El comerç apunta a un optimisme contingut al juny

Els qui seguiu la píndola us deveu haver adonat que els darrers dies hi ha hagut un reguitzell de bones notícies referides al mes de juny. L’índex dels directors de compres (PMI) va com un coet a la indústria, han augmentat molt les afiliacions a la Seguretat Social, ha baixat el nombre de desocupats i també el de treballadors afectats per ERTO. Els PMI de serveis, que s’han sabut avui, segueixen la mateixa tendència a l’alça i les dades que va aportar el servei d’estudis de CaixaBank divendres passat també eren positives. Només quatre paraules sobre aquest darrer indicador del qual encara no hem parlat.

Segons aquesta font, l’activitat de les targetes espanyoles va créixer d’un 4% respecte dels nivells pre-covid, que contrasta amb el retrocés del 4% del primer trimestre, la qual cosa és un canvi molt important. Afegeix que el consum presencial amb targetes espanyoles va tenir una pujada del 9% respecte de les dades pre-pandèmia (-1% el primer trimestre), i que les recuperacions més destacables van ser en aquells sectors més afectats per les restriccions –lleure, restauració i turisme–, especialment durant els mesos de maig i juny.

Sembla, per aquesta banda, que el consum a casa nostra també ha anat millor. Per això he volgut parlar amb gent del sector, per saber fins a quin punt això és cert. D’entrada, aquesta tarda Comertia ha publicat el seu índex mensual, corresponent al juny, i mostra una baixada de vendes del 7% respecte del mateix mes del 2019. De totes maneres, aquesta vegada cal filar molt prim, perquè és marcada fonamentalment per la restauració i el lleure, dos sectors que el 2019 anaven molt bé gràcies a la despesa local i al turisme, i enguany el segon encara no hi ha entrat. Si ens oblidem d’aquests dos sectors, em sembla molt positiu que botigues de moda, parament de la llar i complements personals ja siguin al mateix nivell de vendes que el 2019. Vol dir que la venda domèstica ha millorat molt.

“Al juny en aquests sectors ha anat bé”, em diu la directora general de Comertia, Elisabet Vilalta. I em dóna un argument que em sembla correcte. “Hem de pensar que comparem les vendes d’enguany amb les del 2019, i fa dos anys no hi havia hagut pandèmia i la gent sortia molt més a comprar que no pas ara, perquè els hàbits de consum eren diferents dels actuals. A la restauració, per exemple, li falla el turisme, però també –i molt– el fet que molta gent treballa a distància i menja a casa.”

Li demano per una qüestió de la qual ara es parla menys que no al principi de la pandèmia: les vendes en línia. I m’explica que la mitjana de creixement ha estat de tres dígits aquest mes de juny (126,8%), especialment per l’augment de vendes en llar (246%) i alimentació (169,3%), respecte del mateix mes del 2019. Les segueixen el consum en moda –amb un 84,1% d’augment– complements de la persona (81,6%), i restauració (42,4%), amb un lliurament a domicili impulsat durant la pandèmia que es consolida. Ara, cal dir que sortíem d’un punt molt baix i, per això, el pes que tenen les vendes en línia sobre el total és menys espectacular d’allò que molts podrien pensar. Vilalta em parla d’un 4,5% global, amb diferències entre sectors. Em comenta que el sector amb més venda en línia és el de la moda, on ja representa un 6,9% del total, seguit de restauració (5,9%) i llar (4,7%). En el sector de l’alimentació, tot i créixer molt en tots dos formats –en línia i físic– només representa el 3,2% de la venda total.

Parlo també amb el president de Barcelona Oberta, Gabriel Jené, qui em destaca sobretot l’impuls que es nota en la demanda interna. “No hi ha una demanda desbocada, sinó prudent, però molt millor que no pas mesos enrere. La prova és que alguns sectors del comerç ja tenen un nivell de vendes semblant al del 2019.” Li comento si la por que aquesta setmana ha crescut sobre una possible cinquena onada de la pandèmia ha influït en el comportament dels consumidors. I la resposta és contundent: no. Però la prudència li fa afegir, “de moment”. Sí que té clara la dualitat entre els comerços on el turisme habitualment té poc pes a les vendes, que al juny han funcionat bé, i aquells que tenen un percentatge –flexible segons el sector– que sí que en depèn, que el troben molt a faltar.

I, finalment, m’adreço a Joan Carles Calbet, president de RetailCat, que em confessa: “Al juny hem començat a aixecar el cap.” Em mostra un optimisme contingut. “Encara no veig aglomeracions a les botigues. Hi ha molta gent amb ERTO o sense feina i això es nota, però és cert que l’últim mes ha anat millor.” Posa en relleu l’embolic que hi pot haver amb moltes de les xifres que surten si es comparen amb el 2019 o el 2020. “Per exemple, l’alimentació bàsica, enguany va millor que el 2019, però pitjor que el 2020. Els pocs sectors que van anar bé l’any passat ara han frenat el ritme de creixement i repunten els que van anar pitjor. S’aniran equilibrant”, diu. Igual que Vilalta i Calbet, no creu que les notícies del rebrot actual de la pandèmia afectin les botigues… si no té conseqüències posteriors amb més restriccions, és clar. I de la mateixa manera que ells,  creu que el turisme és qui ha de donar l’empenta definitiva. Diu que el juliol és un dels mesos millors de l’any i que hem d’estar molt atents a l’evolució del brot actual i també a les decisions que es prenen fora.

Tornant a l’enquesta mensual de Comertia, diria que és la primera en molt de temps on es nota una certa inflexió positiva en l’ànim del comerç. Gairebé una empresa enquestada de cada dues (49%) té previst de fer front al segon semestre amb contenció, per recuperar-se del sotrac de la covid-19. Una empresa de cada tres (34%) té previst de créixer i ampliar el nombre d’establiments i un 17% més no té clar com anirà. El fet que em sembla més important és que la previsió de vendes dels empresaris per a aquest mes de juliol augura un augment del 9,1% respecte del mateix mes del 2019. Déu n’hi do! Només cal esperar i desitjar que no es compliqui més la situació sanitària –ni ací ni a escala internacional– i que no tornin les restriccions.