21.10.2024 - 01:50
L’últim acte del congrés de Més Compromís, fet aquest cap de setmana a Albalat dels Sorells, va ser el discurs de la secretària general, Amparo Piquer. Piquer encapçalava la candidatura oficial i institucional, més que oficialista, perquè la llista anava farcida de càrrecs del partit. Hi eren tots. Començant per Joan Baldoví que ara ocuparà el lloc honorífic de president del partit, i continuant per Papi Robles, Vicent Marzà, Enric Morera, Maria Josep Amigó, Raquel Tamarit, Gerard Fullana, Àgueda Micó i molts altres que fa anys que són a la direcció del partit o a les institucions, tant nacionals com espanyoles o europees.
Tots eren a la fotografia de família que s’ha fet l’equip en acabar el discurs de Piquer. Fotografia amb abraçades, besades i felicitacions. Autofotos fent el signe de la victòria i paraules engrescadores. Potser algú s’endurà un ensurt avui quan repasse aquestes imatges i torne a la feina i el congrés siga un record i tinga aquells ressons de la vella companyonia, i veja com un elefant va prenent forma al bell mig de l’escenari.
El partit, esmitjat
L’elefant és el partit esmitjat. Pràcticament en dues parts iguals. Més esmitjat que ara fa tres anys, quan Àgueda Micó va assolir el 60% dels vots davant la candidatura d’Àlex Ruiz. Allò va ser un vot de càstig, de crítica molt potent en un moment que el partit era al govern. En molts governs. El d’ahir va ser de càstig, també, però carregat amb l’amargor de la pèrdua dels cent mil vots a les eleccions valencianes del 2023 i l’expulsió del govern i de la majoria d’institucions. És allò que diuen els vells partits, que el govern uneix i l’oposició fa descosir les costures.
Tot i que Amparo Piquer va llançar als quatre vents l’afirmació, convertida en cantarella, que està satisfeta pel resultat, la seua candidatura va obtenir el 53,06% dels vots emesos. La suma de les dues candidatures crítiques, el 46,94%. I si es miren els vots, el grau de vertigen encara puja un graó més. Amparo Piquer en va obtenir 529 i les altres dues juntes, 468. Va faltar ben poc per a abocar el congrés a una segona votació. I en aquest cas, el resultat hauria estat una loteria absoluta.
En vista d’això, Piquer insisteix que és el resultat d’un procés democràtic com és un congrés. “Estic satisfeta perquè el projecte que jo presentava ha eixit guanyador. A partir d’ara em pose a treballar tenint en compte que totes les persones del partit són necessàries per a tirar endavant i enfortir el valencianisme.” Aquestes paraules les va dir tant en el discurs a la trona, com en les declaracions posteriors. I encara hi insistí: també va dir allò d’obrir la porta i la mà a tothom. El mateix discurs que va fer fa tres anys Àgueda Micó i que, en la pràctica, no ha tingut com a fruit la integració de la discrepància, sinó més aïna el contrari.
Després va dir que el partit és assembleari i profundament democràtic. L’únic moment en què deixà una porta mig oberta va ser quan va dir que sabria llegir els resultats sense concretar gaire més.
Ni Mònica Álvaro, que encapçalava la candidatura de Reviscola, ni David González, que liderava Compromís pel País Valencià, s’acaben de creure les paraules de Piquer. Tenen l’experiència dels darrers tres anys, quan han vist que les seues demandes de democràcia interna no han estat escoltades. A banda de guanyar el congrés, González ha insistit a dir que el seu objectiu era demostrar que dins Més hi ha sensibilitats diferents. “Un partit amb una executiva que té el suport del 53% no pot continuar funcionant com fins ara. Esperem que lligen els resultats”, va dir.
Mònica Álvaro, que milita dins el sector sobiranista Bloc i País, és escèptica amb les paraules de braços oberts d’Amparo Piquer. Recorda, per exemple, que la relació dins el partit és molt tensa i té una llista de greuges molt llarga. La més recent és la de la negativa de l’executiva eixint, que és la mateixa que ha entrat, d’adaptar el vot telemàtic perquè qualsevol militant pogués votar la direcció sense haver d’estar present en el congrés. “Ací hi ha les dades i les bones paraules. M’agradaria creure aquestes bones paraules, però això s’ha de demostrar amb fets, i si no, nosaltres som ací per a recordar-ho.”
