15.04.2021 - 21:58
|
Actualització: 15.04.2021 - 22:12
El ple del congrés espanyol ha aprovat la llei de protecció integral de la infància i l’adolescència davant la violència, que entre les seves novetats inclou que el termini de prescripció de delictes d’abús a menors començarà a comptar en el moment que el denunciant compleixi 35 anys, i no 18 com fins ara. La llei incorpora passos importants a la legislació, com que elimina la custòdia compartida en cas de violència de gènere, estableix que tothom està obligat a denunciar abusos o violència contra menors i impedeix la revictimització dels menors de 14 anys fixant que només hauran de declarar una vegada. Alguns grups han lamentat que no protegeixi els menors en cas de desnonament.
La llei s’ha aprovat per 268 vots a favor, 57 en contra i 16 abstencions. Són els vots del PSOE, Unides Podem, PP, Ciutadans, ERC i Compromís, entre més, mentre que Junts, el PDECat, la CUP i EH Bildu s’han abstingut pel que consideren una invasió competencial, i PNB –pel mateix motiu– i Vox hi han votat en contra. Fonts d’ERC han explicat que el seu vot ha estat un “sí crític” per la qüestió competencial.
La ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, ha afirmat que aquesta és una llei amb una importància “capital” perquè “promou un canvi cultural”. “La llei envia un missatge clar a la ciutadania que diu que la violència en contra dels nens i nenes en qualsevol de les seves formes no és acceptable”. “Amb aquesta llei la seu de la sobirania popular diu ‘no’ als nens i les nenes”, ha afirmat.
El contingut de la llei
L’ampliació del termini de prescripció és una de les demandes històriques dels col·lectius d’afectats pels abusos a menors i ha quedat incorporada al text fruit d’una esmena transaccional pactada entre el PSOE, Unides Podem, ERC, Ciutadanss, EH Bildu, BNG i Més País. A la pràctica s’amplia en cinc anys el termini que constava al projecte de llei, que situava als 30 anys d’edat del denunciant l’inici del termini de prescripció. Fins ara la prescripció començava a partir dels 18 anys.
Segons el text, la llei busca protegir la “integritat física, psíquica, psicològica i moral” dels menors d’edat de qualsevol mena de violència. Inclou canvis en l’àmbit educatiu, sanitari, judicial, dels serveis socials i de les forces i cossos de seguretat de l’estat perquè sàpiguen actuar davant casos de maltractaments i els procediments on es vegin implicats nens i adolescents.
En aquest sentit, estableix per primera vegada que qualsevol persona que tingui coneixement o indicis de violència contra un menor està obligada a comunicar-ho “de manera immediata” a les autoritats. També inclou casos de familiars dels suposats agressors.
A més, tipifica nous delictes que es cometen a través de les xarxes o internet. Castiga els qui promoguin el suïcidi, l’autolesió o trastorns alimentaris entre menors, així com els delictes sexuals. El text estableix que les autoritats judicials ordenaran la retirada dels continguts que recullin aquests delictes.
Una altra de les novetats importants és que els menors de 14 anys només hauran de declarar una vegada durant tot el procés policial i judicial. Es tracta d’evitar la doble victimització. Serà en fase d’instrucció, serà una declaració enregistrada, i les autoritats hauran d’assegurar que no es produeix cap mena de contacte entre la víctima i el suposat agressor a les dependències policials o judicials.
La llei estableix que es donarà formació especialitzada tant als docents com als membres de les forces i cossos de seguretat de l’estat per detectar i actuar en casos de violència contra menors. A l’escola es crea la figura del “coordinador de benestar i protecció” que haurà de vetllar pel compliment dels protocols que es crearan expressament. A la policia es crearan unitats especialitzades.
Un altre dels canvis estableix que els agents socials passen a ser considerats com a “agent de l’autoritat” pel que fa a la protecció de menors. A més, al text de la llei el govern espanyol es compromet a crear una especialització sobre infància als jutjats en el termini d’un any de l’entrada en vigor de la norma.
El text també estableix la creació d’un registre amb informació sobre abusos a menors. El govern espanyol l’haurà d’elaborar i enviar a totes les administracions, al Consell General del Poder Judicial i a les policies. Recollirà dades bàsiques de víctimes i agressors, a més d’informació policial i les mesures que s’han adoptat.
Un dels aspectes que ha permès el consens entorn de la norma és que obliga les administracions a actuar de forma integral en cas de violència de gènere, de manera que no s’escindeixi un suposat cas de maltractament a la mare de la situació dels fills que hi viuen.
El text prohibeix que es tingui en compte en un judici la “síndrome d’alineació parental” que molts pares addueixen en els processos judicials per denunciar una campanya de denigració de la mare vers la seva persona davant els fills. La llei entén que no hi ha base científica sobre una síndrome que els experts en violència domèstica denuncien com a eina que juga en contra les mares als tribunals.
