El cava s’esbrava

El sector del cava es troba trasbalsat i viu una època de redefinició i de canvis. La mala gestió i el seguit de despropòsits de les grans empreses cavistes, que han actuat només pensant en el benefici a curt termini, han sumit el sector en una crisi que finalment l’acabarà transformant.

En pocs anys, les dues grans empreses cavistes, Freixenet i Codorniu, propietat de dues grans famílies, han fet aigües i s’han venut a corporacions estrangeres. Freixenet a passat a mans de la companyia alemanya Henkell, que controla el 50,7% de l’accionariat, i Codorniu és ara del fons d’inversió americà Carlyle. A més, algunes de les marques que ofereixen un cava de més prestigi, associat a la qualitat, han tirat pel dret i han sortit de la DO Cava, creant dues organitzacions diferents. Una, sota l’etiqueta Clàssic Penedès, emparada per la DO Penedès, és liderada per Albet i Noya i aplega dinou cellers. L’altra, amb l’etiqueta Corpinnat, s’hi troben els exquisits  Recaredo, Gramona, Llopart, Torelló i fins a nou cellers. Totes dues iniciatives han iniciat negociacions per a una possible unificació i creació d’una nova denominació d’origen.

Per altra banda, les grans cavistes enguany han establert un preu per quilo de raïm tan baix (en alguns casos només es paga a 30 cèntims el quilo), que es troba per sota del cost de producció. Això ha indignat la pagesia i fet que els viticultors del Penedès hagin seguit l’aturada de collita i entrega de raïm als cellers, dijous passat, convocada per Unió de Pagesos de Catalunya, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya i l’Associació de Viticultors del Penedès.

El preu del raïm està rebentat també per la política del ministeri d’Agricultura d’incrementar, sobretot fora de Catalunya, les hectàrees de vinya per la fer cava, que han passat de 33.000 a 39.000 hectàrees. Per als viticultors això ha fet que hi hagi una saturació de raïm al mercat, amb 72 milions de quilos més, i enfonsi encara més els preus. També el vi base per a fer cava ha caigut un 23% enguany, pels grans excedents existents.

El cava s’esbrava, els pagesos s’esbraven

I mentre el sector del cava s’esbrava, en el sentit de perdre força i credibilitat, els pagesos viticultors han decidit esbravar-se, en el sentit de desfogar-se, de fer-se sentir. I així, aquest dijous 5 de setembre, van convocar una aturada. Tractors parats i pancartes on es podia llegir: ‘Pagesos prou de plorar, és l’hora de lluitar’ i també ‘Preu just és futur’. La retallada del preu del quilo de raïm ha caigut un 28% en relació a l’any passat i se situa al preu que es pagava fa vint anys, el 1998. És un preu que perjudica la pagesia i de retruc el territori.

Reproduïm el manifest que van fer públic els convocants de l’aturada (Unió de Pagesos de Catalunya, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya i l’Associació de Viticultors del Penedès), on s’expressen amb claredat les reivindicacions que fan i els arguments que la sustenten:

«Denunciem que els problemes que pateix el sector van lligats al domini de les companyies elaboradores que mouen més volum, que determinen el preu i els paràmetres de producció sense cap mena de compromís amb els productors i el territori, pensant només amb la rendibilitat econòmica immediata.

Correm un greu perill de deshumanització. També correm el perill de banalització del producte, si no aconseguim que les empreses apostin inequívocament per la qualitat.

El cava és el sector que més acusa aquesta davallada de preus, però no és l’únic, ja que la reducció de preu s’encomana a la resta de mercats de vins i caves.

Denunciem les posicions inamovibles de les grans empreses. Considerem que els baixos preus que ens volen imposar no són justificables, com tampoc ho són les retallades de compra d’última hora que aboquen la pagesia a una situació difícil.

Demanem la implicació de tothom en aquesta defensa de l’activitat agrícola del territori i a la valorització del producte. I emplacem a tots els agents implicats a regular el sector després de la verema. I, de forma consensuada, establir mesures per regular la producció.

Demanem a les administracions, també a la local, que intercedeixin davant de les empreses. Que el ministeri d’Agricultura limiti les hectàrees de vinya de la DO Cava, i al departament d’Agricultura que contribueixi a aportar mesures que permetin un equilibri entre l’oferta i la demanda.

El cava no pot convertir-se en un simple vi escumós.

Les grans empreses compradores han de donar un valor adequat a la feina dels viticultors, al producte que ens ofereixen. El seu marge comercial no es pot incrementar posant en risc la viabilitat de les explotacions dels viticultors.»