13.10.2022 - 21:40
|
Actualització: 14.10.2022 - 17:46
“Ei, ens veurem a l’altra banda”, va escriure Juraj K., l’atacant del pub del carrer de Zámocká, a Bratislava, poc abans de mitjanit. En un manifest, publicat poques hores abans de cometre els assassinats, havia explicat que volia continuar els atacs. “En cas que sobrevisqui al primer dia, no vull que els altres objectius meus sàpiguen que són a la llista”, va explicar.
El primer ministre d’Eslovàquia, Eduard Heger, hauria pogut ser, de fet, un dels seus objectius: fa unes quantes setmanes, Juraj K. es va fotografiar davant l’edifici d’apartaments on viu Heger. El primer ministre ja ha confirmat que en la fotografia publicada l’atacant és, efectivament, davant casa seva.
En una conferència de premsa, el primer ministre va condemnar el tiroteig i va demanar que es posés fi a l’odi a la societat. Quan li van demanar si temia per la seva vida, la resposta fou que no. “No tinc por, però sóc conscient que vivim uns temps difícils”, va dir.
Tot i les amenaces, Juraj K. no va continuar la matança; la policia el va trobar mort dijous poc abans de les vuit del matí a prop de l’edifici del Ministeri d’Educació.
Segons la investigació de Denník N, Juraj K. –de dinou anys– va tornar a casa dels pares després de l’atac i allí va canviar una pistola per una altra. Hi va haver un conflicte entre Juraj K. i els seus pares, i l’assassí va escriure una nota de suïcidi. Després va sortir de casa amb la pistola del pare. Els pares, malgrat allò que havia passat, no van trucar a la policia.
L’assaltant probablement va fer tombs tota la nit per Kramari i el parc forestal que hi ha a prop. Poc després de mitjanit, es va comunicar per Twitter, on havia publicat el seu manifest, i al web 4chan, on havia publicat fotografies de Bratislava a la nit. Quan els usuaris el van instar a fer-se una autofotografia amb una sabata al cap si era ell qui havia assassinat els dos homes, Juraj K. ho va fer. I va continuar escrivint als comentaris que no sentia gens de pena pels homosexuals assassinats, però que estava trist per la seva família.
Els posts de 4chan van desaparèixer durant la nit i el compte de Twitter també va ser desactivat al matí.
Juraj K. havia crescut en un ambient familiar polititzat i molt nacionalista eslovac. El seu pare, que també es diu Juraj, s’havia presentat al parlament el 2020 en les llistes de Vlasť (‘Pàtria’), un partit extraparlamentari d’extrema dreta encapçalat per un ex-jutge, Štefan Harabin.
A Facebook, el pare de l’assassí ha publicat crítiques contra la presidenta Zuzana Čaputová i contra el govern de Heger, ha expressat les seves opinions pro-russes i fa poc ha qualificat el nou ministre d’Afers Estrangers, Rastislav Kácer, de “titella nord-americà”.
Sense remordiments
Juraj K. era un alumne superdotat, però amb problemes clars de comportament. Els educadors amb qui hem parlat coincideixen a dir que era conflictiu i sovint expressava ràbia. Li costava molt de fer amics i si en feia era tan insensible i corcó amb ells que no li duraven pas gaire.
Els professors estaven disposats a parlar amb Denník N a condició de mantenir l’anonimat, perquè és un cas extremadament delicat. Lamenten personalment la tragèdia i que un jove escolar hagi mort dues persones.
Els professors que havien estat en contacte amb Juraj van observar-ne el comportament inusual i van mirar de tractar la seva conducta problemàtica. De fet, van aconsellar al pare que cerqués l’ajut d’un psicòleg o psiquiatre, però no va semblar que hi estigués disposat.
Juraj K. no va tenir entrebancs amb els estudis. Segons els seus professors, era molt intel·ligent, cosa que li van veure ben aviat. La primera escola on va anar era privada, per a alumnes amb talent intel·lectual, al carrer de Bajkalská de Bratislava. “Lamento molt això que ha passat. No faré cap comentari”: aquesta ha estat la sola resposta de Dana Jančinová, directora de l’escola.
Juraj K. va deixar aquesta escola abans d’hora i es va traslladar a una altra, també per a nens dotats excepcionalment, al carrer de Skalická.
