Els cinc problemes greus que té Espanya un mes després del Catalangate

“Quan les democràcies s’involucren en la violació de les llibertats civils d’una manera tan flagrant com sembla que ha passat a Catalunya es mereixen una condemna”, deia l’editorial de The Washington Post del 22 d’abril. I aquest cap de setmana l’editor sobre qüestions europees del Financial Times comparava el Catalangate amb el Watergate i amb l’espionatge polític a la RFA. Un mes després de la revelació que van fer Citizen Lab i The New Yorker de l’espionatge en massa a l’independentisme, l’estat espanyol ha reaccionat mirant de controlar l’escàndol de portes endins, diluint-lo en uns comptats casos executats pel CNI amb permís judicial, desviant l’atenció cap a un suposat espionatge a Pedro Sánchez i ordint un relat que ha anat oscil·lant entre el menysteniment i la justificació de les intromissions en les comunicacions dels independentistes catalans. Però hi ha unes conseqüències que van més enllà de les fronteres de l’estat espanyol, que l’empastifen, que en qüestionen la qualitat democràtica, que poden tenir influència en procediments judicials internacionals i que poden canviar dinàmiques al Parlament Europeu. L’estat espanyol té ara uns quants problemes greus derivats del Catalangate.

1. El desprestigi internacional

De la “democràcia plena” que el govern espanyol ha venut per fer veure que no té cap responsabilitat en els casos de repressió política, a la democràcia vigilada de què parlava The New Yorker en el reportatge sobre l’espionatge a l’independentisme català o el Washington Post en el seu contundent editorial: “Fins i tot quan [les democràcies] fan servir aquests programaris amb aprovació judicial o una justificació legal, es continuen fent mal perquè atorguen legitimitat i suport financer a un producte que s’exporta a tot món per cometre tota mena de crims.”

L’efecte internacional de l’escàndol fou gairebé immediat, fins i tot amb un comunicat d’Amnistia Internacional demanant al govern espanyol que aclarís el seu paper en l’espionatge, i amb articles a algunes de les capçaleres de referència mundial. El fet que la investigació la dugués a terme Citizen Lab ha contribuït al desprestigi espanyol, perquè aquest laboratori tecnològic vinculat a la Universitat de Toronto s’ha guanyat una enorme reputació internacional aquests darrers anys, en què ha destapat una bona colla de casos d’espionatge il·legal amb Pegasus. Moltes de les investigacions prèvies de Citizen Lab han estat aplaudides per dirigents polítics de tots colors, espanyols inclosos, quan les revelacions evidenciaven que hi havia hagut un abús i una vulneració de l’estat de dret per les autoritats d’estats com ara Hongria i Polònia.

I quan ha esclatat el Catalangate, els partits espanyols, del PSOE a Vox, han qüestionat la imparcialitat de Citizen Lab, i han mirat de desprestigiar-la fent ús de l’aparell mediàtic madrileny acostumat a flagel·lar l’independentisme. La ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles, va arribar a dir que no sabia ni què era The New Yorker, i el representant socialista en la comissió de secrets oficials del congrés va arribar a insinuar que Citizen Lab no era independent ni fiable, i que havia participat en una campanya de desprestigi ordida per l’independentisme per desprestigiar l’estat espanyol.

Però els experts de Citizen Lab han estat reconeguts internacionalment també per aquesta investigació, i ja han comparegut en les dues primeres sessions de la comissió d’investigació del Parlament Europeu sobre l’ús de Pegasus. És en aquesta comissió, constituïda just l’endemà de la publicació de l’informe del Catalangate, on es fa més visible la tríada Espanya-Hongria-Polònia que tant han mirat de defugir els representants espanyols a les institucions europees. És aquest arrenglerament de democràcies defectuoses que fa més mal a la imatge de l’estat. I les sortides de to d’alguns eurodiputats espanyols en el debat parlamentari que es va fer a Brussel·les sobre Pegasus és una mostra del nerviosisme que els suscita.

