El cinisme d’Iceta

Fins fa poc temps, jo pensava que Miquel Iceta era un polític equivocat. Defensava tesis equivocades (al meu parer), però res més. Les seues darreres actuacions em fan pensar que és una mala persona. No és només aquesta proposta insidiosa de l’indult. És la seua obscena exhibició de ball pels estudis de televisió mentre els seus adversaris polítics estan tancats a la presó (injustament) o a l’exili. Tant ell com el seu partit em resulten particularment repulsius. Ja m’ho va dir mon pare, fa molts anys. “No han sigut mai de fiar”. Em serveix de consol el fet que, pel que es veu, als seus mítings ja fa molt temps que no hi van gairebé ningú. El poble al qual vol enganyar ja el coneix bé.

Iceta fa quaranta anys que és militant del PSC, Quaranta anys vivint de la política!! Iceta és el personatge gris que a viscut i ha participat en la destrucció del sector catalanista del PSC fins a convertir-lo amb una delegació del PSOE. Aquest sol fet ja diu ben clarament de la seva “butiflera” tendència espanyolista.
El seu partit el PSOE, fa cent anys que vol convertir Espanya en un Estat Federal. Aquest altre fet, ja diu clarament que aquest partit no es gens seriós.
Ara per les eleccions del 21D Iceta ha sabut envoltar-se de les escorrialles de tots els desheretats de la política i del anticatalanisme, personatges enfonsats d’Unió, del grup d’extrema dreta “la societat civil”, del gloriós alcalde de Barcelona Jordi Hereu….aquest altre fet, és tota una declaració d’intencions per anar contra la proclamació de la república catalana.
No es que ell sigui un gran cínic, -que també-, sinó que tots els membres que formen la candidatura son els mes grans demagogs, vividors i desvergonyits de la historia de la política catalana; (al marge del C’s i del PP, que aquests ja son hereus directes del franquisme i de la màfia corrupte).
Estem escrivint la nostra història i tots tenim present l’1’O; el 21D hem d’omplir les urnes, aquelles urnes que vam posar i que per posar-les ara tenim als nostres a la presó, al exili i les institucions intervingudes; sembla, -dic sembla-, que per fi han entès que les urnes és el mes important, nosaltres ho tenim clar!! OMPLIM LES URNES DE….. CUP, ERC i JUNTSxCAT.
Visca la República Independent de Catalunya.

Jugant amb les paraules com faria ell i altres politics… “Ha vist a la seva bola de vidre que eren culpables i per aixo proposa un indult” … Que jo sapiga encara no hi ha hagut judici i hi ha moltes instancies judicals al mon..

Estem en campanya.. Suposo voldria que els catalans li fem Sanchez president “de gratis”, que podem fer-ho si volem (independentment del 21D).. 5 dies triga la mocio de censura.. a partir de Febrer, que al Gener fan festa diuen.. I ells ens tornarien el favor.. Tambe hauren d’acceptar algunes altres coses, democracia i tractats internacionals potser?.. Sino tornem a posar el PP..

Falta molta flexibilitat, tothom esta “atrapat” al seu rol ara mateix.. Falta una setmana per a que tothom comenci a tocar de peus a terra..

Per parlar de indults, primer cal que hi hagi condemna. En el cas que ens ocupa sembla que hi ha una administració de la justícia amb un biaix clarament polítitzat i amb mostres de voler administrar més venjança que Justícia. No n’hi ha de condemna i el primer que han fet és posar penes de presó, negant a les víctimes d’aquest despropòsit els seus drets més elementals, també el de poder defensar les seves candidatures en igualtat d’oportunitats. On està la Junta Electoral per garantir aquesta igualtat d’oportunitats.
Si el Miquel Iceta vol el indult és perquè ell ha ha dictat sentència sense judici. Curiosament imputant un delicte que als paisos del nostre entorn no es reconeix.
Quina pena de superioritat la del Iceta quan els seus competidors estan a l’exili o en la presó.
Si hem de parlar de responsabilitats per el conflicte, caldria fer-ho amb aquells que han negat el problema i mai no l’han volgut abordar ni han ofert cap mena de diàleg.

