17.11.2021 - 21:50
|
Actualització: 18.11.2021 - 10:56
Aquest cap de setmana supose que viurem tots immergits en el debat sobre el pressupost de la Generalitat de Catalunya. La CUP, com ja és sabut, ha anunciat que presentava una esmena a la totalitat, però també que estava disposada a continuar negociant fins dilluns a migdia, quan es tanca el termini. Mentrestant, el president Aragonès ha obert el ball amb els comuns, per cercar un recanvi dels anticapitalistes, i amb Salvador Illa, que en nom del PSC s’ha ofert també a negociar. Per a acabar-ho d’embolicar, sembla que ERC i Junts estan a mata-degolla per veure qui ha de donar suport al projecte. La cosa és, doncs, rocambolesca.
I encara ho és més per culpa de les tensions addicionals i completament innecessàries que originen els hiperactius aparells de propaganda dels partits. Ahir, per exemple, des del govern feien córrer, com si fos tot un drama, que la xifra de membres de la CUP que havia votat la decisió de presentar una esmena a la totalitat havia estat de 292. I s’esquinçaven les vestidures dient, amb tot d’escarafalls, que no podia ser que el vot de tan sols 292 persones ens deixàs tots sense el pressupost més meravellós de la història i bla bla bla i bla bla bla.
La degradació del discurs públic és certament molt notòria, però en aquest cas la hipocresia i el cinisme arriben a un autèntic cim difícil de superar. Perquè l’acord amb què la CUP donava suport a la investidura de Pere Aragonès va tenir el vot a favor de tan sols 564 militants, i aleshores ningú no va piular. El cens electoral de la comunitat autònoma que porta el nom de Catalunya és de 5.642.067 persones. I, des d’aquesta perspectiva milionària, francament, jo no veig raonable que puga causar indignació que 292 persones voten una cosa i no en cause que 564 en voten una altra. Com a argument, ho trobe d’allò més inconsistent.
I el problema és que cada dia vivim més influïts per aquesta manera de fer. En què els arguments banals i anecdòtics pretenen substituir els debats reals. No dic, ep!, que siga bo que 292 persones tinguen tant de poder de decisió. Ni hi entre ni hi isc, en això. Dic que no és coherent que quan em convé les lleis electorals i els sistemes de partits són bones i quan no em conve pose el crit al cel. Això no és seriós.
Especialment, si amb això es pretenen tapar els debats que sí que són substancials. La CUP demana coses molt concretes, tant si agraden com si no. VilaWeb ha tingut accés al document que ha presentat al govern i bàsicament vol aturar “els macroprojectes de turisme massiu i d’especulació”, augmentar fins a 1.000 milions les partides en habitatge, acomplir una modificació impositiva que incloga l’augment de l’IRPF per a les rendes altes, fer explícit el compromís d’Aragonès de forjar les condicions per a un referèndum d’autodeterminació aquesta legislatura, anunciar ja públicament quin és el límit temporal de la taula de diàleg i que la Generalitat retire totes les acusacions contra activistes independentistes.
Com ja vaig dir ahir, és el govern que té la responsabilitat de respondre-hi. La responsabilitat sobre l’aprovació de qualsevol pressupost, en qualsevol país del món, recau sempre en el govern. És el govern que ha d’adaptar la seua idea inicial per a aconseguir els vots dels grups que necessita que li donen suport, i no a l’inrevés. Reduïda per tant la negociació per part de la CUP a cinc punts molt concrets, el govern ha d’aclarir si hi està d’acord o no i explicar-ho. I si no hi està d’acord té l’obligació, si de cas, de cercar alternatives entre els altres grups polítics per tancar un pressupost que s’acoste més a la seua manera de veure allò que necessita el país –grups que també adoptaran la decisió d’acord amb el vot d’unes dotzenes de persones. Tota la resta són ganes de distreure el personal i no fer la faena.
VilaWeb ofereix tota la seua informació amb accés obert a tothom. És el nostre compromís. Ens podeu ajudar, de manera voluntària, perquè això continue essent possible?
Només a VilaWeb
Avui em permet de destacar-vos l’entrevista que Clara Ardévol ha fet a Arnau Móra, un dels encausats per la investidura fallida de Puigdemont el 2018 i fill del qui fou el batlle d’Arenys de Munt durant la consulta popular. Parla sense pèls en la llengua: “M’he sentit traït pels polítics.”
La fotografia
Khartum viu intenses protestes contra el colp d’estat militar que va ocupar el poder el 25 d’octubre. Aquesta fotografia, servida per l’agència EFE, no duu el nom del fotògraf, per a protegir-ne la identitat.
