El congrés del Bloc: tres fotografies i un fil de cosir

El congrés del Bloc, ara dit Més-Compromís, es va clausurar ahir de vesprada amb la interpretació de la Muixeranga i el llançament d’una traca. Dos dies intensos de debat, de somriures, d’abraçades, però també de tensió dissimulada amb més somriures i amb la repetició fins a l’extenuació de l’argumentari oficial de la candidatura que finalment ha guanyat. Ser més, fer més ampla la base…

Els dos dies es poden resumir en tres imatges, tres fotografies que el servei de comunicació del partit ha anat posant a disposició de la premsa. Les dues primeres són de dissabte: les arribades dels dos candidats a dirigir el partit.

En una es veu Àgueda Micó, la candidata oficial, arribant a Fira València envoltada del nucli dur de la candidatura, alguns membres destacats de la que ja és la nova executiva del partit formada per quaranta-cinc integrants, ocupant tota l’amplada de l’avinguda. Micó va obtenir el 61% dels vots.

A la segona fotografia es veu l’arribada, en solitari, del candidat Àlex Ruiz, batlle de Bellreguard, que es va presentar sense el suport explícit de cap càrrec institucional. Ruiz va obtenir prop del 37% dels vots dels delegats assistents.

La tercera fotografia és la que encapçala aquest article i que també la va repartir ahir, després de la votació i dels discursos, el servei de premsa: una abraçada entre Àgueda Micó i Àlex Ruiz.

I entremig, una frase de Francesc Roig, que va parlar en la clausura en nom de Joves del País Valencià: “Ara toca cosir.”

Sense autocrítica

En el discurs d’acceptació del càrrec, Àgueda Micó no va fer cap referència als possibles estrips que el resultat de la votació hagen fet en el partit. Tampoc al toc d’atenció que hauria de significar. Va felicitar Ruiz i va felicitar la formació perquè es tractava de confrontar idees. “A partir de demà, tots i totes continuarem fent país”, va dir.

Tampoc no va fer autocrítica. Va reincidir en el seu discurs de ser més per a fer més i per a arribar més lluny, per a ser més forts per a construir nacionalment el País Valencià. “Aquest congrés és el millor que li ha passat a aquest país. Entre tots construirem el nostre projecte tenint en compte on volem arribar.”

En cap moment del discurs a la militància, Micó no es va referir als percentatges de la votació. A aquest quasi 60-40 que ja s’insinuava dissabte quan es va haver de refermar el canvi de nom del partit. De fet, la presidència de la mesa no va donar aquestes xifres. Les va fer públiques, una vegada més, el servei de premsa. Algú va dir que ací la cosa no era guanyar o perdre, perquè qui guanya és el partit sencer, però la nota de premsa diu textualment: “Àgueda Micó i la seua candidatura guanyen el VIII Congrés del Bloc i dirigiran la primera executiva de Més-Compromís”.

“Hi ha qüestions internes que s’hauran d’abordar”

A pesar que no va guanyar, Àlex Ruiz estava content perquè ha complit un dels objectius de la seua candidatura: donar a entendre a la direcció, a l’aparell, que hi ha certes qüestions que s’hauran d’abordar aviat. “Entenc que algunes coses s’haurien d’haver cosit ja fa molt de temps. Evidentment, hi ha una falta de cohesió interna en el partit i això es veu en els resultats. S’ha de cosir aquesta cohesió”, va dir Ruiz a l’eixida del pavelló de la fira.

El batlle de Bellreguard va insistir que s’ha de tornar a la primera línia política el municipalisme. “El fort del nostre partit és el municipalisme, perquè és d’on venim. Els nostres pobles, les nostres comarques. La direcció ho ha deixat de banda quan han començat a governar a la Generalitat. Això també s’haurà de cosir.” Ruiz s’ha posat a disposició de l’executiva nacional: “Mentre els meus principis els reconega dins d’aquest partit”, va voler remarcar.

Entre els senyals d’alarma i el tancament de files

El militant veterà Jordi Sebastià, membre del nou consell nacional de Més-Compromís, és un dels pocs referents del partit que va expressar una certa preocupació en acabar el conclave. En realitat, amb la seua experiència i el full de càlcul a la mà, ja preveia que això podia passar i va reconèixer que des de bon començament havia treballat per fer una llista única. Era clar que dins el partit hi ha una postura de crítica a l’executiva molt forta.

Segons els seus càlculs, aquest sector voltava el 35%, però el resultat de la votació ha anat més enllà. “No ha sigut possible la integració i les dificultats han vingut tant de l’una banda com de l’altra. No hi ha hagut voluntat.” Segons Sebastià, el conflicte no és ideològic, sinó que és de formes. “Per a mi, l’ametlla està més en la comunicació, en les formes, s’ha de fer política més de baix cap a dalt, donar importància a les comissions sectorials. La direcció hauria de prendre nota per a fer-ho millor, i esperem que els pròxims dies hi haja l’autocrítica que avui no hi ha hagut.”

El diputat Joan Baldoví, que és membre de la nova executiva, va agafar totes les metàfores i les va resumir en una frase: “Hem d’agafar fil i agulla i acabar de cosir aquest partit que és el valencianisme, la pedra de toc del nacionalisme valencià. Estic content i ho resumisc en la foto d’Àgueda i d’Àlex abraçant-se.”

I encara més fil embolicat. El reelegit president del partit, Enric Morera, va fer broma i va dir que ell no sap fer punt de ganxo, i que hi ha bona voluntat i bon clima. “Som una opció política de molt de nivell i treballarem per a continuar fent créixer Compromís. En som una pota important. Eixim plens d’energia.” Va dir Morera que estava convençut que la nova executiva comptaria amb l’altra candidatura per a les tasques de direcció. “Creiem en la democràcia interna i en la pluralitat. Eixim més forts.”

“Escolteu els crítics”

Ricard Chulià, un dels membres del corrent crític Bloc i País, considera el resultat el congrés com un toc d’atenció molt important. “S’ha de canviar el rumb en moltes coses. En un congrés pensat per a guanyar-lo amb un 90% de suport, aconseguir-ne un 60%, és un toc d’atenció fortíssim.” Chulià ha recordat que la candidatura de Micó tenia el suport explícit de tots els càrrecs institucionals del partit. “La militància ha dit: escolteu els crítics.”