El CDR de Brussel·les porta la solidaritat contra la repressió a l’edifici de la Comissió Europea

Aquesta nit el CDR de Brussel·les ha omplert de cartells i llaços grocs el perímetre dels edificis Berlaymont i Consilium a Brussel·les, seu de la Comissió Europea i del Consell Europeu.

Hores abans l’empresonament de cinc polítics independentistes divendres (Turull, Forcadell, Rull, Bassa i Romeva) i la detenció del president Carles Puigdemont a Alemanya havien estat motiu de pregunta al portaveu de la Comissió Europea Alexander Winterstein durant la conferència de premsa a Brussel·les. Diversos periodistes l’han posat contra les cordes amb preguntes relacionades amb la repressió i la detenció de Puigdemont, així com la persecució dels exiliats amb les euroordres.

Un dels periodistes ha preguntat al portaveu quins arguments utilitzarà Jean-Claude Juncker per a denunciar la violació de drets humans a Turquia ‘si un líder electe català està empresonat a Alemanya i altres polítics catalans estan a la presó per haver organitzat un referèndum’. Winterstein s’ha limitat a respondre que veu ‘inapropiat’ comparar la situació dels drets humans a Espanya amb Turquia.

També ha insistit que la Comissió no valorarà la situació judicial de polítics catalans perquè no comenta els processos judicials. Un altre periodista li ha preguntat per l’empresonament dels consellers de la Generalitat i la detenció de Puigdemont, però Winterstein ha contestat que es tracta de ‘casos individuals’.

Davant la insistència dels periodistes, el portaveu ha insistit que la posició de la Comissió envers la situació política a Catalunya ‘no ha canviat’ i ha reiterat el suport de Brussel·les a l’ordre constitucional espanyol. ‘La nostra posició està basada en la relació que la llei europea i la Comissió té amb l’ordre constitucional dels estats membres’, ha dit.

Preguntat sobre l’ús de les euroordres per extradir dirigents polítics per rebel·lió, el portaveu ha assenyalat que es tracta d’un ‘procediment judicial a través del qual cooperen les autoritats judicials dels països membres de la Unió Europea’. Tanmateix, alguns periodistes han recordat que es tracta d’un recurs originàriament pensat per extradir persones acusades de terrorisme o de tràfic il·legal de persones.

Així mateix, ha evitat de valorar si el govern espanyol no ha fet cabal de la crida al diàleg amb la Generalitat feta des de les institucions europees. Winterstein ha remarcat que Juncker està en contacte amb tots els dirigents europeus, inclòs el president del govern espanyol, però no ha aclarit si s’han produït converses sobre la situació a Catalunya.