23.10.2024 - 21:40
No sé si el lector està al corrent de la raó per què el diari espanyol ABC té un format tan estrany, únic al món. El motiu és tan polític com ho és la majoria del comerç a Espanya. El format de l’ABC encaixava perfectament en el format de les carpetes que el règim franquista feia servir en els ministeris –i hi encaixa encara ara. De manera que els funcionaris podien fer veure que treballaven mentre es dedicaven a llegir. En la història del periodisme mundial hi ha pocs casos de “diari del règim” que siguen tan pensats i elaborats.
Això m’ho va explicar fa molts anys l’enyorat Ramon Barnils, que immediatament després afegia que el “diari del règim” ja no era pas l’ABC sinó El País. I si avui ho porte a col·lació és per un article que aquesta espècie de BOE paral·lel va publicar dilluns i que em va semblar simplement sensacional.
Amb el títol “El millor moment de la història del ferrocarril? Calen 12.000 milions en obres i més de 400 trens nous per a ser fiable”, El País es llançava a fer un clam desesperat pel mal funcionament de la xarxa de trens espanyola –la joia de la corona fins ara del modern nacionalisme espanyol. Evidentment, la raó de l’article és el caos ferroviari que hi ha de fa uns quants dies a Madrid. El corredor mediterrani és un caos de fa dècades, però això a El País li importa ben poc. Aquesta cosa dels diaris madrilenys cosmopolites que no saben sinó mirar-se el melic i explicar que rodonet i bonic que el tenen…
Ara es veu que, segons les anàlisis del diari madrileny, la xarxa espanyola de trens no s’aguanta i necessita pel cap baix i de manera urgent 7.000 milions d’euros d’inversió a mitjà termini i 400 trens nous per a suplir els moltíssims dèficits que té. Dèficits que el diari atribueix en bona part a la liberalització –aquests espanyols sempre somiant un estat fort i unitari– i al disseny radial que tant hem criticat als Països Catalans. A bona hora!
La situació, efectivament, comença a ser dramàtica i això que a Madrid no veuen els caos de la rodalia de València i Barcelona –que els seus rodalies funcionen, diuen, de meravella. Però el cas és que ni així la cosa no pot funcionar, ja.
El cap de setmana el descarrilament d’un sol tren al túnel que uneix les dues grans estacions radials de Madrid va causar un caos total i absolut que diuen que s’allargarà unes quantes setmanes. I la cosa és ben significativa. Parlem d’un túnel a Madrid que té 7.300 metres escassos. Però, com que tota la xarxa radial acaba passant per allí, un problema en aquests 7.300 metres origina un Cafarnaüm en una xarxa de més de 4.000 quilòmetres. Mala idea. Molt mala idea fer dependre 4.000 quilòmetres d’un sol punt de set quilòmetres, sense alternativa ni recanvi possible. Com és una mala idea tot el disseny de la xarxa radial, un disseny eminentment polític i nacionalista espanyol que no respon gens ni mica als criteris comercials, econòmics i socials que el conjunt de l’encara estat espanyol necessitaria. Tan ineficaç que fins i tot ells mateixos ja ho reconeixen.
La cosa fa gràcia i tot, vista del nostre país, on el caos ferroviari és el pa de cada dia. En els dos serveis de rodalia i en la connexió Figueres-Alacant, que hauria de ser l’estrella i la més rendible i es va convertint en un maldecap intolerable. Ho sabeu, que fa mesos i mesos que si no adquireixes un bitllet de l’Euromed amb una setmana d’antelació no en trobes? Ho sabeu, que s’ha reduït –sí, reduït– el nombre de trens que connecten Barcelona i València, malgrat la demanda fortíssima que hi ha i que es demostra en la impossibilitat de trobar-ne bitllets? Ho sabeu, que paguem de mitjana seixanta euros per bitllet i així financem Renfe perquè puga fer anar la gent a Madrid per nou euros? Ho sabeu, que ix més car i costa més temps anar de Gandia a València que no anar de Gandia a Madrid? O anar de Tortosa a Barcelona que no anar de Barcelona a Madrid? Els governs sucursalistes que tenim a la plaça de Sant Jaume i a la de Manises no es preocuparan gens de reclamar-ho, però avui hi ha una evidència incontestable, que és que, en l’estat que es vanta de tenir la xarxa de gran velocitat més gran d’Europa, la connexió de passatgers entre la segona i la tercera ciutats, provisionals, d’aquest estat ni tan sols és assegurada com a servei públic. No hi ha ni els mínims. I, així i tot, l’invent es col·lapsa.
La modernitat d’Espanya és tan sols una façana –ara parle dels trens, però podeu aplicar-ho a allò que vulgueu. D’ençà de l’entrada en la Unió Europea no han fet sinó aparentar que són allò que no són gastant-se en deliris tants diners com calga. Però arriba un moment que ja no es pot dissimular més. És com allò de les fotografies, en què tots contenim la respiració un moment perquè la panxeta no es note tant. Pots fer-ho uns quants segons, però no tota la vida. I aquest és el resum d’això que els passa ara. Aspiraven a ser com Alemanya, però prenent decisions com si fossen el govern de Somàlia –per a entendre’ns i sense ànim de faltar a ningú. Però per a anar pel món no n’hi ha prou amb la picaresca, encara que la mida del diari encaixe amb la carpeta del funcionari.
PS1. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua acaba de lliurar la medalla de la institució al sociolingüista Vicent Pitarch, el gran referent de la filologia catalana al País Valencià i un treballador incansable perquè tothom tingués accés al coneixement de la llengua. Esperança Camps l’ha entrevistat i Pitarch fa seues les paraules de Pompeu Fabra sobre no abandonar ni la tasca ni l’esperança: “Mentre hi haja una persona que parle català, el català existeix. No té trellat dir que desapareix”. Cal llegir-lo i entendre el missatge potent que ens regala quan diu: “Fer derrotisme, queixar-nos, dir que estem en una situació límit, que desapareix, no té trellat.”
PS2. El Tribunal d’Estrasburg s’ha adreçat a Espanya preguntant si l’amnistia s’havia aplicat o no. L’anàlisi de Josep Casulleras és que “això pot enfortir l’argument principal de la demanda més que no salvar l’estat” i que pot dur Espanya a ser condemnada per la vulneració de l’article 18 del Conveni Europeu dels Drets Humans, pel qual encara cap estat de l’Europa occidental no ha estat condemnat.
PS3. A Catalunya Nord, una decisió del govern francès fa perillar Ràdio Arrels, l’emissora en català que emet de fa dècades i que ara es podria trobar amb els ingressos reduïts dràsticament. Alexandre Solano n’ha parlat amb ells i expliquen el cas en aquest article.
PS4. Cada dia a VilaWeb us oferim, amb accés obert a tothom, continguts de qualitat com aquests o uns altres que trobareu a les pàgines del diari. Ho podem fer gràcies al suport dels 25.000 lectors que ja se n’han fet subscriptors. Nosaltres no fem servir cap mur de pagament perquè pensem que la nostra missió és ajudar a crear una societat ben informada, sense privilegis dels uns sobre els altres. Com a contrapartida, tan sols demanem sis euros el mes, voluntàriament, a aquells que pugueu pagar-los. Ens voleu ajudar? Cliqueu ací.
