22.10.2017 - 02:00
Un estudi de la Universitat de Barcelona ha identificat el procés cerebral que, mentre dormim, reforça o debilita els records dels esdeveniments diaris. Segons el treball, publicat a la revista científica The Journal of Neuroscience, el cervell reactiva durant el son xarxes de records que estan relacionats entre si, en lloc de records aïllats. A més, els investigadors demostren que en aquest procés de reactivació, el cervell també promou l’oblit de la informació menys rellevant i menys establerta a la xarxa de records.
La primera autora de l’estudi, Javiera Oyarzún, explica que els records estan emmagatzemats al cervell en forma de xarxes on els nòduls són similituds entre els records. ‘Per això quan recordem quelcom també recordem informació relacionada amb aquell record’, exposa. Segons explica, l’avantatge evolutiu d’aquesta xarxa, on els records estan físicament connectats, és que quan trobem un estímul nou podem recuperar-ne tota la informació relacionada que al llarg de la vida hem guardat de moments similars i així preveure què passarà.
D’altra banda, el cervell té mecanismes perquè només certa informació s’emmagatzemi a llarg termini. ‘Si no fos així, el cervell guardaria tot el que vivim cada dia i seria massa difícil accedir a determinats records perquè hi hauria massa soroll i la xarxa estaria saturada’, exposa Oyarzún, que explica que durant el son el cervell reactiva records perquè es consoliden a llarg termini a les xarxes neuronals. ‘Només es reactiven i reforcen les memòries rellevants, és a dir, les que tenen un contingut emocional, les que són noves i les que la persona creu que seran importants en el futur com pot ser un examen l’endemà’, diu.
L’experiment es basa en una tècnica per reactivar records a voluntat. El 2009 es va descobrir que es podien reactivar records si cada fragment s’associava a un so específic. Com les memòries es guarden en xarxa, l’experiment volia descobrir què passava amb els records associats a aquells que es reactivaven. ‘Seria molt poc pràctic si sempre es reforcessin tots els records relacionats, les xarxes s’acabarien saturant amb informació irrellevant’, diu Oyarzún.
Per a l’estudi, els participants havien de memoritzar la localització en una quadrícula de dues tandes de quinze parelles de cartes idèntiques amb dibuixos d’animals, vehicles o instruments musicals. En una primera tanda, les cartes estaven situades en diferents posicions de la quadrícula. Després, en una segona tanda, una de les cartes de la parella canviava de lloc i l’altra es mantenia al segon lloc. L’exercici demanava als participants formar dos conjunts diferents traces de records que compartien un element comú: la posició d’una de les cartes de la parella. A més, en la segona tarda, les parelles de cartes s’acompanyaven de sons relacionats amb el contingut del dibuix que hi havia en cada cas. D’aquesta manera, els investigadors podien induir posteriorment la reactivació dels records amb sons.
Quan els participants dormien, els investigadors van reproduir els sons seleccionats aleatòriament per reactivar els records de les posicions de les cartes associades. Quan els participants es despertaven, els investigadors avaluaven el record de la localització de la primera tanda de cartes que no havien estat associades a cap so, però que estaven relacionades amb les reactivades i no reactivades durant el son.
Per manipular la força d’associació entre els records relacionats de la primera tanda amb els de la segona, els investigadors van usar dos grups de participants. En el primer grup, l’interval d’aprenentatge era curt, major força d’associació entre les parelles de cartes. ‘Això feia que les memòries es reforçaven i es recordaven millor en comparació amb aquelles cartes on la seva parella no havia estat reactivada’, explica Oyarzún.
En el segon grup, quan l’interval d’aprenentatge era llarg i, per tant, l’associació entre les parelles de cartes de la primera i segona tanda era més dèbil, les traces de memòries es recordaven pitjor que aquelles cartes on la seva parella no havia estat reactivada. ‘El cervell eliminava les memòries associades dèbilment’, diu la investigadora.
En conclusió, l’estudi va demostrar que durant el son el cervell reactiva xarxes de records, no records aïllats, i que oblida la informació menys rellevant i menys establerta a la xarxa de records.