Particularment, crec que s’ha de reconèixer l’immensa tasca dels quintacolumnistes nostrats (de la branca -socialista- sota la falda, com la bruixa del tren) com Joan Lerma, Carme Alborch, Raimon (o J.M.) Obiols, F. Antich, J. Zaragoza, N. Parlon, C. Chacón, Bramon, Balletbò, A. Luna, J. Montilla, Felipe Guardiola, Calles, Pepe Borrell, Aina Calvo Sastre, i tutti quanti… sent-ne l’Iceta Llorens el darrer salta-marges d’aquesta llopada hipòcrita que són sense Madrid.

Aturem-nos un minut i guaitem pel retrovisor i demanem-nos: Què han fet en els darrers 40 aquesta classe de caparres que sense Madrid no sabriem qui són?

On són llurs avanços socials palesos?

En són la classe “pobreta” dels ponts aeris entre BCN-Madrid, VLC-Madrid i Palma-Madrid que hi van a adobar els afers de la classe alta- d’ací o d’allà – que fa el mateix trajecte, però als seients de davant, “classe business”.

Adoben el terreny ací entre les classes del populatxo i preparen el BOE allà per a que hi haja coordinació d’acció.

Tasca fosca però eficaç. Contra nosaltres. D’endormiscament. Exactament la mateixa que els PP’s, C$’s nostrats. Sense eixa tasca de fontaneria obscena l’estat colonial no semblaria funcionar. Només cal recordar-ne l’altra versió en Duran Lleida.

La mateixa que els cacics del segle XIX i XX, si remembreu.

El Madrid – l’imperial – sense ells en les colònies tampoc seria res.

No sé qui ha dit que si “ellos” guanyen, guanya Rajoy. Fals.

És un error que a València ja vam viure amb la celebració de l’America’s CUP:

qui realment guanyaria és Florentino Pérez, Jose Maria Aznar i family, Acebes i Family, Méndez de Vigo i Family, Suárez y family, els Oreja i family, Arias Cañete i family, els Boluda i family, els Oliu-Vilasau-Bonet-Tous i families, els Rossell i Family, els Roca-Junyent i Family, els Garrigues Walker i Family, els Broseta i family, els Roig i family, Ortega i family, els Fiz-Stuart i family, i la febril família dels “Grandes de España”.

Recordant aquell eslògan de Carmen Chacón, propose un estrafet:

” Si tu no vas a votar, “ellos” continuaran venint de “jefes” per comptes de guiris”

S’imagineu aquells del principi sense poder fer d’intermediaris entre nosaltres i la capital imperial tentacular?

L’escena ben val una República, vitat que sí?

La veritat és que les ximpleries de l’Iceta ens dolen més que les dels esbirros del PP de Madrid, i no parlem dels botiflers del PP a Catalunya. Els coneixem i per molt que posin esment a insultar-nos constantment, tant se’ns en fot, ni els sentim. Sabem que, pobres no donen per a més.
L’Iceta és diferent. El seu comportament polític era gris, amagat, es dedicava a minar el PSC des de dintre i sense que és notes gaire “el cuidado” fins que ha vist la seva oportunitat de vendre’ns a bon preu. Segur que ha llegit Maquiavel i se n’ha fet correligionari en tots els seus raonaments cruels i cínics, i de cap dels altres arguments, que són purament polítics propis d’un temps ja passat i inútils si s’agafen al peu de la lletra. Ara, en un escenari democràtic, el pobre canta com una cloïssa. Es fa el milhomes sense saber que desfila despullat. Ara està segur que és el seu moment, s’ha tret la màscara i balla, i els madrilenys se’l miren mentre amaguen un somriure premonitori de la seva mort política.
Senyor Iceta. Els traïdors no agraden indefinidament a ningú. Durant el temps que serveixen al poder, els deixen fer i els riuen les gràcies, però a la que desendollen el tocadiscs i s’acaba la música, el seu ball ja no fa gràcia a ningú i literalment, el llencen. Duran Lleida, Espadaler i tantíssims d’altres li ho poden certificar.

