El Cercle d’Economia es rearma amb Javier Faus, l’home que Messi va vetar

Si algú creu que Leo Messi viu al marge del que passa als despatxos del Barça, s’equivoca. Això ho sap bé Javier Faus, un home que avui s’estrenarà com a president del Cercle d’Economia i que un dia va aspirar a presidir un altre lobby català, el FC Barcelona. El 2013, aquest empresari era vice-president econòmic del club, aleshores presidit per Sandro Rosell, i es va atrevir a dir que no entenia per què s’havia de millorar el contracte de Messi cada sis mesos, que allò li desajustava les balances de l’entitat. La resposta de l’astre va ser demolidora: ‘El senyor Faus és una persona que no sap res de futbol. El Barça és un dels equips més grans del món i mereix ser representat pels millors dirigents. Vol gestionar el FC Barcelona com si fos una empresa, i no ho és.’

Aquest capítol és una de les ombres que marquen el currículum d’aquest empresari d’èxit. Llicenciat en Dret, màster a Georgetown i MBA a ESADE, és el fundador i president de l’empresa Meridia Capital Partners. Aquest fons d’inversió que gestiona centenars de milions d’euros va néixer, segons que explica el mateix Faus, gràcies a una jugada que li va reportar grans beneficis. El 2001, va aconseguir de convèncer diversos inversors per comprar l’Hotel Arts. Molts interessats havien desistit de la compra després la catàstrofe de les Torres Bessones, però Faus va insistir-hi i va pagar-ne 290 milions d’euros. Uns anys més tard, el va vendre per 417 milions. Va ser la venda més cara d’un immoble en la història del país.

De fet, el sector immobiliari sempre ha estat el seu terreny, tot i que no sempre amb èxit. El 1996 va fracassar en l’impuls del Màgic Barça a les ordres de Josep Lluís Núñez, un restaurant temàtic sobre el club que havia d’atraure grans masses a l’estil Planet Hollywood.

Faus també va ser vice-president de Colonial entre el 2010 i el 2014, quan la immobiliària era presidida per Juan José Brugera, a qui avui substituirà al capdavant del Cercle d’Economia. El seu pas per Colonial, mentre era vice-president econòmic del Barça, és un dels capítols negres que més sospites han aixecat sobre l’empresari. De la mà de Sandro Rosell, va impulsar un acord amb Qatar Sports Investment per a posar publicitat a la samarreta del Barça per primera vegada a la seva història. Fins aquí, tot correcte. Però els socis no sabien que el principal accionista de Colonial era de capital catarí. El maig del 2014, Faus va renunciar al seu càrrec de Colonial i poc després Qatar Investment Authority va entrar en l’accionariat de la immobiliària. Avui ja n’és el màxim accionista.

Aquesta relació estreta entre Faus i Catar mentre negociava el patrocini del Barça, la va denunciar públicament l’ex-candidat a la presidència del Barça Agustí Benedito. ‘Faus va tenir negocis a Catar quan era directiu del Barça.’ L’empresari es va querellar per aquestes paraules i demanava una compensació de 30.000 euros. Però un jutjat de Barcelona va acreditar que, efectivament, Faus ‘tenia una relació amb Catar al marge del Barça’ i va haver de pagar els costos del judici.

‘Moderació’ i ‘legalitat’

Allunyat del Barça, la seva carrera empresarial ha continuat a l’alça. Un exemple és la milionària adquisició que va fer al 22@ fa dos anys, on va comprar 43.400 metres quadrats de tota una illa. L’objectiu és fer-hi oficines i residències particulars. Però Faus sempre ha tingut vocació de protagonisme públic i el 2016, de la mà de Bruguera, va entrar com a vocal del Cercle d’Economia. Des d’avui, presidirà l’entitat gràcies a un acord coral, un clàssic d’aquest lobby. En els seixanta anys d’història de l’entitat, mai no s’ha presentat més d’un candidat a la presidència.

El programa de Faus propugna de retornar a temps pretèrits, a l’època daurada del pont aeri, quan Madrid i Barcelona s’entenien a la perfecció en favor de l’economia. Per això parla de ‘moderació’, ‘espai de trobada entre diferents’, ‘nova centralitat’, de ‘consolidar canals de diàleg’ i ‘propostes constructives emparades en la legalitat’. Després del referèndum de l’1-O s’expressava així: ‘El turisme i l’economia de Barcelona haurien de recuperar-se tan bon punt tinguem un govern estable que treballi dins el marc de la llei. Però si es repeteixen les polítiques de fa dos mesos, amb un intent de declarar la independència unilateralment, podríem patir les conseqüències durant cinc anys o deu.’

En aquest trajecte, l’acompanyaran noms destacats com l’ex-batllessa de Sant Cugat i presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa; el president de CaixaBank, Jordi Gual; el conseller delegat del Banc Sabadell Jaume Guardiola; l’ex-ministra Cristina Garmendia; i el president de Seat, Luca De Meo. Més personalitats de pes de la seva llista de vocals: la consellera delegada de Penguin Random House, Núria Cabutí; la directora general corporativa de Colonial, Carmina Ganyet; l’ex-batlle de Barcelona Jordi Hereu; el cap d’economia global i assumptes públics del BBVA, José Manuel González-Paramo; el filòleg Jordi Amat; el president de Puig, Marc Puig.

Renovacions als ‘lobbys’

Faus és l’últim relleu al capdavant dels principals lobbys econòmics, que si bé fins ara tots tenien un perfil unionista, a partir d’ara hauran de comptar amb un Cambra de Comerç de Barcelona transformada i sota el lideratge de la candidatura independentista de l’ANC, Eines de País. També des de fa uns mesos Josep Sánchez Llibre és al capdavant de la patronal Foment del Treball i Pau Guardans presideix Barcelona Global. Faus tanca ara aquest cercle.