12.06.2017 - 09:40
L’actual “crisi de les cures” influeix en l’elecció del cohabitatge
BARCELONA, 12 (EUROPA PRESS)
El cohabitatge o ‘cohousing’ de persones de més de 65 anys té com perfil mitjà d’usuaris dones amb un nivell educatiu entre mitjà i alt i que treballaven en els àmbits educatiu, sanitari i social, segons els resultats preliminars d’un estudi sobre aquest recurs que ha analitzat 13 grups de ‘cohousing’ a Espanya.
Es tracta del projecte Movicoma, que s’ha presentat aquest dilluns a Barcelona en una jornada organitzada pel grup d’investigació CareNet de l’Internet Interdisciplinary Institute de la Universitat Oberta de Catalunya (IN3-UOC), ha explicat la UOC en un comunicat.
L’estudi revela que per cada deu dones que escullen aquesta forma de viure només hi ha 3,5 homes: “Tenen un capital social, cultural i polític que els permeten tirar endavant projectes exigents com aquest de forma autogestionada”, constituïts en cooperatives, ha afirmat l’investigador Daniel López Gómez, que ha liderat el projecte.
L’anàlisi revela que el motiu principal per viure en un projecte d’habitatge col·laboratiu és envellir amb autonomia, alhora que compartir i viure en comunitat i disposar d’un entorn i serveis adequats.
Entre els factors per triar-ho es troba la “crisi de les cures” en les famílies, on aquest tipus de treball és insostenible i genera formes d’explotació que sofreixen especialment les dones, i davant el que influeix la reducció de la família nuclear i de les xarxes de suport, així com el retard en la maternitat i paternitat, al costat dels canvis laborals i socials –amb més persones solteres i divorciades–.
També influeix la necessitat de generar nous vincles quan les xarxes veïnals i d’amistat s’afebleixen, així com la necessitat de continuar actiu després de la jubilació, ja que aquest recurs té un component fort d’expenedoria.
PERCEPCIÓ NEGATIVA DE RESIDÈNCIES
La mitjana d’edat en els grups de nova creació és de 65 anys, mentre que en els més pioners està situada en els 75 anys, ha destacat la UOC, que ha afegit que en la majoria dels casos influeix una percepció negativa de les residències i centres geriàtrics.
“La capacitat de decidir com es vol viure la vellesa fins al final i de posar en pràctica noves formes d’encarregar-nos col·lectivament d’aquest procés vital és un dels punts distintius d’aquests grups”, segons López.
El cohabitatge fomenta la vida en comú, l’ajuda mútua i serveis assistencials entre persones majors per a un envelliment actiu, i les primeres experiències en l’Estat en aquesta convivència sènior es remunten al 2000, i actualment hi ha 34 grups –sis a Catalunya– en diferents fases.
