12.02.2024 - 21:40
|
Actualització: 13.02.2024 - 09:04
La dotzena de fiscals del Tribunal Suprem espanyol que van fer una rebel·lió insòlita contra el criteri de la fiscalia general de l’estat perquè consideren que el Tsunami Democràtic fou terrorisme es comencen a moure. Encapçalats pel fiscal de la penal, Fidel Cadena, lliuraran a la tinenta fiscal del tribunal, María Ángeles Sánchez Conde, un informe en què detallaran els arguments amb què van imposar el seu criteri i la seva majoria àmplia –dotze fiscals de quinze– en una reunió la setmana passada. Fou una reunió tensa en què es discutia la petició del jutge Manuel García-Castellón perquè el Suprem assumís la causa per terrorisme i investigués Carles Puigdemont. Ara la tinenta fiscal Sánchez Conde, mà dreta del fiscal general de l’estat, ha d’elaborar l’informe definitiu sobre la posició que ha de tenir-hi la fiscalia, i els rebels volen fer-li tota la pressió possible. Però, encara que Sánchez Conde no els fes cabal, saben que ja han guanyat, que la maniobra mediàtica i política que han fet servirà als jutges del Suprem per a prendre la decisió d’assumir la causa.
L’objectiu és de validar i consolidar l’ofensiva de García-Castellón per mirar d’impedir l’amnistia de Puigdemont i engegar una nova persecució judicial per terrorisme contra l’independentisme català. I per això tant el jutge com aquests fiscals volen que el Suprem se’n faci càrrec. Tant la condició d’eurodiputat de Puigdemont com la de diputat al Parlament de Catalunya de Ruben Wagensberg impedeixen que l’Audiència espanyola continuï la investigació contra ells. De fet, tant el TJUE –en la sentència del 31 de gener de 2023– com l’estatut d’autonomia estableixen que el Suprem tampoc no seria el tribunal competent per a investigar-los, però el Suprem tira pel dret, com va fer amb la causa contra el procés.
Ara com ara, són els fiscals del Suprem que s’arrengleren amb García-Castellón, que com més va més clar es veu que no és un jutge que faci una croada tot sol de manera que algú o altre, més tard o més d’hora, li acabi parant els peus. Hom ho podria pensar en veient l’enfrontament amb el fiscal de l’Audiència espanyola Miguel Ángel Carballo, que discrepa obertament tant del fet que les mobilitzacions del Tsunami es puguin qualificar de terrorisme com del fet que Puigdemont hi tingués res a veure. Per la feblesa dels indicis que presenta García-Castellón en la seva exposició raonada per a traslladar la causa al Suprem (uns indicis, d’una altra banda, que no impedeixen al fiscal de qualificar de desordres públics agreujats les protestes contra la sentència de final del 2019).
Abans no s’hi pronunciï el Suprem, en una resolució que tindrà per ponent Juan Ramón Berdugo, un dels jutges del procés, la fiscalia ha de dir-hi la seva. La fiscalia del Suprem. L’encarregat de fixar posició fou el fiscal Álvaro Redondo, que –en consonància amb el criteri del fiscal Carballo, de l’Audiència espanyola– va dir que no hi havia prou indicis per a perseguir Puigdemont i que aquelles protestes no es podien qualificar de terrorisme. I tan bon punt es va fer pública la seva posició, els fiscals favorables a encausar Puigdemont van ordir una estratègia mediàtica de desqualificació de Redondo i de legitimació de la posició contrària, amb la col·laboració d’alguns mitjans espanyols, sobretot El Mundo.
Van esbombar que Redondo havia elaborat un primer esborrany en què deia que veia motiu per a assumir la investigació per terrorisme contra Puigdemont, però que uns dies més tard havia canviat de parer, després d’haver parlat amb el fiscal general de l’estat, Álvaro García Ortiz. Era un document de treball que havia fet arribar al seu cap, Fidel Cadena, que havia traslladat també als seus companys Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno. Són els fiscals que van acusar per rebel·lió els dirigents independentistes en el judici contra el procés.
La filtració va encendre els ànims en la reunió de dimarts passat i va comprometre la posició del ponent, Álvaro Redondo. La majoria contra ell era aclaparadora i, a més de Cadena, Zaragoza, Madrigal i Moreno, es van adherir a la petició perquè el Suprem assumís la causa Consuelo Fidalgo, Manuel Dolz, Juan Carlos López Coig, María Ángeles Garrido, José Martínez Jiménez, Salvador Viada, Olga Sánchez, Justino Zapatero i José Antonio Cerro. Tan sols Manuel Martínez i l’altre fiscal en cap de la sala penal del Suprem, Joaquín Sánchez-Covisa, van donar suport a la posició d’Álvaro Redondo d’enviar la causa a Catalunya per desordres públics.
Com que hi ha dos fiscals en cap amb punts de vista oposats, serà la tinenta fiscal Sánchez Conde qui prendrà la decisió final. Però la majoria de dotze fiscals de quinze avalant García-Castellón tindrà molt pes, sigui quin sigui l’informe final que s’acabi enviant als magistrats de la sala penal, que no és en cap cas vinculant. Els jutges prendran la decisió amb el rerefons d’aquesta guerra, amb la pressió dels dotze jutges i amb un relat mediàtic i polític que els Cadena, Zaragoza i companyia han aconseguit d’imposar, és a dir, que el govern espanyol, mitjançant el primer fiscal general de l’estat de la història no aprovat pel CGPJ, hi ha volgut interferir, provant d’allunyar Puigdemont d’una causa per terrorisme sobrevinguda que li podria complicar l’amnistia.
El document que enllesteixen els fiscals rebels és el primer moviment per a desencadenar la fase definitiva de la repressió contra el Tsunami, perquè el Suprem finalment assumeixi la causa i prengui totes les decisions que consideri necessàries contra els dotze (o més) investigats.