2. La comissió Pegasus

La comissió Pegasus al Parlament Europeu és una fita important. Perquè hi ha poques comissions d’investigació a l’eurocambra, i aquesta, pensada inicialment per investigar sobretot els casos destapats l’estiu passat a Hongria i Polònia, ha tingut l’afegit de darrera hora del Catalangate. El partit impulsor d’aquesta comissió, i un dels més bel·ligerants contra l’ús de Pegasus per les autoritats dels estats membres, és el liberal, Renew Europe, on hi ha inclosos els eurodiputats de Ciutadans. El grup ha exigit explicacions al govern espanyol, perquè digui si ha estat client de la companyia israeliana NSO i si ha fet servir Pegasus per espiar dirigents polítics catalans i membres de la societat civil. El president de la comissió és el neerlandès Jeroen Lenaers, del PP europeu; una de les vice-presidentes és l’eurodiputada d’ERC Diana Riba; i un altre dels membres és Carles Puigdemont.

De les negociacions entre els grups d’aquestes darreres setmanes n’ha sortit l’acord de fer una missió d’investigació a l’estat espanyol, malgrat les pressions espanyoles dins els grups majoritaris perquè no es fes. Serà, això sí, la quarta missió que es farà, després de les de Polònia, Hongria i Israel, on té la seu la companyia NSO. La comissió té dotze mesos per a interrogar víctimes, presumptes responsables i experts sobre els casos d’espionatge revelats dins la Unió Europea. Tant el PSOE com el PP, Ciutadans i Vox volien evitar la imatge d’una delegació d’eurodiputats de la comissió d’investigació sobre Pegasus anant a visitar institucions espanyoles, com ara el CNI i alguns ministeris, per demanar explicacions sobre els casos d’espionatge denunciats. Passat aquest any d’investigacions, la comissió presentarà un informe de conclusions que previsiblement se sotmetrà a debat i votació al ple.

El Catalangate ha permès d’obrir una escletxa en l’estratègia espanyola de controlar tot allò que tingués a veure amb l’independentisme a les institucions europees. Aquí, en certa manera, han perdut el control, si més no a l’eurocambra. Perquè per primera vegada s’ha fet públic l’espionatge a eurodiputats. Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Diana Riba i Jordi Solé són els cinc primers eurodiputats espiats amb Pegasus. I això ha causat impacte a Brussel·les i a Estrasburg.

3. El front judicial

La majoria de la seixantena d’afectats pel Catalangate han començat a presentar querelles per l’espionatge de què han estat víctimes, i el recorregut que tindran és incert. Si durant el procés d’investigació previ a la publicació del Catalangate hi havia hagut una discreció i una coordinació total entre els partits i les entitats independentistes, després del 18 d’abril cadascú ha fet la seva a l’hora de bastir l’ofensiva judicial. Els dirigents d’ERC afectats presentaran les querelles perquè siguin acumulades a la que té oberta el jutjat d’instrucció número 32 de Barcelona de fa gairebé dos anys, per les denúncies de Roger Torrent i Ernest Maragall quan es van fer públics els seus casos, l’estiu del 2020.

Com que al jutjat 32 ja hi ha camí obert, tots els afectats d’Òmnium i de la CUP, que representa l’advocat Benet Salellas, hi han presentat la querella, perquè també s’acumuli en aquesta causa, tot assenyalant l’empresa responsable de l’espionatge, NSO, i també el CNI i les policies espanyoles. Els cinc espiats com a membres de l’ANC, amb l’advocat Antoni Abat Ninet, també han presentat les querelles al jutjat número 32.

En canvi, l’advocat Gonzalo Boye i els membres de Junts afectats per l’espionatge presentaran les querelles en diverses jurisdiccions, tant dins de l’estat espanyol com fora (Alemanya, França, Bèlgica, Suïssa i Portugal). Sempre dependrà del lloc on hagi tingut lloc la infecció o intent d’infecció documentada per Citizen Lab. D’aquesta manera, Boye prova de diversificar l’ofensiva.

Qui també presentarà una querella a Suïssa és l’ex-diputada de la CUP Anna Gabriel, per a denunciar que ella, com a resident d’aquest país, ha estat víctima d’espionatge polític per part d’un altre estat, cosa tipificada com a delicte en el codi penal suís. La secretària general d’ERC, Marta Rovira, també engegarà aquesta via judicial a Suïssa.

Sigui com vulgui, els diversos espiats del Catalangate presenten unes querelles que en certa manera són complementàries, i que en general persegueixen un propòsit comú: forçar la companyia NSO a donar tota la informació que tingui de contractes amb organismes estatals espanyols per a determinar qui fou el responsable de l’espionatge, durant quant temps i, sobretot, quants diners va costar.