Una participació molt baixa
Segons les dades facilitades per Més ahir mateix, el partit té 3.700 militants. Al congrés se n’inscrigueren 1.670 i ahir se’n van registrar 1010, que són els que van tenir dret de vot; i encara cinc no van votar. Això vol dir que més de 600 persones que es van apuntar al congrés, finalment no hi van anar. I que els màxims òrgans de direcció de Més per als quatre anys vinents els van elegir el 27% de la militància.
És a aquesta dada que agafen els crítics per a demanar el vot telemàtic, per fer possible que cada militant que estiga al corrent de les quotes puga elegir la direcció del partit. L’executiva passada s’hi va negar en tot moment, en un gest que va ser interpretat pels dos grups crítics com una manera d’exercir un control més ferri sobre la militància. Encara no feia una hora que el congrés havia començat dissabte i Mònica Álvaro es queixava amargament que els havien retirat una esmena que hauria servit per a modificar això. “Els fets de què parla la secretària general haurien de ser més pluralitat, més democràcia. El vot telemàtic que no ens han deixat utilitzar en aquest congrés és un dels senyals que esperem”, va dir.
David González en fa una lectura més profunda i té a veure amb la desafecció. Amb això que durant la pre-campanya ha anat dient dels militants que s’allunyen del partit. Alguns deixen la militància i alguns altres no, però deixen de participar en la vida de la formació. “Durant el congrés, molts companys m’han transmès la seua tristesa per la poca participació en un congrés tan important. Això denota el desencís que jo sempre he destacat. Se n’ha de prendre nota. Eixa lectura l’ha de fer la nova directiva.”
De moment, la secretària general diu que no ha fallat res, que està encantada amb la militància. “És una militància molt responsable i que té diferents graus de participació. La nostra militància és pels municipis, per les comarques i ens fa grans com a partit. Estem molt contents. Hi han participat les persones que s’han inscrit al congrés”, va dir, sense tenir en compte les 670 inscrites que no hi van participar.
Els dos sectors crítics, allunyats
Un altre elefant que apareix en les fotografies del congrés és el de la impossibilitat dels dos sectors crítics de confluir en una sola candidatura forta i alternativa a l’oficialista. Per a Amparo Piquer i la seua executiva, potser no és cap elefant, sinó un unicorn. No ho verbalitzen públicament, però en algun racó del seu pensament hi ha un agraïment profund al destí perquè David González i Mònica Álvaro hagen estat incapaços de deixar de banda les diferències i bastir una candidatura única. També deu somriure Piquer quan recorda les negociacions amb González i els llocs a l’executiva que en un moment va posar damunt la taula i que a ell li van semblar massa pocs.
Amb aquests 61 vots de diferència, cap dels dos candidats derrotats no va voler assumir la responsabilitat de no haver assolit el pacte.
“Alguns deien que la nostra crítica era molt exacerbada. Hem vist que hem tingut suport de la gent. Ha estat un resultat molt ajustat. Ha anat de trenta vots i això ha de fer pensar molt aquells que no van voler pactar”, va dir Mònica Álvaro. Un torpede a la línia de votació a David González que, tot i que compartien bona part dels postulats, no va voler formar part d’una candidatura amb els militants de Bloc i País. Els veia massa radicals i el fet que la interlocució amb l’oficialisme fos nul li feia pensar que podria allunyar alguns que sí que l’haurien votat a ell, però no a Mònica Álvaro. I així ho va repetir anit, amb les xifres a la mà. “Cada candidatura representa unes persones i una sensibilitat en el partit. Probablement, nosaltres hem pogut captar els vots de sensibilitats que, si haguérem anat units a l’altra candidatura, no hauríem aconseguit.”
“Totes i tots per a tots i totes”
El discurs d’Amparo Piquer com a secretària general ara ja elegida per la militància i no com a substituta circumstancial d’Àgueda Micó, va complir tots els ítems que s’espera d’un mandatari acabat de triar. Això dels braços oberts, de la falta que fan tots els militants en el partit, que tothom serà benvingut, que tothom enforteix el partit. A la pregunta de si veu la manera de fer coincidir el seu full de ruta amb els sobiranistes i crítics, la resposta va ser: “Sabrem llegir els resultats. Treballarem amb totes i tots per a tots i totes.”
