El civet de Luis Conde o ‘L’escopeta nacional’ de Fonteta

A les elits econòmiques i polítiques, des de temps immemorials, els ha agradat relacionar-se entre si, no només professionalment, sinó també en el seu temps d’esbarjo. Nuclis de poder, de contactes, de secrets i favors que Luis García Berlanga va saber immortalitzar com ningú al film L’escopeta nacional. Una comèdia inspirada en les tradicionals caceres castellanes a les quals assistien ministres, artistes i aristòcrates amb l’única voluntat de confabular, negociar i fer un bon tiberi. Sense elements casposos ni rancis com el del retrat de Berlanga, a Catalunya també hi una versió més nostrada, com podria ser el Suquet d’en Portabella. Però des de fa uns anys, n’hi ha una altra, la trobada que fa Luis Conde (Barcelona, 1950) a Fontenta perquè el poder espanyol i el català es relacionin. El menjar que bateja la trobada és una icona de l’esdeveniment socioeconòmic i polític. Se serveix  civet de senglar, diuen, perquè el civet pot ser de cérvol, de llebre o de qualsevol animal de caça. Enguany, Conde ha triat una data ben assenyalada per a fer el tiberi, el 27 d’octubre, que és ben bé una declaració d’intencions d’un home que per ofici no deixa els detalls a l’atzar.

Aquest empresari és un headhunter, però ho podem deixar en caçatalents. La seva empresa, Seeliger y Conde, es dedica a cercar alts executius per a grans companyies. Diuen que ningú no aconsegueix reunir tant de poder com aquest empresari català. Cada any, organitza una trobada a la finca espectacular de Mas Anglada (Fonteta), en ple Empordà, on els assistents mengen senglar de les Gavarres. La importància de l’esdeveniment a nivell social, i també polític, és tal, que fins i tot es dóna per fet que hi ha d’anar el president de la Generalitat. Per allà hi han passat Pujol, Maragall, Montilla i Mas. I si el president no hi va, hi envia algun representant.

L’any passat, ja no va ser així. Carles Puigdemont va declinar d’anar-hi. S’acostaven dies tensos. Era un 16 de setembre i aquell dia començava la campanya del referèndum, però tanmateix, hi havia una nodrida representació del govern: el conseller de Presidència, Jordi Turull; el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull; el de Salut, Antoni Comín; el d’Empresa, Santi Vila; i el de Justícia, Carles Mundó.

Un any més tard, Rull i Turull són a la presó, i Comín, a l’exili. Enguany, el govern no hi enviarà cap representant ‘perquè tot ha canviat’, diuen fonts de Presidència, un gest similar a l’absència institucional a la gala dels premis Planeta. Sorprenentment, el civet s’ha programat per a avui,  27 d’octubre, just quan fa un any de la proclamació d’independència. L’any passat, Conde va organitzar el civet el 16 de setembre; el 2016, el 16 d’abril; i el 2014, el 24 de gener.

El 2015 no hi va haver civet: Conde va voler celebrar el 25è aniversari de la seva empresa al Palau de la Música. Va reunir 1.200 ‘amics’ i davant seu es va permetre el luxe de dirigir, o fer veure que dirigia, l’Orquestra Simfònica del Vallès perquè interpretés la segona simfonia del seu admirat Gustav Mahler.

Diuen que Conde, unionista en clau de procés, sempre ha volgut establir ponts entre Madrid i Barcelona, i per fer-ho ha posat la seva agenda de contactes i amistats al servei de la causa. Tot i que en els civets la majoria d’empresaris vénen de Madrid, és freqüent veure-hi l’ex-president Artur Mas; el president de la patronal Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà; el president del Barcelona Meeting Point, Enrique Lacalle; l’empresari hoteler Joan Gaspart; el president de Planeta, Josep Crehueres; l’empresari Salvador Alemany; i el director de La Vanguardia, Màrius Carol.

Però avui, si la pluja no ho impedeix, la gran estrella serà Manuel Valls. Conde forma part del nucli d’empresaris i padrins que han rebut l’ex-primer ministre francès amb els braços oberts. Algunes fonts assenyalen que impulsarà la seva campanya. Ja ha dit que el votarà. Però en un atac de sinceritat va reconèixer que Valls ‘ho té molt difícil’.

Però Conde no necessita ningú per a tenir influència. La seva cartera de contactes és infinita. Entre els seus clients, hi havia Iñaki Urdangarin, empresonat a Brieva (Àvila) des del mes de juny pel cas Nóos. El gendre del rei emèrit espanyol va cobrar la quantitat de 32.000 euros per haver assessorat Seeliger y Conde. Es veu que no en van quedar gaire satisfets i davant del jutge del cas Nóos, José Castro, el responsable de l’empresa de caçatalents va assegurar que havien prescindit dels serveis d’Urdangarin perquè no va ‘respondre a les expectatives’ i ‘contestava amb retard els seus encàrrecs’ .

Al marge d’aquest incident, Seeliger y Conde és una empresa puntera en el seu sector i especialista a teixir contactes molt influents. Es va fer coneguda en l’àmbit mediàtic quan va contractar per sorpresa Esperanza Aguirre com a talent professional després d’haver deixat la política. Però no és la única que ha cobrat de la nòmina de Conde. També ho han fet, entre més, l’ex-ministre Íñigo de la Serna, que impulsa l’oficina de Madrid des de fa pocs dies. A Conde, al marge del seu negoci, li agrada ser present als principals centres de poder i formar part d’allò que se’n diu establishment. El seu currículum ho acredita: fa deu anys que dirigeix el Saló Nàutic; és vocal de la Fira de Barcelona; membre de la junta del Círculo Ecuestre; té cadira al consell d’administració de La Vanguardia; i forma part de Fòrum Pont Aeri. Allà on es cusen lligams entre Catalunya i Espanya, Conde sempre hi serà.