17.04.2023 - 21:40
|
Actualització: 17.04.2023 - 21:42
Avui els batlles d’Elna i Portvendres (Rosselló), els Banys i Palaldà (Vallespir) i Tarerac (Conflent) seran jutjats per la República Francesa a Montpeller. Els acusen d’haver modificat el reglament municipal per tal de permetre l’ús de la llengua catalana als plens. Ahir al vespre hi va haver una concentració de protesta davant la prefectura francesa de Perpinyà i avui és previst que n’hi haja una altra en suport dels electes en el moment que entraran al tribunal.
El jutjat ha refusat, ara per ara, tots els arguments presentats pels batlles i fins i tot s’ha negat a presentar una qüestió prioritària de constitucionalitat que demanava l’Ajuntament d’Elna perquè el Constitucional francès dirimís la pertinença d’aplicar la llei del 1539 –sí, de fa cinc-cents anys– que al·lega el prefecte en la seua denúncia i segons la qual “es consagra” l’ús de la llengua francesa en l’àmbit jurídic. Que no deixa de ser curiós, en qualsevol cas, que s’intente d’aplicar ara sobre Catalunya una llei promulgada a França quan les comarques catalanes del nord encara no havien estat incorporades –per força– als dominis de París…
És evident que aquesta agressió contra la nostra llengua s’emmarca en la tradició jacobina de França i que és contradictòria amb el sentiment del nostre país, però també amb la legislació europea i internacional. I l’actuació del jutge és especialment sorprenent en vista del salt endavant en la consciència lingüística i nacional que aquests últims anys s’ha operat no solament a Catalunya Nord, sinó també en més indrets de l’estat francès.
Cal recordar la important batalla guanyada amb la llei Molac i les demandes de reformar l’article 2 de la constitució. O que el Consell de Drets Humans de l’ONU va criticar la retallada d’alguns articles d’aquella llei feta pel Consell Constitucional francès, i indicà que implicava un greu atac “als drets humans i molt especialment als drets de les minories lingüístiques a França”.
La cosa, tanmateix, va més enllà de lleis i legislacions perquè la llengua és una part fonamental de la identitat de cadascú. I això ho va expressar molt bé ahir, durant la concentració davant la prefectura, Nicolas Garcia, el batlle d’Elna. Garcia va fer un parlament excepcional, directe i sense embuts que podeu veure en vídeo. Amb una consciència claríssima que el país no s’acaba a l’Albera, ens va apel·lar a reaccionar a tots els catalanoparlants, de Salses a Oriola, amb una frase en què ressonava aquell famós “perquè vull” de l’enyorat Ovidi Montllor: “Ningú no ens impedirà de parlar la nostra llengua quan ens done la gana i on ens done la gana.”
I en realitat és tan simple com això. I és tan sols d’això que es tracta. Tant si passa a Elna com a Xàtiva, tant si passa a Alcanar com al Castell, tant si passa a Vall-de-roures com a l’Alguer, tant si passa a Folgueroles com a Eivissa, la qüestió és la mateixa a tot arreu: no tolerar que ningú pretenga impedir-nos de parlar la nostra llengua quan ens done la gana i on ens done la gana. I, en conseqüència i assumit això, que cal treballar per a fer-ho possible.
PS1. Durant molts anys molta gent del sud ha estat massa condescendent amb els catalans del nord, cosa que segurament els impedeix de veure la magnitud que té el canvi tan gros que s’esdevé en aquesta part tan substancial, important i imprescindible del nostre país. Però avui quatre batlles seran portats a judici per haver dignificat el català en sengles municipis. I aquesta repressió, per si sola, ja és o hauria de ser un senyal significatiu, una indicació per a tots de com avança la catalanitat al nord, mirant cap al futur. Perquè, com diu també el batlle d’Elna en el seu discurs, no és pas que ens toque de defensar la llengua dels avis, sinó que defensem la llengua dels néts. I en aquesta lluita, i amb aquesta convicció, no hi ha cap frontera, ni estatal, ni autonòmica, ni provincial, ni comarcal, cap frontera de cap classe, que els catalanoparlants puguem reconèixer ni acceptar.
PS2. Ahir va començar la Lliga del Paraulògic, amb cinc mil participants de tots els Països Catalans que, més que competir entre ells, en realitat impulsen col·lectivament la llengua, sense fronteres, a tots els racons dels Països Catalans. A mi em fa molt de goig comprovar aquesta realitat humana a través de les pantalles i d’un simple joc. Si ho voleu, encara us podeu apuntar a la primera fase, que dura tres dies, seguint les instruccions tan simples que us expliquem en aquest article.
