13.01.2025 - 21:40
El govern espanyol ha desclassificat part de la informació sobre l’imam Abdelbaki es-Satti, responsable de la cèl·lula gihadista que va atemptar a Barcelona i Cambrils el 17 d’agost de 2017.
En aquesta documentació, el CNI confirma per primera vegada oficialment que, entre el 2012 i el 2014, es va entrevistar tres vegades amb Es-Satti a la presó de Castelló.
Però en els papers desclassificats no hi ha documentació posterior al 2014. Més i tot: el CNI afirma que, després de les tres entrevistes a Castelló, va considerar que l’imam no era de fiar; amb això deixa entendre que no el van fer servir de confident. Fins i tot arriben a afirmar que el febrer del 2015 Es-Satti es va traslladar a Ripoll, “dos mesos després de deixar de constituir un objecte d’interès per al CNI”.
Però això, simplement, és mentida.
Ho sabem perquè, després dels atemptats, el president de la mesquita Annour de Ripoll, Ali Yassin, va confirmar als Mossos d’Esquadra –i a VilaWeb ho vam explicar en aquest article– que dos agents de la policia espanyola amb base a Girona havien visitat tres vegades Es-Satti mentre era a Ripoll. La darrera fou un mes abans dels atemptats, quan l’imam ja s’havia fet fonedís. Hi van anar, concretament, l’abril del 2016, la tardor del 2016 i el juliol del 2017. Preguntant per ell.
De manera que un mes abans dels atemptats la policia espanyola sabia que havia perdut la pista d’un confident, d’una persona amb vincles gihadistes demostrats, que havia estat a la presó i que havia estat identificada com a col·laboradora en unes quantes operacions anteriors. I la pregunta és òbvia: per quina raó no en van avisar els Mossos, d’aquesta desaparició?
No pot ser, de cap de les maneres, no és concebible, que els policies considerassen que un detall com aquell no era important. Perquè ho era, molt. Feia cinc anys que treballaven amb ell i sabien de sobres quants contactes tenia i quin perill implicava. La desaparició, per tant, era un senyal d’alerta, que no podien menystenir. I si, inexplicablement, va passar això, si per alguna raó van decidir de menystenir-lo, aleshores la negligència, vist tot allò que va passar després, és gravíssima. I ha de ser explicada en públic. I ha de tenir conseqüències.
PS1. L’OPA del BBVA contra el Banc de Sabadell continua, però entre bambolines hi ha moltes coses que es van movent. Jordi Goula ens explica d’una manera molt clara en quin punt som: “El BBVA mou fitxa en l’OPA al Sabadell”.
PS2. Elon Musk continua desencadenant polèmiques per tot Europa. Ara és a Itàlia, on un acostament entre Meloni i Musk ha aixecat una gran polseguera perquè s’ha sabut que aniria acompanyat d’un contracte de mil cinc-cents milions per a una de les empreses de l’home més ric de la història. Ens ho expliquen de Roma estant, en aquest article, Anthony Faiola i Stefano Pitrelli.
PS3. El me too que hem vist aquests dies per dones periodistes és el tema de dos articles que publiquem avui. Un de Marta Rojals (“No en sabien més, tenien quaranta anys”) i un altre d’Anna Zaera (“Per què culpabilitzem les dones periodistes?”). Són dos textos molt diferents, però igualment importants.
