El congrés espanyol aprova el dictamen de la llei d’educació que elimina la referència del castellà com a vehicular

La comissió d’Educació del congrés espanyol ha aprovat el dictamen de la ponència de la reforma de la llei d’educació que substituirà la LOMCE i que inclou l’esmena pactada entre PSOE, Unides Podem i ERC per a eliminar de la llei la referència del castellà com a llengua vehicular a l’escola a Catalunya. L’anomenada llei Celaá passa ara a la darrera fase, la discussió en ple. La ponència també ha donat el vist-i-plau a un altre acord entre el PSOE, Unides Podem i ERC perquè les escoles concertades no puguin segregar infants per sexe. L’esmena estableix que “els centres sostinguts parcialment o totalment amb fons públics desenvoluparan el principi de coeducació a totes les etapes educatives” d’acord amb la llei d’igualtat del 2007, i “no separaran l’alumnat pel seu gènere”.

El dictamen s’ha aprovat en el marc d’una dura discussió en què PP, Cs i Vox han criticat una “llei ideologitzada” que és “inconstitucional” i que és pensada per a “adoctrinar”. Ciutadans ha situat aquesta qüestió com a “línia taronja” per a poder donar suport al pressupost de Sánchez. El PP ja ha anunciat que començarà una campanya de recollida de signatures contra la futura llei i ha avançat que interposarà un recurs al Tribunal Constitucional espanyol.

La diputada d’ERC Montse Bassa ha defensat la reforma de la llei que “incrementa significativament” la competència de la Generalitat a l’hora de desenvolupar el currículum, tot i que ha dit que encara era “insuficient”. “Esperem que l’escola catalana sigui conscient que el model de progrés només és possible des de la independència”.

Junts per Catalunya, el PDECat, la CUP i Compromís no són presents en aquesta comissió, però tots s’han pronunciat sobre el projecte de llei i han fet constar, en el cas de Junts i el PDECat, l’oposició al redactat de l’esmena sobre la llengua a l’escola, perquè consideren que no es garanteix la immersió lingüística i volen que se suprimeixi el text; en el cas de la CUP, els dubtes sobre l’eficàcia, tot negant també que sigui cap blindatge de l’escola catalana; i en el cas de Compromís, el suport a l’esmena concreta i a la llei en general.