El debat intern es manté viu a ERC. El Col·lectiu Primer d’Octubre decidirà dissabte si presenta una candidatura al congrés del 30 de novembre. Tot esperant que Oriol Junqueras acabi de presentar la seva candidatura el dia 21, i que el sector afí a Marta Rovira s’hagi constituït com a Nova Esquerra Nacional, aquest sector de militants ha convocat una assemblea a Manresa per decidir si entra en la batalla per dirigir el partit, segons fonts consultades per VilaWeb. En l’ordre del dia de la reunió hi ha la definició de la candidatura, les idees bàsiques del projecte i l’elecció dels candidats, de manera que tot apunta que acordaran formalment d’entrar en la cursa congressual. Serà, tanmateix, una reunió a porta tancada i no s’han convocat els mitjans de comunicació. Segons el reglament del congrés, necessitaran l’aval d’un 5% dels militants per entrar en la disputa pel lideratge del partit. Això vol dir que hauran d’obtenir el suport d’uns quatre-cents afiliats, que podran avalar una sola candidatura. Debatran, també, l’organització d’actes al territori i la cerca de suport.

El Col·lectiu Primer d’Octubre ha estat aquests darrers anys el sector articulat més crític amb la direcció de Junqueras i Rovira, malgrat les dificultats que implicava vertebrar una oposició interna durant l’etapa d’èxits electorals del partit. Més enllà de la batalla dels noms per al futur lideratge d’Esquerra, aquest sector s’ha diferenciat tant de Junqueras com del sector de Rovira en termes estratègics. Van defensar el vot contrari a la investidura del president de la Generalitat, Salvador Illa, que consideraven un candidat espanyolista i partidari d’una suspensió permanent de l’autonomia, i amb l’argument que no es podia confiar en el compliment dels acords per part de l’estat espanyol. No obstant això, la diferència de fons amb la cúpula es remet a la gestió posterior del referèndum de l’1-O i a la decisió d’arribar a pactes amb el PSOE. De fet, també es van manifestar contraris a investir Pedro Sánchez. El col·lectiu defensa que, en el procés per a intentar eixamplar la base d’ERC, antics militants independentistes s’han anat donant de baixa, se n’hi ha incorporat de no provinents de l’esquerra independentista i la reivindicació de la independència ha passat a un segon pla. Aquest sector considera ara que els resultats electorals han avalat els seus advertiments i propugnen un allunyament dels socialistes que situï l’assoliment de la independència com a prioritat política.

En un comunicat que van fer públic la vigília de la investidura d’Illa, el col·lectiu es mostrava esperançat amb el 45% de vots contraris de la militància d’ERC a fer-lo president, i feia una crida a formar una candidatura alternativa a la direcció d’ERC, que s’allunyi del continuisme que creuen que representen Junqueras i Nova Esquerra Nacional i que impliqui una renovació total. Aquest sector també fou molt crític amb la gestió de l’afer dels cartells dels germans Maragall i de l’existència d’una estructura comunicativa paral·lela. “Una forma de fer política que és als antípodes dels valors d’Esquerra Republicana de Catalunya”, van dir.