4. L’espionatge als advocats i la repercussió en les causes de Llarena

Un dels aspectes més greus del Catalangate és l’espionatge de què van ser víctimes els advocats d’exiliats i presoners polítics. Segons l’informe de Citizen Lab, Andreu Van den Eynde i Gonzalo Boye van ser infectats amb Pegasus quan feien la seva feina, és a dir, no tan sols els van vulnerar el seu dret de privadesa de les comunicacions, sinó també el secret professional i la confidencialitat de les comunicacions entre l’advocat i els seus clients. I això amb procediments judicials oberts.

En el cas de Van den Eynde, el seu mòbil va ser infectat la primavera del 2020, quan preparava els recursos d’empara al Tribunal Constitucional espanyol dels presos polítics d’ERC condemnats pel Tribunal Suprem pel Primer d’Octubre. I, indirectament, també va ser espiat quan una altra de les víctimes de l’espionatge, l’eurodiputada Diana Riba, fou escoltada a final d’octubre del 2019, just quan preparava amb Van den Eynde l’estratègia a seguir per a defensar l’escó d’Oriol Junqueras al Parlament Europeu. Junqueras acabava de ser condemnat a tretze anys de presó per sedició.

Boye va ser espiat unes quantes vegades, però el moment que Citizen Lab té documentat és de l’octubre del 2020. És justament la infecció que el CNI reconeix haver fet, un dels divuit casos dels seixanta-cinc del Catalangate dels quals assumeix l’autoria. El nom de Boye era un dels que l’ex-directora del CNI va reconèixer als diputats de la comissió de secrets oficials que ells havien espiat. I això ho fa especialment greu. Perquè si l’espionatge a advocats és greu, el fet que el CNI el reconegui encara ho és més, perquè implica que el Tribunal Suprem espanyol va autoritzar al CNI aquest espionatge a Boye en una data molt concreta de l’octubre del 2020, just quan el suplicatori contra Puigdemont, Comín i Ponsatí s’engegava a la cambra europea. El Suprem autoritzava l’espionatge a un advocat amb causes obertes en què el Suprem és part, com la del suplicatori, demanat pel jutge Pablo Llarena per a poder extradir els exiliats a l’estat espanyol.

I tot plegat quan hi ha causes pendents al Tribunal General de la Unió Europea i al Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la situació dels exiliats. En una d’aquestes, al TGUE, es dirimeixen precisament les denúncies de Puigdemont, Comín i Ponsatí per les irregularitats en el procés del suplicatori. Aquest cas d’espionatge serà posat en coneixement dels jutges de Luxemburg, tant en aquesta causa com en la de les pre-judicials de Llarena. Amb unes implicacions que poden anar més enllà, perquè tant Boye com Van den Eynde i Benet Salellas, com a advocats que actuen en representació de parts en causes al Tribunal de Luxemburg, gaudeixen d’una immunitat que protegeix el secret de les seves comunicacions i informacions. I això, amb el Catalangate, també s’ha violat.

5. El CNI i la claveguera esvalotada

I el govern espanyol encara té un altre maldecap derivat del Catalangate, de caràcter més intern. Fins ara la Moncloa ha provat de donar resposta a l’escàndol d’espionatge dient, d’una banda, que era limitat i controlat a divuit objectius i no a seixanta-cinc i que tenien control del CNI. I, d’una altra banda, ha esbombat que Pedro Sánchez i uns quants ministres van ser espiats amb Pegasus fa un any sense que fins ara se n’hagi assabentat ningú. I, després d’haver dit tot això i d’haver forçat l’ex-directora del CNI Paz Esteban a comparèixer a la comissió de secrets del congrés, la van destituir, fet que desfermà molta mala maror dins els serveis secrets espanyols, que es consideraren assenyalats, qüestionats, exposats i maltractats.

A més, l’explicació de l’espionatge a Sánchez no s’ha resolt, perquè el govern espanyol no ha assenyalat cap sospitós, cap presumpte responsable, i ha deixat obertes les especulacions i la possibilitat que fos tant el govern del Marroc com elements policíacs incontrolats dins l’estat espanyol. Si es concreta l’acusació contra el Marroc, això pot tenir greus conseqüències diplomàtiques, però ara per ara la Moncloa ho ha evitat. I si guanyés pes la teoria d’una xarxa d’espionatge descontrolada, la reacció dels comandaments policíacs també podria ser furibunda. Ara com ara, el Sánchezgate ha funcionat més aviat com una cortina de fum per a tapar el gran escàndol, confirmat i documentat, del Catalangate.