés dels diputats espanyol, la reforma de l’estatut valencià ha estat aprovada amb el suport de tots els grups tret de Ciutadans, que ha decidit d’abstenir-se. La setmana passada, la comissió constitucional del congrés, en què també va participar una delegació valenciana, ja va donar el vist-i-plau al dictamen sobre la reforma, i ara el text haurà de passar pel senat abans de tornar a les Corts, que preveu de fer l’aprovació definitiva abans de la convocatòria d’eleccions. La reforma fixa el compromís que les inversions de l’estat espanyol al País Valencià, d’ara endavant, s’hauran de fer d’acord amb el volum de la població. A més, aquestes inversions, hauran de decidir-se conjuntament en una comissió integrada per tres parts: la Generalitat, l’administració local i l’estat espanyol.

📝🗣 @ximopuig assisteix al debat sobre la reforma de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana en el @Congreso_Es. També assisteixen la vicepresidenta i consellera de @GVAinclusio, @monicaoltra, i el conseller de @GVAoberta, @malcarazramos pic.twitter.com/losekj8Rfv

— Generalitat (@generalitat) December 20, 2018

El debat ha comptat amb la presència a la tribuna de convidats d’una delegació encapçalada pel president i la vice-presidenta de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig i Mónica Oltra, i pel president de les Corts, Enric Morera. La iniciativa ha estat defensada a la tribuna de l’hemicicle per tots els grups que hi han intervingut llevat de Ciutadans, que s’ha desmarcat d’aquesta reforma després d’haver pactat el text amb els altres un mes abans.

Joan Baldoví ha dit que el seu grup donava suport a la millor reforma que era possible assolir amb consens i ha destacat aquest fet: ‘Hem estat capaços de signar alguna cosa amb el PP. És important de poder dir això.’ Ha retret a Ciutadans que ‘baixi de l’autobús’ de l’acord després de signar-lo, ha subratllat la novetat que les institucions valencianes puguin participar en aquesta definició de les inversions de l’estat al País Valencià, però ha advertit que la disposició ha de ser aplicada: ‘Serà una bona reforma si els partits que avui diuen que sí la compleixen en el futur.’

Per part d’ERC, Joan Tardà ha expressat el suport a la iniciativa i a la Generalitat en tot allò que siguin més recursos per al  País Valencià, que té un ‘empobriment no atribuïble a la manca d’esperit emprenedor i el dinamisme de la seva societat: infrafinançament i desinversió. Són 6.000 milions anuals de dèficit fiscal’, ha dit .

Ciutadans, en contra
Per Ciutadans, Toni Cantó ha començat la intervenció recordant una frase de Blade runner: ‘He vist coses que no creuríeu.’ Feia referència a allò que ha anomenat el ‘Botànic plus’: la suma del PP als partits que van signar el pacte de govern valencià.

Segons que ha dit, arribar a acords amb les formacions independentistes és deixar que el president català, Quim Torra, decideixi el traçat del corredor mediterrani que travessa el País Valencià. Ha dit que era un ‘autèntic llast’ per als partits de la Generalitat Valenciana, als quals ha pronosticat que perdrien les eleccions de l’any que ve.

‘Acabeu d’assistir al primer míting del senyor Toni Cantó com a candidat a les eleccions valencianes’, ha dit a continuació Ricardo Sixto, diputat d’Units Podem, molt crític amb l’actitud de Ciutadans en aquesta votació.

La reforma, aprovada per les Corts, va arribar al congrés el 2011. La comissió que l’havia de validar, amb els períodes d’esmenes corresponents, es va activar dues vegades, però la convocatòria d’eleccions van estroncar-ne el recorregut. El 2016 es va tornar a admetre a tràmit, però els terminis per a la presentació de les esmenes es van ampliar un any i mig. Finalment, els grups les van registrar el mes de març passat, però d’aleshores ençà no s’havia pogut avançar perquè calia un altre pas burocràtic, una resolució de la presidència del congrés.

De Camps fins avui
Tot va començar el 2009, amb Francisco Camps a la presidència de la Generalitat, quan les Corts van aprovar aquesta reforma amb una disposició addicional que va ser anomenada ‘clàusula Camps’. En la reforma integral de l’estatut, el 2006, Camps no havia volgut incloure-hi aquest requisit, però veient que més tard ho feien Andalusia i Catalunya, s’hi va repensar. Després de passar al congrés i estar congelada set anys, avui la reforma s’ha aprovat, però no pas com a disposició addicional sinó com un nou punt de l’article 52, que tracta sobre les competències exclusives de la Generalitat. L’objectiu d’aquest canvi és evitar que la reforma estatutària hagi de ser ratificada en un referèndum, perquè l’estatut valencià estableix que qualsevol modificació del text que no afecti les competències autonòmiques ha de ser validada en referèndum.

La majoria de forces, llevat de Compromís, volien evitar el referèndum, per això es va pactar aquesta fórmula. Malgrat tot, Compromís està ‘moderadament satisfet’ perquè amb el canvi s’han pogut ampliar les competències. A més, els polítics valencians, a la Generalitat i a l’administració local, podran participar en la decisió de les inversions. ‘Després de les diverses sentències del TC, que diuen que els articles dels estatuts no són vinculants, aquesta comissió resulta important perquè obligatòriament s’haurà de reunir. I si ens reunim, en pot sortir alguna cosa’, explica Joan Baldoví, portaveu de Compromís.