El comissionat del 155 nega que la Generalitat col·laborés durant la suspensió de l’autogovern

El comissionat del 155, Pau Villòria, ha assegurat que la suspensió de l’autogovern ‘va ser un fracàs’ perquè no va resoldre un conflicte polític. Villòria, que ha estat el primer testimoni de la comissió d’investigació del 155, ha qualificat de ‘fracàs’ l’aplicació de l’article 155 ‘si el seu objectiu era resoldre un conflicte polític a través de la imposició’. A més, ha afegit que per assolir aquesta fita hi havia altres alternatives, com el diàleg entre les dues parts, que ha remarcat que l’estat espanyol ‘no va contemplar’, o la via judicial per mitjà de recursos. ‘La negociació sempre ha de ser la primera opció, el diàleg entre dues parts en situacions d’igualtat ens apropa a la solució’, ha defensat.

El comissionat del 155 també ha reivindicat el paper dels treballadors de l’administració, tant els servidors públics com els càrrecs polítics, durant els set mesos d’intervenció, i ha assegurat que es van centrar a evitar que el 155 ‘afectés el mínim a la ciutadania’. En el marc de la seva participació com a testimoni a la comissió d’investigació parlamentària sobre l’aplicació de l’article 155, Villòria ha negat la ‘col·laboració’ de la Generalitat, tant de servidors públics com de càrrecs polítics, després que Carles Riera, diputat de la CUP, lamentés que l’estat espanyol no trobés ‘un nivell molt alt de resistència’ i ha acusat alguns càrrecs polítics de ‘col·laboració notable’ amb l’estat espanyol. De fet, Villòria ha qualificat el seu paper de ‘tap de resistència’. Segons que ha dit, ‘no van tenir un paper fàcil’ i ha assegurat que se sent ‘molt orgullós’ de l’actuació dels qui es van quedar ‘aguantant el vaixell’ tot i la situació ‘fosca’.

Durant la seva intervenció, el també vice-conseller de la Presidència per al Desplegament de l’Autogovern ha dit que el 155 va ser ‘una eina per suspendre l’autogovern de Catalunya’ i per ‘anul·lar qualsevol actuació que tingués aparença de fomentar el procés sobiranista’. D’aquesta manera, Villòria ha afirmat que l’aplicació de l’article va ser ‘una operació calculada’. El testimoni també ha alertat que ara l’estat espanyol ‘té molta informació’ del funcionament de l’administració catalana, i ha advertit que ho té ‘molt més fàcil’ per tornar a aplicar el 155.

Pel que fa als efectes de la intervenció de l’autonomia, Villòria ha destacat que el cost del 155 és aproximadament de 1.800 milions d’euros, que inclouen les partides afectades per endarreriments, pèrdues de subvencions i convenis de treball, entre altres, i de 130 milions només en despeses sense valor afegit que no s’haurien produït sense la intervenció.

Vintró: ‘L’aplicació del 155 pot ser considerada inadequada o innecessària’
Durant aquesta primera sessió de la comissió amb testimonis, també ha comparegut Joan Vintró, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona (UB). El jurista ha dit que l’aplicació de l’Article 155 a Catalunya es pot considerar ‘inadequada o innecessària’ perquè era improcedent. Vintró ha explicat que ‘no hi ha coherència’ entre el requeriment que el govern espanyol fa l’octubre del 2017 a la Generalitat, on pregunta si s’ha declarat la independència i que el catedràtic considera ‘molt concret’, i l’aplicació de l’article.

En aquest sentit, Vintró creu que l’executiu català va negar haver fet cap declaració no-verbal efectiva i, per tant, es responia a l’objecte del requeriment, encara que després es procedeix amb l’aplicació de l’article de totes maneres. Aquesta intervenció acaba afectant molts àmbits que, segons creu, s’escapaven dels motius concrets del requeriment, com serien el de la sanitat o l’agricultura, per la qual cosa conclou que ‘l’abast universal’ de la intervenció hauria estat ‘desproporcionat’.

D’altra banda, Vintró també ha explicat que algunes de les mesures aplicades amb el 155, com el cessament de tot el Govern i del president o la dissolució del Parlament, són mesures ‘no previstes expressament’ a la Constitució. En aquest sentit, el catedràtic ha afegit que el 155 ‘no és un instrument de suspensió de l’autonomia’, sinó que ‘és una eina de reparació i substitució d’organismes i anomalies molt concretes’. ‘El 155 no hi és ni per sancionar ni per adoptar mesures preventives, és un mecanisme excepcional’, ha exposat Vintró.