18.12.2016 - 22:00
|
Actualització: 18.12.2016 - 23:19
El Col·legi Electoral dels Estats Units es reuneix avui perquè els 538 membres elegeixin Donald Trump president. És previst que aconsegueixi la majoria de delegats –269– i continuï el camí cap a la Casa Blanca, que culminarà el 20 de gener, quan jurarà el càrrec. Tanmateix, els contraris a Trump tenen encara la petita esperança que no aquest camí no sigui tan planer. Si avui 37 electors republicans canvien el vot i es decanten per un altre candidat, Donald Trump no obtindrà la majoria absoluta i no podrà ser declarat president.
És certament improbable, aquesta situació, però hi ha dos factors que poden fer canviar d’opinió alguns electors: la creixent diferència de vot popular entre Hillary Clinton i Donald Trump, que ja és d’uns 2,8 milions de vots en favor de Clinton, i la conclusió de la CIA que assenyala que Rússia va intervenir en les eleccions nord-americanes. És el cas de Christopher Suprun, membre del Col·legi Electoral, que confirmava fa pocs dies que no votaria Donald Trump malgrat haver estat elegit per fer-ho.
Als EUA, la població no escull directament el president, sinó que hi ha un sufragi indirecte, és a dir, cada estat aporta un nombre determinat de delegats al Col·legi Electoral i aquests delegats hauran de votar pel candidat que han votat els ciutadans dels seus estats. En el cas de Suprun, és un elector de l’estat de Texas, on va guanyar Trump i, per tant, hauria de votar Donald Trump. Tanmateix, argumentava en un article al New York Times per què no el votaria. ‘Hom em demana de votar avui algú que mostra diàriament que no està qualificat per al càrrec’, explicava. No veu que Trump sigui capaç d’unir els Estats Units; al contrari, considera que fomenta la divisió i la desconfiança entre nord-americans. ‘Això és inacceptable.’
Els Hamilton Electors, l’últim recurs per a frenar Trump?
https://www.youtube.com/watch?v=i1UQrWatJ3g
El moviment Hamilton Electors, impulsat per electors demòcrates, vol que almenys trenta-set electors republicans votin un candidat alternatiu i, doncs, evitin un govern de Trump. Proposen el governador republicà d’Ohio, John Kasich, que va ser aspirant a la presidència durant les primàries i que no va donar mai suport a Trump. Però Kasich va respondre que l’estratègia, malgrat tenir bones intencions, només serviria per a dividir encara més els EUA.
Suprun és un dels que dóna suport a aquesta iniciativa, segons la qual els electors ‘són responsables de protegir el futur de la nació i assegurar que el president és la millor persona per a ocupar el càrrec’. Es basen en el punt de vista d’Alexander Hamilton, un dels pares fundadors dels Estats Units. Segons ell, el Col·legi Electoral ha d’actuar, si cal, de salvaguarda constitucional contra els qui no són qualificats per accedir a la presidència. Pretenen, doncs, posar els Estats Units davant dels partits.
Els membres del Col·legi Electoral han de votar per força el candidat que ha guanyat al seu estat?
La constitució nord-americana i la llei federal no estableix cap mecanisme que lligui el vot de l’elector al dels votants. Hi ha l’obligació informal de donar suport al partit, però no per una qüestió legal. No obstant això, tal com explica la periodista Emmarie Huetteman, en alguns estats aquests electors ‘trànsfugues’ poden ser multats o substituïts, però cap no ha estat processat per no haver votat segons els resultats del seu estat.
I si Trump no aconsegueix la majoria absoluta?
Si trenta-sis electors se sumessin a Suprun, Trump no aconseguiria els 269 vots i el Col·legi Electoral no el podria elegir president. La decisió, aleshores, restaria a mans del congrés nord-americà, dominat pels republicans, que molt probablement acabaria fent president Trump.
És molt difícil que trenta-set electors canviïn el seu vot, però la força simbòlica que tindria que alguns membres del Col·legi no votessin allò que els indica el seu estat s’hauria de tenir en compte. Seria una altra demostració del contrast d’opinions que hi ha entorn del futur president dels Estats Units.