Malgrat que l’Iceta s’ha ajuntat amb el catolicisme-franquista d’UDC, les subvencions principals del franquisme-economic del OPUS-DEI-CIRCULO DE ECONOMIA DE FRANCO, va a parar als nazional.franquistes dels de Carreras, amb la seva minyona Arrimadas, pobreta tant obedient com fullaraca analfabeta y espanyola.
Iceta, es politic per que es el seu sistema de vida; no té ni ofici, ni professió. tota la vida fent de CUC DEL GAL, i content per que el seu partit robi 3.800 milions d’euros, com diu el Montoro, que ho sap segur, i més content per que ningú sap a on son, i ni interessi al PP, el col.laborador necessari per la mafia de lladres del PSOE-PSC, sens dubte els que han robat més

Vots pel feixisme.

Aquest personatge exibicionista provocador del cinisme més insidiós jugant amb l’onada de l’estat de setge, no és més que un peó d’un partit que en la seva història a fet moltíssim més mal al país. Aquesta “esquerra- caviar” ha preservat els bantustans de la migració espanyola a Catalunya contra qualsevol intent d’integració: ells eren els obrers, els catalanets els burguesos. Mentre hi havia el “peix al cove” organitzaven “ferias de abril” i salivaven amb Felipe Gonzàlez, amb el procés, amb tants anys d’adoctrinament, els seus votants es van graduar i es van passar en massa cap a l’Arrimadas.

Iceta, no és únicament un funcionari aplicat del minigovern de Vichy, el seu partit és el col·laborador directe dels vots del feixista Cs.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

La cínica proposta d’Iceta podria trobar un recolzament per part d’elits que en condicions normals no tindrien una excusa- cap a ells mateixos o cap als altres- per recolzar un establishment espanyol amb tints feixistes i és un recurs bàsic, evident, pels defensors de la tercera via, que ja no és res més que la submissió a Madrid. A jutjar pels resultats que va donar a la desapareguda Unió aquesta estratègia, no hauria de resultar gens preocupant, i només podria tenir perill si aglutinés un important sector de la societat preocupat arran de la propaganda al voltant dels suposats efectes negatius per l’economia de tot allò relacionat amb la independència.

Si aquesta estratègia, probablement a la desesperada per evitar una majoria independentista (el PSC podria tenir més vots i menys problemes amb part del PSOE competint amb C’s en comptes de JuntsxCat) és poc preocupant, sí que ho seria que el PDeCAT o ERC s’inclinessin per seure a negociar aquest tipus d’humiliants propostes, que deixarien en paper mullat tot el que ha aprovat el Parlament i tota la seva sobirania present i futura. Mentre això no passi, i podria passar en qualsevol moment, l’única sortida és fer efectiva la República, després d’aquestes eleccions o d’una o diverses repeticions si la CUP no veu motius per investir un president autonòmic.

Iceta fa quaranta anys que és militant del PSC, Quaranta anys vivint de la política!! Iceta és el personatge gris que a viscut i ha participat en la destrucció del sector catalanista del PSC fins a convertir-lo amb una delegació del PSOE. Aquest sol fet ja diu ben clarament de la seva “butiflera” tendència espanyolista.
El seu partit el PSOE, fa cent anys que vol convertir Espanya en un Estat federal. Aquest altre fet, ja diu ben clarament que aquest partit no es gens seriós.
Ara per les eleccions del 21D Iceta ha sabut envoltar-se de les escorrialles de tots els desheretats de la política i del anticatalanisme, personatges enfonsats d’Unió, del grup d’extrema dreta “societat civil”, del gloriós alcalde de Barcelona Jordi Hereu….aquest altre fet, és tota una declaració d’intencions per anar contra la proclamació de la república catalana.
No es que ell sigui un gran cínic, -que també-, sinó que tots els membres que formen la candidatura son els mes grans demagogs, vividors i desvergonyits de la historia de la política catalana; (al marge del C’s i del PP, que aquests ja son hereus directes del franquisme i de la màfia corrupte).
En aquets moments estem escrivint la nostra història, tots tenim present l’1’O; per tant, el 21D hem d’omplir les urnes, aquelles urnes que vam posar i que per posar-les ara tenim als nostres a la presó, al exili i les institucions intervingudes; sembla -dic sembla-, que per fi han entès que les urnes és lo mes important, nosaltres fa temps que ho tenim clar!! VOTEM!!….. CUP, ERC i JUNTSxCAT.
Visca la República Independent de Catalunya.

