El CCCB explora el poder dels espais com a motor del desig

  • L'exposició '1.000 m2 de desig. Arquitectura i sexualitat' investiga com la societat occidental ha projectat i construït zones per al sexe

VilaWeb
ACN
30.10.2016 - 01:00

El CCCB explora amb l’exposició ‘1.000 m2 de desig. Arquitectura i sexualitat’ com s’han projectat, construït i imaginat els espais per al sexe a la societat occidental des del segle XVIII i fins a l’actualitat. A partir de 250 peces entre dibuixos i maquetes d’arquitectura, instal·lacions artístiques, audiovisuals, llibres i altres materials, la mostra explora el poder dels espais com a motor del desig i com l’arquitectura ha contribuït al control dels comportaments i a la creació d’estereotips de gènere en una societat patriarcal. La proposta es desenvolupa en tres capítols temàtics: Utopies sexuals, Refugis llibertins i Sexografies i inclou diversos espais autònoms que funcionen com a petites exposicions.

Concretament, destaca una reproducció del Centre d’Entreteniments Sexuals de Nicolas Schöffer, un gabinet de lectura de ficció llibertina, una instal·lació dedicada a l’arquitectura proposada per la revista ‘Playboy’ i una sala de cinema pornogràfic a l’estil dels seixanta.

Paral·lelament, també es presentarà la instal·lació de la nova creació ‘Right Into Her Arms‘ de William Kentridge, que l’artista sud-africà ha fet en el marc de la seva posada en escena de l’òpera Lulú, d’Alban Berg.

La mostra sosté la necessitat de revisar per a la societat contemporània la vigència i interès per alguns projectes especulatius radicals que semblen parlar des de dos segles enrere. La proposta busca donar visibilitat als projectes per subvertir models tradicionals ‘més enllà família i monogàmia’ –segons la cap d’exposicions del CCCB, Rosa Ferré– i com s’han inventat al llarg de la història ‘nous espais per al sexe’.

Així, dibuixos i maquetes, obres artístiques, instal·lacions, pel·lícules, documentals, llibres i altres materials conviden el públic a considerar com es construeixen les sexualitats d’acord amb determinats codis culturals subjectes a normes corporals i discursives i quin és l’espai per al desig i el plaer a la societat actual.

‘1.000 m2 de desig. Arquitectura i sexualitat’ evidencia, segons la comissària de la mostra Adelaïde de Caters i la cap d’exposicions del CCCB, la pràctica de l’arquitectura dominada pels homes fins molt recentment de manera que, els espais proposats pel plaer, s’imaginen des d’un desig i fantasia masculins.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor