El conflicte Catalunya-Espanya es manté íntegre

1. Les eleccions al Parlament Europeu tenen lloc en una conjuntura històrica crucial per al futur del nostre continent. Catalunya necessita un clar posicionament independentista, per a fer front als reptes que se li plantegen a la Unió Europea:  

–A escala internacional, la invasió russa d’Ucraïna o la guerra de Gaza retornen a les guerres basades en el dret de conquesta i la infracció dels principis de les Nacions Unides. Aquests conflictes van devastar el nostre continent durant segles.

–A escala interna, la progressió de la ultradreta a tot Europa, que glorifica els poders autoritaris, la xenofòbia i la voluntat de desmantellar els drets aconseguits per les dones i el col·lectiu LGTBI.

2. Instem els diputats elegits a proclamar en l’altaveu que és el Parlament Europeu que el conflicte entre Catalunya i Espanya continua intacte, malgrat els indults i l’amnistia. En efecte, es mantenen les ferides obertes per la sentència del Tribunal Constitucional espanyol: 

–Catalunya continua regida per un estatut que no és l’aprovat en referèndum, sinó el retallat pel Tribunal Constitucional. La gravetat del conflicte prové del fet que les institucions catalanes van seguir estrictament la legalitat. En canvi, la sentència va vulnerar l’article 152.2 de la seva constitució que estableix que un estatut aprovat referendat només pot ser modificat pel mateix procediment.

–La retallada de l’autonomia de la sentència del 2010 ha agreujat la desnacionalització de Catalunya:

a) desnacionalització econòmica: l’anul·lació del sistema de relació fiscal bilateral aprovat en referèndum ha elevat l’espoliació fiscal fins a 22.000 milions d’euros anuals. Aquesta sagnia descapitalitza l’economia catalana i deteriora la despesa en educació, salut, ajuda a la dependència, habitatge social, transports (Rodalia), recerca, ajudes a la pagesia, etcètera.

b) desnacionalització lingüística i cultural: el TC va sentenciar que era anticonstitucional el deure de conèixer el català, també aprovat en referèndum, equiparant-lo a l’obligació de conèixer el castellà. Aquest supremacisme de l’espanyol ha deixat indefensa la nostra llengua davant l’arribada de dos milions d’immigrants extracomunitaris en les dues darreres dècades, que no tenen el deure de conèixer la nostra llengua. Aquesta és la causa de la davallada del seu ús social.    

3. Instem els diputats elegits a proclamar en l’altaveu que és el Parlament Europeu que el  conflicte entre Catalunya i Espanya és un afer europeu, perquè afecta els principis fundacionals de la Unió. I no és un afer intern espanyol.

–És un afer europeu perquè el Regne d’Espanya s’ha negat a buscar una solució democràtica del conflicte, seguint l’exemple del Canadà amb el Quebec o del Regne Unit amb Escòcia.

–És un afer europeu perquè el Regne d’Espanya ha imposat la constitució per força, sense el consentiment dels catalans, abusant de la superioritat que prové de controlar l’exèrcit, la policia i el poder judicial.

–És un afer europeu perquè el Regne d’Espanya ha criminalitzat els passos pacífics de les institucions catalanes per a assolir la independència i les protestes no violentes dels catalans. En la legislatura vinent les instàncies judicials europees dictaminaran sobre la infracció dels drets fonamentals dels representants democràtics de Catalunya.   

4. El conflicte és irresoluble com a afer intern espanyol a causa de l’arrelat anticatalanisme que exalta l’opinió pública espanyola. En un estat sense enemics exteriors, els catalans han estat usats com “l’enemic interior” que enardeix el patriotisme espanyol. Les manifestacions a tot Espanya contra l’amnistia en són la prova més recent.  

Jaume Bardolet
Josep Pinyol Balasch
(Per la transcripció: Julià de Jòdar)