08.06.2017 - 13:15
Un grup de 150 metges plasmen propostes en un document
BARCELONA, 8 (EUROPA PRESS)
El Col·legi de Metges de Barcelona (Comb) ha considerat una “bona notícia” la nova Estratègia Nacional d’Atenció Primària i Salut Comunitària (Enapisc), anunciada per la Conselleria de Salut de la Generalitat al maig, però ha reclamat concreció al calendari d’implantació de les mesures i sobre la disponibilitat pressupostària.
La Junta de Govern del Comb ha publicat aquest dijous un document sobre la situació de l’atenció primària que, al seu parer, “està en crisi” des de fa anys per la retallada de més d’un 20% del seu pressupost durant la recessió, la pèrdua de capacitat de decisió dels professionals, i la falta d’un projecte que motivi i il·lusioni el personal sanitari.
“Malgrat tenir uns resultats en salut que ens situen al capdavant dels països més avançats i disposar d’un sistema de formació especialitzada, hem arribat a una situació insostenible”, ha alertat la Junta, que també ha lamentat que la falta de recursos ha tingut un impacte sobre els salaris i la pèrdua de professionals, conduint a més precarietat laboral.
Ha assenyalat la “desconfiança creixent entre els professionals i l’Administració” en els últims anys, per l’enorme distància entre el discurs polític i la realitat de l’assignació de recursos, i ha reclamat augmentar significativament l’aportació i la despesa en atenció primària, però, a més, impulsar reformes estructurals en profunditat i urgents.
El Comb també alerta que la situació dels ambulatoris ha arribat a “un punt crític”, que es manifesta amb el malestar que expressen els professionals que treballen als centres, raó per la qual el Col·legi ha impulsat un treball participatiu amb més de 150 metges referents en atenció primària que plasmen propostes en aquest document.
PROPOSTES DELS METGES
Consideren que l’Enapisc és una “oportunitat” per generar els canvis que l’atenció primària i els professionals reclamen, i ha sostingut que ha de crear credibilitat per superar el desencantament actual, per la qual cosa advoca per aplicar mesures que no impliquin despesa i que reflecteixin una veritable voluntat de canvi.
Proposen que els equips d’atenció primària (EAP) no han de dependre dels càrrecs de gestió vinculats als hospitals, i suprimir les unitats de gestió d’atenció primària (Ugap) que agrupen la gestió de dues o tres Eap i que produeixen “distanciament” entre l’òrgan de gestió i el dia a dia dels centres.
A més, demanen eradicar la precarietat laboral dels nous contractes; apostar per models organitzatius que permetin assumir riscos i la promoció professional; homogeneïtzar les condicions de contractació dels equips per part del Servei Català de la Salut (CatSalut), i adequar la cartera de serveis de l’atenció primària al pressupost, perquè les prestacions no poden augmentar mentre el pressupost va baixant.
També posen sobre la taula que l’autonomia professional comença per la gestió de les pròpies agendes dels professionals, que han d’assumir el compromís d’atendre als seus pacients amb qualitat i dedicant el temps necessari, a més de garantir accessibilitat; retirar el visat per a les receptes de productes ja prescrits; l’elecció dels directors dels Eap per part dels professionals, i donar als Eap capacitat de compra d’atenció secundària i de proves complementàries per ser una “veritable porta d’entrada al sistema sanitari”.
