Ahir i avui desenes d’esportistes tindran l’oportunitat de deixar la seva marca a les proves d’atletisme que es faran a l’Stade de France.

Tanmateix, abans no comenci la primera prova la història olímpica ja haurà estat escrita. Per primera vega d’ençà que es disputen els jocs, els atletes competiran sobre una pista d’un color que no s’havia vist mai en la història de l’esport olímpic: el violeta.

Durant dècades, les pistes en què han competit els atletes han estat vermelles, atès que aquest color ajuda a protegir la goma dels efectes nocius dels raigs ultraviolats del sol. El vermell, sense anar més lluny, va ser el color de les pistes dels darrers jocs olímpics, els de Tòquio 2021.

Però això no vol dir que el vermell hagi estat, històricament, l’únic color sobre el qual han competit els atletes olímpics. Fa vuit anys, als de Rio 2016, Usain Bolt va competir en els seus darrers jocs olímpics sobre una pista blava, la mateixa en què el corredor sud-africà Wayde van Niekerk va establir l’actual rècord mundial als 400 metres llisos.

L’atípic color de la pista de l’Stade de France és, en part, un homenatge als camps d’espígol que tenyeixen milers i milers d’hectàrees d’Occitània i del sud de l’estat francès.

L’empresa encarregada de fabricar la pista d’aquests jocs és la italiana Mondo. La companyia ja fou la responsable de fabricar la pista dels Jocs Olímpics de Tòquio, en què es van trencar tres rècords mundials. Aquella pista fou molt elogiada pels atletes: Kyron McMaster, atleta de les Illes Verges Britàniques, explicà a la ràdio nord-americana NPR el 2021 que, mentre corria, s’havia sentit com si no hi hagués cap superfície sota els seus peus.

Mondo sosté que la pista d’aquests jocs és feta a base d’un material més elàstic, dissenyat per protegir els atletes de possibles lesions i donar-los un impuls encara més gran que no a Tòquio. La pista, que incorpora petites cel·les d’aire pensades per absorbir el xoc de les passes dels corredors, s’expandeix a mesura que els atletes aixequen el peu, cosa que els dóna un petit impuls. És d’aquesta manera que s’aconsegueix l’anomenat “efecte trampolí”: els atletes alliberen energia a mesura que es desplacen per la pista i, amb cada passa, la pista els la torna.

Durant la celebració dels Jocs Olímpics de París, VilaWeb us ofereix cada dia una informació de caràcter social, no vinculada directament a la competició. Les podeu recuperar totes ací.