mic Vicent, crec que et quedes curt.

A mi no em serveix ni la amnistia. Crec que a ells tampoc.

El que cal és:
– una retrocessió dels càrrecs i penes aplicats amb maldat i ple coneixement de causa deixant clar que són innocents de tot això que s’els ha imputat
– jutjar als que han fet aquesta ersecució i agressió
– cercar la forma de compensació pel dolor causat a aquestes famílies i amics, tot i tractar-se d’uns danys irreparables

Evidentment, entre els que cal jutjar, s’ha de incloure aquests que com l’Iceta han recolzat el fet i ara actuen amb aquesta lleugeresa.

Aquest mal son que estem vivint, aquest parèntesi en el procés l’alliberament nacional, haurà servit bàsicament per a veure la qualitat de persones davant de la injustícia generalitzada per etapes o capítols com els d’una sèrie de terror, però que despulla aquests bufons de la cort que mostren el més baix de la condició humana, com el que avui cites benvolgut director. Ni una ratlla més. Alcem la mirada, deixem-los de banda i cridem ben fort … us volem tots a casa, tots som Jordis!.

Prou de dir i sentir a dir, i llegir que el senyor Iceta és un gran parlamentari, és un polític agut, intel.ligent i tants elogis que se li fan sempre

Prou!!!

Es tracta d’un polític cínic, però potser confondriem aquesta paraula amb el significat que li donaven els grecs. Diguem que és un malparit, resentit i mentider, que viu de la política professional encara que sigui conscient que les coses que diu. I més clar encara, els tarats conscients de que ho són, no viu en pau sense fer-se notar a la vida.
Aquest ho ha trobat en el mon de la política.
Això és el que hem d’aguantar!!!

La traïció dels Pactes de la Moncloa està a l’origen de la degeneració galopant i aparentment inacabada dels “socialistes reals”. La penetració de la ideología espanyolista, parenta pobre del feixisme de mitjans del segle XX, en la central socialista, el PSOE, ha estat natural y pacífica, perquè aquest partit ha orientat el seu vot en clar benefici de l’ètnia majoritària, la castellana. El PSOE és tan ultranacionalista espanyol, espanyol, espanyol, com gustava de repetir cert polític català, que ni tan sols són conscients que les seves opinions són partidàries, i no pas una simple i elemental conseqüència d’ésser Espanya una de creació natural, si no divina.

El seu maridatge amb l’espanyolisme els ha obligat a obrir sucursals polítiques als territoris als que aquesta ideologia nacionalista agressiva i expansiva no sembla ni natural ni divina, sinó simple creació humana i per tant mutable. El PSC quan es va formar, cap als anys de la “transició modètica” que ens va treure de la dictadura per portar-nos a un succedani de democràcia, va triar sotmetre’s a la central espanyola, renunciant a construir estructures autocentrades a Catalunya.

A partir de l’acceptació de la seva naturalesa de sucursal en terra estranya, la resta de la seva “performance” estava cantada: riure les gràcies de l’amo espanyol salpimentant-ho amb ballaruques bufonesques.

No ens hem de sorprendre pel que ara fa el PSC ni l’Iceta. Ell és particularment grotesc i gris, i la seva vulgaritat i cinisme ens ofèn. Però si no hagués estat l’hilarant i cínic Iceta, haurà estat el anodí i cínic Montilla o qualsevol atreure dels funcionaris cínics de la sucursal catalana, que d’aquests sí, els n’ha quedat un bon grapat.

