30.04.2022 - 09:48
|
Actualització: 30.04.2022 - 11:14
D’ençà que el 18 d’abril va esclatar el Catalangate, la causa independentista ha tornat a ser protagonista a les institucions de Brussel·les i als mitjans de comunicació internacionals. La primera reacció de l’independentisme va ser una conferència de premsa conjunta a Brussel·les que va aplegar Carles Puigdemont (Junts), Oriol Junqueras (ERC), Carles Riera (CUP), Elisenda Paluzie (ANC) i Xavier Antich (Òmnium Cultural). Una fotografia d’unitat que feia temps que no es veia. Els dies després, el president de la Generalitat, Pere Aragonès; la consellera d’Acció Exterior, Victòria Alsina; i el vice-president, Jordi Puigneró, han fet una ronda d’entrevistes per denunciar el cas d’espionatge arreu del món.
El president Aragonès ha fet una dotzena d’entrevistes o declaracions a mitjans de comunicació internacionals: Der Spiegel, Politico, Reuters, The Guardian, Associated Press, Luzerner Zeitung, Sueddeutsche Zeitung, Haaretz, Irish Times, AFP, Al Jazeera i La Repubblica. Hi ha dit que la confiança en el govern espanyol s’ha danyat, ha demanat a la UE que proporcioni protecció contra l’espionatge, ha explicat que havia congelat les relacions amb el govern espanyol pel cas d’espionatge, ha acusat el CNI d’estar darrere el Catalangate, ha demanat dimissions i ha alertat de retirar el suport al govern de Pedro Sánchez, entre altres missatges.
El conseller d’Empresa i Treball i ex-president del parlament, Roger Torrent, ha denunciat en una entrevista al diari argentí Clarín la gravetat de l’espionatge polític i ha relatat la seva experiència com a espiat per Pegasus.
Per la seva banda, el vice-president del govern, Jordi Puigneró, ha reclamat en una entrevista a The Washington Post una investigació formal i internacional, que considera l’única manera de destapar el paper del govern espanyol en aquesta persecució política. A més, diu que l’objectiu és pressionar el govern espanyol mitjançant accions internacionals perquè es faci alguna cosa. Puigneró va fer l’entrevista de Nova York estant, on ha anat de viatge oficial per presentar l’Agenda Urbana de Catalunya a la seu de Nacions Unides i promocionar la iniciativa Aina.
La consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, ha fet recentment una ronda de quatre dies per l’Europa central, on diu que ha constatat la preocupació pel Catalangate de les institucions amb qui s’ha reunit. Concretament, a Àustria i Eslovàquia ha mantingut unes quantes reunions de feina amb representants institucionals de la zona. I ha aprofitat per fer entrevistes a mitjans com ara Milenio TV, de Mèxic, el diari d’Eslovàquia Pravda, Aktuality Eslovàquia, TA3 Eslovàquia, Kronen Zeitung, Tiroler Tageszeitung, Die Presse, AFP, la televisió portuguesa i la televisió holandesa.
Entre els missatges que ha donat la consellera, ha denunciat que el Catalangate era el cas d’espionatge fent servir Pegasus més gran, ha explicat que s’havien congelat les converses polítiques amb el govern espanyol, ha assenyalat el CNI, ha constatat la tensió de les relacions amb l’executiu del Pedro Sánchez, ha qualificat l’escàndol d’espionatge com un punt d’inflexió, ha reclamat la intervenció de la Unió Europea i ha demanat a les institucions europees que vigilin de prop Espanya, entre més missatges.
Per la seva banda, l’ex-president d’Òmnium Jordi Cuixart i la seva parella, Txell Bonet, han estat protagonistes del podcast de l’editor de The New Yorker i autor del reportatge que ha destapat el cas, David Remnick. I en aquest canal han relatat la seva experiència d’ençà que van saber que podien haver estat espiats.
A més de l’interès de mitjans internacionals, l’escàndol del Catalangate també ha fet que institucions europees mostrin la preocupació. La Comissió Europea ha qualificat d’inacceptable l’espionatge il·legal a ciutadans, polítics o periodistes i ha reclamat investigacions, i el ple del Parlament Europeu debatrà sobre l’espionatge dels estats a eurodiputats amb Pegasus.
