10.03.2023 - 21:20
|
Actualització: 10.03.2023 - 22:46
El Silicon Valley Bank (SVB), una de les principals fonts de finançament del sector de la tecnologia, va informar ahir que havia tingut pèrdues de 1.800 milions de dòlars, després d’haver-se vist obligat a vendre actius per fer front a una retirada de dipòsits.
El banc culminà l’anunci amb el llançament d’una ampliació de capital d’uns 1.750 milions de dòlars destinada, precisament, a fer front a aquestes pèrdues. Però ja era massa tard. El pànic es va estendre com la pólvora pels mercats financers nord-americans i aquest matí s’ha desplaçat a Europa per culminar un tancament de setmana de malson. Aquest vespre, les autoritats californianes han intervingut oficialment el banc i n’han traslladat els actius a una altra entitat per assegurar-ne els dipòsits. Així, mentre els mercats trontollen i la incertesa s’escampa, es fa difícil no fer-se la pregunta: fins on pot arribar l’efecte contagi?
Les xifres del daltabaix de l’SVB poden semblar astronòmiques per al ciutadà mitjà, però d’un punt de vista estrictament macroeconòmic no són particularment significatives. Sí que ho és, en canvi, l’onada de devaluacions que les dificultats financeres de l’SVB han ocasionat en la resta del sector financer.
Les turbulències, com era d’esperar, van començar als Estats Units. Ahir, els mercats nord-americans van registrar la pitjor sessió d’ençà del juny de l’any passat, amb una caiguda de més d’un 8% en el principal índex de referència del sector bancari. En total, les grans entitats financeres nord-americanes registraren en tan sols una jornada unes desvaloritzacions borsàries per valor de 52.500 milions de dòlars; alguns bancs, com JPMorgan Chase (22.000 milions), van tenir pèrdues més importants que no el mateix SVB. Els mercats borsaris van resistir millor l’embat, però tampoc no van poder evitar tancar en xifres vermelles, amb caigudes d’un 2,05% al Nasdaq, un 1,85% a l’S&P 500 i un 1,66% al Dow Jones.
La inestabilitat ha fet el salt aquest matí a Europa, amb desvaloritzacions borsàries agregades de 40.000 milions d’euros entre els principals bancs del continent i una davallada d’un 4,5% de l’índex de referència del sector, que fins avui havia estat el far guia del creixement que els valors europeus han experimentat d’ençà de la tardor passada. Entre les institucions més afectades pel cop figuren alguns dels bancs més importants del continent, com ara Deutsche Bank (8%), HSBC (5%), Société Génerale (5%) i el Santander (5%).
L’abast i magnitud del xoc derivat del col·lapse de l’SVB han fet reviscolar els vells fantasmes d’un efecte contagi com el que el sector financer va sofrir l’any 2008. Al cap i a la fi, si una institució en aparença tan sòlida com l’SVB ha tingut una caiguda com aquesta, què impedeix que altres bancs de més pes i influència cedeixin sota el pes de l’adversitat?
Per a entendre el daltabaix que l’SVB ha tingut aquesta setmana, primer cal entendre el perfil dels clients amb qui tracta. Al contrari que la gran majoria de bancs, que solen atreure particulars i entitats de tota mena, l’SVB tracta amb un perfil de client molt concret: les start-ups i companyies tecnològiques que han fet de Silicon Valley un indret mundialment conegut. El boom que el sector va experimentar amb l’arribada de la covid-19 va fer que moltes d’aquestes empreses acumulessin quantitats ingents de capital en una conjuntura econòmica i política –els primers mesos d’una pandèmia mundial– que dificultava i desaconsellava la inversió. És per això que la gran majoria va optar per la sortida més fàcil: dipositar tots aquests diners al banc. No és d’estranyar, per tant, que el valor dels dipòsits de l’SVB es tripliqués entre el 2020 i el 2022.
Intervingut pel govern americà
El banc ha estat finalment intervingut per la Corporació Federal d’Assegurances de Dipòsits (CFSD) aquest divendres pels dubtes sobre a la seva liquiditat i solvència. D’aquesta manera, el Departament de Protecció Financera i Innovació de Califòrnia ha procedit al tancament de l’entitat i ha nomenat a la CFSD com a guardià dels dipòsits del banc.
La CFSD afirma que els dipòsits de menys de 250.000 dòlars (234.679 euros) estan protegits i seran accessibles “no més tard de dilluns al matí”. No obstant, s’ha recomanat a aquells clients amb una xifra superior a l’assegurada que es posin en contacte amb l’organisme a la major brevetat possible.
El SVB tenia el 31 de desembre de 2022 “aproximadament” en actius 209.000 milions de dòlars (196.192 milions d’euros) i “al voltant” de 175.400 milions de dòlars (164.651 milions d’euros) en dipòsits, segons la CFSD.
Ja abans de la intervenció federal, la secretària del Tresor dels Estats Units, Janet Yellen, ha assegurat que estava molt pendent de la situació d’alguns bancs, inclòs el SVB, les dificultats dels quals han provocat forts descensos en la cotització de les accions de tot el sector financer.
“Hi ha desenvolupaments recents que afecten a alguns bancs que estic monitoritzant molt de prop, i quan els bancs experimenten pèrdues financeres és i hauria de ser motiu de preocupació”, ha dit Yellen en una compareixença aquest divendres davant la Cambra de Representants en ser preguntada al respecte.
Les accions de Silicon Valley Group, mare de SVB, que ahir van patir un esfondrament del 60%, romandran suspeses de negociació des de la mateixa suspensió del Nasdaq “a l’espera de la publicació d’informació rellevant”.
La firma havia anunciat el passat dimecres que espera registrar pèrdues d’uns 1.800 milions de dòlars (1.704 milions d’euros) en el primer trimestre de 2023, així com la seva intenció de realitzar una col·locació accelerada d’accions de 1.750 milions de dòlars (1.656 milions d’euros) per sanejar la seva posició de capital.
D’aquesta manera, el Grup Financer SVB tenia previst oferir 1.250 milions de dòlars (1.183 milions d’euros) en accions ordinàries i altres 500 milions de dòlars (473 milions d’euros) en accions preferents mitjançant ofertes públiques i subscrites per separat amb l’objectiu de reforçar la seva posició financera.
A més, abans de començar les ofertes, SVB havia arribat a un acord privat de subscripció amb General Atlantic per a la compra d’altres 500 milions de dòlars en accions ordinàries al preu d’oferta pública en l’oferta d’accions ordinàries.