Una de les penes de ser una nació sense estat és que moltes organitzacions que formen part d’un paradigma internacional, s’estableixen a la nació dominant i, com a molt, obren una sucursal catalana per gestionar d’alguna manera el fet diferencial. Amnistia Internacional, UNICEF, i molts partits polítics reprodueixen aquest esquema que ens omple el panorama d’Icetes ballarins i arlequins d’obediència forana.

El senyor Iceta és patètic, sí, però primer, no ens hauria de venir de nou, tenint en compte la “transició modèlica” espanyola que va omplir la política de personatges submisos amb el poder espanyolIsta i, segon, el paper que juga és el de la subordinació a un poder forani, conseqüència del sucursalisme, eixa malaltia que afecta les nacions oprimides contaminant tot el teixit social i perpetuant l’opressió.

El que no entenc, i posa de relleu el nivel polític d’aquest país, és com Iceta, i altres, encara pot seguir en política després de tot el que ha fet. Mai ha complert amb el que ha dit, sempre ha acabat cedint, sempre disposat a acotar el cap davant els més forts. Però després resulta que balla una mica i la gent li perdona tot. Amb pressos polítics i la repressió al nivell que està, penso que les bromes s’han acabat i alguns polítics han de començar a pagar pels seus posicionaments antidemocràtics.

Estic d’acord amb la majoria, és un cínic, aprofitat, un bufó i encobridor dels crims d’Estat.
Dit això als que incompleixen deliberadament els seus programes, mentint i tergiversant, com algú ha dit; cal inhabilitar-los.

A part que com a persona , sincerament crec que és un malalt, no sé si esquizofrènic o bipolar i que per tant hauria d’estar inhabilitat per la funció pública a no ser que els seus votants s’identifiquin amb aquests trets i per això el voten i el suporten.
Està clar que d’imbècil no n’és, es un listillo, lacai i servidor del #sindicatdel155.

salut i república

Cinisme és insuficient. Iceta i el que queda del PSC, són la mostra més tràgica de l socialisme català que passant d’un extrem a un altre, ara s’alinea amb la banda del 155. Ell és tan culpable com ell del PP i Ciutadans en el cop d’estat a Catalunya i per tant coautors de l’atac i ara no pot presentar-se demanat un indult que, per cert, ja l’ha retirat després d’obeir les ordres del PSOE que li ha tocat la cresta. No ha estat capaç de mantenir ni un mínim de dignitat.
Crec que Iceta és un dels polítics més nefastos de Catalunya. Només podem esperar-ne la dimissió-es pot dedicar a ser professors de ball- i al mateix temps que desitjo que a les properes eleccions el PSC quedi força malparat i precipiti aquesta decisió.

Si se’m permet d’aquest article en llegeixo la immensa distància que separa les formulacions polítiques a un costat i a l’altre. Tant profund és el forat, que ni el cinisme intel·ligent dels Icetes de torn l’aconseguixen tapar. La gestió del problema català, per a mi més lligat als forats de tot tipus de les diverses administracions del pelotazo a l’estat espanyol, està encallada; entrant en via morta. No té cap més sortida que la mort funcional dels seus protagonistes. L’Iseta no aconseguirà colar ni aquesta mentidera i farsant no solució. La situació està enrocada. Davant d’això cada dia em molesten més el pesimisme mira melics d’un catalanisme mal entès, sempre a la defensiva i massa esporuguit. És quan foten cosses que alguna cosa els molesta, sinó els fa mal! Així doncs, tan malament no ho estem fent!

La proposta d’indult i no pas amnistia, llençada en plena campanya electoral;o és un esquer per algú, o pot ser un globus sonda per alguns altres. En va, i perquè sí, no ho és pas. En aquest sentit, molt més significatives són les reaccions que la propia proposta; la qual es justifica amb l’habitual: doncs alguna cosa o altre s’ha de fer per buscar la solució que diem que som! De moment sembla que en el costat unionista, de solucions no en volen sentir a parlar. O el que sembla el mateix: “viva er betis manque pierda”!