El co-president del Banc d’ADN veu com un ‘atac a la democràcia’ aplicar el 155 a les polítiques de memòria

El co-president de l’Associació del Banc d’ADN i els desapareguts durant la Guerra Civil, Roger Heredia, veu l’aplicació del 155 a les polítiques de memòria històrica com un ‘atac a la democràcia’ i carrega contra el PSC, Ciutadans i el PP. La possible paralització del Pla de Fosses del govern –arran de l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola– de la qual alerten fonts del Departament d’Afers Exteriors comportaria, per Heredia, aturar un projecte ‘que havia de tornar l’esperança a milers i milers de familiars’.

En una entrevista amb l’ACN, Heredia, que és besnét d’un desaparegut a la Batalla de l’Ebre, reivindica la importància de recopilar l’ADN dels familiars directes perquè ‘malauradament, passats tants anys, és l’única manera de poder identificar els desapareguts’.

‘Com pot ser que hi hagi partits polítics que estiguin en contra de les famílies i, de facto, de l’esperança de recuperar els seus familiars?’, es demana Heredia, que considera ‘indecent’ que ‘intentin aturar’ el pla de memòria històrica que va començar el govern. Heredia, que va a la llista d’Esquerra – Catalunya Sí per Tarragona el 21-D, exigeix als dirigents de Ciutadans, el PSC i el PP que donin explicacions. ‘Qui millor que ells per a mirar cara a cara la meva àvia i dir-li: Escolti’m, Roser, gràcies a l’aplicació d’aquest article l’esperança que vostè tenia d’intentar identificar el seu pare queda aturada.’

Amb tot, matisa que encara cal veure fins a quin nivell el programa quedarà aturat. Heredia, que treballa a la policia científica dels Mossos d’Esquadra, avisa que cal continuar treballant amb unes ‘polítiques democràtiques sanes’ i pròpies dels ‘països normals’.

També s’hi ha pronunciat l’eurodiputat d’ERC Josep Maria Terricabras, que troba ‘lamentable’ que el govern espanyol, amb l’aplicació de l’article 155 de la constitució, ‘talli’ els recursos per continuar endavant amb el programa. Considera que és ‘absolutament increïble’ que els partits que han donat suport al 155 ‘no vulguin mirar de solucionar una situació terrible’, en relació amb la cerca per part de familiars espanyols i catalans dels seus parents desapareguts. ‘A Catalunya havia començat el procés i Raül Romeva ho havia impulsat d’una manera admirable’, diu. A més, recorda que la Unió Europea ‘hi està d’acord’. ‘Tothom civilitzat i amb una mica de moral hi està d’acord i és horrorós i lamentable que el 155 talli els recursos per a això’, afegeix.

‘Canvi substancial’ en les polítiques de memòria històrica
Roger Heredia també valora el pla iniciat pel Departament d’Exteriors, encapçalat pel conseller Raül Romeva. ‘No va ser fins al 2015 que no hi va haver un canvi substancial en les polítiques de memòria històrica’, afirma en relació al programa per construir un mapa de fosses ‘real’ i traçar un projecte d’identificació genètica des de l’àmbit públic.Fins llavors, assegura, cap govern no tenia previst d’actuar en aquesta direcció. De fet, va ser aquest motiu el que va conduir-lo a impulsar el Banc d’ADN. Durant l’entrevista recorda que va ser durant unes jornades de memòria històrica sobre fosses comunes quan va veure la necessitat de fer-hi alguna cosa. ‘Allà ens vam adonar que el govern d’aquell moment no tenia previst ni a curt, ni a mitjà, ni a llarg termini agafar aquestes mostres d’ADN de familiars de desapareguts directes’, explica.

Avís de l’ONU a Espanya
El setembre, les Nacions Unides van reiterar la ‘urgència’ sobre l’adopció d’un pla estatal de recerca de desapareguts a l’estat espanyol. En un informe del Grup de Treball sobre Desaparicions Forçoses, l’organització reivindicava que el dret de les famílies dels desapareguts de saber la veritat sobre on es troben ‘és un dret absolut’ i una obligació que l’estat espanyol ‘hauria de satisfer d’acord amb el dret internacional’. A més, tot i que en l’informe valoraven la informació proporcionada en relació amb el Mapa de Fosses de la Guerra Civil, els experts instaven l’estat espanyol a prendre ‘un rol actiu’ en l’exhumació i els processos d’identificació de les restes perquè això no depengués exclusivament d’algunes comunitats autònomes, particulars o associacions privades.

Manca d’un procés ‘de reconciliació i veritat’
L’eurodiputada britànica Jude Kirton-Darling, com Heredia, també treballa per donar respostes a les víctimes del franquisme. En el seu cas, però, s’ha centrat en els casos de nadons robats a l’estat espanyol sota la dictadura de Franco i els anys posteriors. Kirton-Darling, ponent de l’informe sobre els nadons robats adoptat recentment per l’Eurocambra, denuncia que no hi ha hagut ‘un procés de veritat i reconciliació a Espanya’ després del franquisme. Segons ella no s’ha permès a la gent de ‘participar i abordar les qüestions polítiques en un fòrum obert’ i afirma que el cas dels nadons robats és un exemple de com ‘l’absència de reconciliació i veritat han provocat una manca massiva de confiança’ en les autoritats públiques i el sistema judicial per investigar què va passar.

En una entrevista amb l’ACN, Kirton-Darling, que va encapçalar una delegació d’eurodiputats que va viatjar a Madrid el mes de maig passat, explica que la visita els va ‘obrir els ulls’ i comenta que, per exemple, no hi ha un acord quant a les xifres. ‘Hem sentit des d’un miler fins a 30.000 o 300.000’, diu. ‘Amb tot, la cosa més sorprenent és que malgrat que tothom reconeixia que hi havia un problema ningú no mostrava voluntat política per posar-hi remei’, afegeix.

Lamenta que la preocupació de saber on són els familiars desapareguts hagi recaigut sobre les víctimes durant dècades. ‘Hi ha la percepció que les autoritats tenen interès d’evitar una part incòmoda de la història i cobrir-se les espatlles’, assegura l’eurodiputada que valora el cas dels nadons robats com ‘la part més crua d’una ferida oberta de la història d’Espanya’.