En el manifest que el jove assassí va penjar a internet va escriure que havia canviat de col·legi per problemes psicològics i conflictes amb els companys, una situació que considerava assetjament escolar.
Li era molt difícil d’avenir-se amb els companys, però ara i adés havia actuat amb violència contra ells. Els professors van renyar-lo i van mirar d’ajudar-lo. Arran de la seva agressivitat algun alumne fins i tot va abandonar el col·legi, per no tornar-lo a veure.
“Els seus companys el defugien, no volien parlar-hi, no es comportava bé”, diu un dels seus professors de l’escola primària. “Era com si no tingués inhibicions, deia qualsevol cosa als seus companys. Era erràtic. Podia rompre a plorar i, de sobte, enfadar-se molt, enrabiar-se”, diu un altre professor.
Totes dues escoles van emetre un comunicat oficial ahir en què deien que l’alumne no havia expressat opinions radicals ni d’odi a classe.
“Tot allò que passava en aquest àmbit era el seu món individual, interior, el que portava a les xarxes socials i del qual ens hem assabentat després de l’assassinat”, han dit alguns responsables d’un dels dos col·legis.
El centre escolar on anava ara ha rebut la notícia de la tragèdia amb dolor i ha condemnat les formes i les expressions de violència i odi. Ara es volen centrar en els alumnes, per ajudar-los a superar la tragèdia.
El manifest
El dia abans de l’atemptat, l’11 d’octubre, Juraj K. va escriure a Twitter un text en anglès: “He pres la meva decisió.” Un altre piulet que va publicar el dia de l’atemptat cap a les deu del matí deia “Es farà.”
Evidentment, l’elecció de l’establiment, un pub en la zona LGBTI de Bratislava, no va ser a l’atzar: a mitjan agost, ja s’havia fet una fotografia davant l’establiment i l’havia publicada a Twitter.
Juraj K. va continuar actiu a Twitter unes quantes hores després de l’atemptat, per respondre a la gent que li feia preguntes. Quan li van demanar que revelés la seva identitat va respondre que no li interessava la fama.
En el manifest que va penjar, de seixanta-cinc pàgines en anglès, Juraj també va escriure sobre la seva vida, que va descriure com a “mediocre” amb moments d’alegria i depressió.
Segons aquest text, era fan de Donald Trump i partidari de l’alt-right, és a dir, dels moviments d’extrema dreta. Va esmentar el seu odi a l’islam com a primera posició políticament incorrecta.
Al manifest, no insinuava cap connexió amb l’extrema dreta eslovaca, sinó que cercava els seus “models de conducta” a l’estranger. Es va referir a dos assassins en massa: Brenton Tarrant, que va atacar mesquites a Nova Zelanda, i John Earnest, que va atemptar contra una sinagoga als Estats Units.
Però també va esmentar assassins motivats per la ideologia d’extrema dreta. Tant Tarrant com Earnest van publicar els seus manifests al fòrum d’internet 4chan, que és una gran comunitat de racistes i antisemites.
Segons Juraj K., es va animar a atacar quan va veure que ho havia fet Payton Gendron, de divuit anys, que va matar deu persones a la ciutat nord-americana de Buffalo al maig.
“El seu livestream em va donar una nova inspiració, un nou impuls per a fer allò que calia fer després d’anys de postergació. I en Gendron m’hi vaig veure a mi mateix: un jove amb tota la vida al davant, que decideix de lluitar per una cosa més gran que ell, per alguna cosa en què creu”, diu el manifest.
Juraj K. també va escriure que tenia persones de la comunitat LGBTI al voltant i les va criticar perquè canviar de gènere a una edat tan primerenca.
Durant unes quantes setmanes, abans de l’atemptat, ja havia publicat fotografies i texts extremistes al compte de Twitter. Fins i tot amb un collage de fotografies de persones que considerava els models a seguir, com ara Anders Breivik, l’ultradretà noruec que va matar 77 persones el 2011, i Adolf Eichmann, l’organitzador nazi de l’Holocaust i els camps de concentració.
Una fotografia seva amb tres dits estesos formant la lletra W i el dit índex corbat en forma de P deixava clara finalment la seva afiliació al White Power.
Aquest article ha estat publicat originalment a Denník N: “Vrah zo Zámockej bol šikovný žiak, ale bez kamarátov a s prejavmi zúrivosti. Obdivoval Breivika aj Eichmanna, nacionalizmus mal aj doma”
