Amnistia alerta de la llei mordassa: ‘El ciutadà ha perdut garanties democràtiques’

La llei de Seguretat Ciutadana espanyola, coneguda com a ‘llei Mordassa’, ha tingut un impacte clar en la limitació dels drets de llibertat d’informació, d’expressió i de reunió. Ho assegura l‘informe publicat per Amnistia Internacional, en què analitza com han minvat tres anys després de l’entrada en vigor de la legislació, aprovada amb els vots en solitari del PP al congrés espanyol.

A la llei Mordassa, s’hi suma la polèmica reforma del codi penal, que el govern del PP va engegar aquell mateix any. ‘Aquestes mesures serveixen per a processar penalment o sancionar administrativament usuaris de les xarxes socials, artistes, rapers, activistes socials o periodistes que fan servir expressions emparades pels drets de la llibertat d’expressió i d’informació’, declara el director d’Amnistia Internacional Espanya, Esteban Beltrán. Per al representant de l’entitat a Catalunya, Daniel Vilaró, un dels problemes principals de la llei és que augmenta el poder de la policia i, en canvi, resta garanties al ciutadà perquè pugui demandar davant d’una sanció administrativa.

Entre el 2015 i el 2017 s’han condemnat vuitanta-quatre persones aplicant l’article 578 del codi penal, que castiga l’enaltiment del terrorisme o la humiliació de les víctimes. En contra, entre el 2011 i el 2013 n’hi va haver només vint-i-tres.

Vilaró també denuncia que la llei és articulada a la carta, amb la intenció de perseguir a col·lectius i protestes determinades. ‘És evident que quan van introduir la prohibició d’ocupar una entitat bancària volien evitar que la PAH es manifestés com fins llavors’, exposa.

Tot plegat ha fet que manifestar-se a l’estat espanyol els darrers tres anys sigui més difícil que abans. ‘Pretenen desincentivar les protestes, que la gent tingui por de sortir al carrer. També és més difícil d’informar com a periodista. Hi ha molts casos en què s’han sancionat professionals per haver fet la seva feina’, continua Vilaró. ‘El ciutadà ha perdut garanties democràtiques’.

La mateixa tendència a Europa
Aquesta disminució s’emmarca en la reducció dels drets i les llibertats d’expressió, reunió i informació els darrers anys en més indrets d’Europa, com Hongria i Polònia. Fins i tot França, a causa dels atacs terroristes el novembre de 2015, va mantenir un estat d’excepció durant dos anys, el qual limitava el dret de protesta i només era possible manifestar-se si s’autoritzava i es notificava prèviament.

‘La crisi del 2008 i l’aplicació de mesures d’austeritat van causar una onada de protestes que van preocupar al poder. Les manifestacions fan crítica social, poden fer caure governs, no interessen als qui manen. Per això hi ha una tendència clara de restricció de la llibertat d’expressió a Europa i també al món’, argumenta Vilaró.

Malgrat això, segons Amnistia Internacional, el canvi de govern a Espanya obre noves esperances: ‘D’ara endavant, pot ser més fàcil canviar els articles de la llei Mordassa que afecten la vulneració dels drets fonamentals. Quan es va aprovar el 2015 tots els grups menys el PP s’hi van decantar en contra’, recorda el portaveu a Catalunya. Per això, han recollit més de 65.000 signatures a favor de la modificació de la llei per a presentar-les al nou govern espanyol.