El català s’estrena avui al congrés espanyol

El català, l’occità, el basc i el gallec es podran emprar avui sense perill d’amonestació ni expulsió per primera vegada en la història del congrés espanyol. Serà en la sessió en què la cambra debatrà si pren en consideració –i tot seguit si tramita en lectura única– la iniciativa de reforma del reglament que ha de permetre l’ús d’aquestes llengües a la cambra.

Seguiu en directe la sessió:

Si s’aprova –com és previst, atès que la reforma té el suport dels 179 diputats que van votar a favor de la investidura de Francina Armengol com a presidenta de la cambra–, la reforma serà votada i aprovada definitivament al ple en la sessió de demà passat, dijous, per ser inclosa en el butlletí oficial de la cambra i entrar en vigor tot seguit.

Els primers efectes de la reforma

El debat començarà a les 12.00 amb la intervenció dels grups que han presentat la iniciativa: el PSOE, Sumar, ERC, el PNB, Bildu i BNG. Tot seguit arribarà el torn de rèpliques, en cas n’hi hagi, i més tard el torn de fixació dels grups que no hagin intervingut.

El ple haurà de decidir aleshores sobre la presa en consideració i el tràmit d’urgència de la votació, que es preveu que es resolgui favorablement en ambdós casos, atès el suport dels grups impulsors més el diputat de Coalició Canària i els 7 de Junts –el partit amb qui la resta de grups negociaren el text– per a una majoria absoluta de 179 diputats. Previsiblement, la reforma serà tramitada d’urgència i aprovada definitivament en el ple que començarà demà passat a les 9.00. Amb això s’establirà així llei el dret dels diputats a emprar el català, l’occità, el basc i el gallec en tota l’activitat parlamentària, incloent-hi els escrits i els parlaments.

Tot i que el canvi no serà oficial fins demà passat, el PSOE i Sumar han fet valer la seva majoria a la mesa perquè en la sessió d’avui els diputats puguin intervenir en la llengua que s’estimin més. El diari de sessions, en acordança, en recollirà les declaracions tant en la llengua original com en espanyol.

El text estableix el “dret d’emprar en els àmbits de l’activitat parlamentària […] qualsevol de les llengües que tinguin caràcter d’oficial en alguna comunitat autònoma d’acord amb la constitució i el corresponent Estatut d’Autonomia“. A més, també permetrà l’ús oral de llengües reconegudes institucionalment als seus territoris respectius, tot i que en aquests casos els diputats hauran de traduir les seves declaracions a l’espanyol. Podria ser el cas del diputat de Sumar Jorge Pueyo, que parla aragonès i ja ha avançat que té la intenció d’emprar-lo en la sessió.

Un sistema de traducció improvisat

Tot esperant que es faci efectiu un sistema de traducció simultània definitiu, el congrés espanyol contractarà de manera expressa en cada sessió sis intèrprets homologats –d’una borsa rotatòria de dotze– entre els que treballen al senat, on d’ençà del 2010 es pot emprar el català, el basc i el gallec en una sola sessió: el debat de les mocions al ple. Els traductors treballaran a distància, i es calcula que el retard més gran del sistema serà d’uns quatre segons.

Per a aquestes traduccions, el congrés habilitarà uns 200 auriculars. Ben aviat, és previst que se’n comprin uns 450 més per arribar als 650 i posar-los a disposició dels diputats, la premsa i el personal de la cambra. També hi haurà dues pantalles gegants que ja eren a l’hemicicle i que oferiran subtítols. Tot aquest sistema, inspirat en el que ja es fa servir al senat, serà vigent previsiblement només fins a final d’any, en què la presidència del congrés preveu la convocatòria de concursos.

La transició en l’àmbit escrit no serà tan ràpida. Els grups podran presentar texts en català, basc i gallec a partir d’avui, però hauran d’anar acompanyats de la traducció corresponent a l’espanyol. Una volta s’acabi el període d’adaptació de sis mesos, els grups podran presentar escrits en qualsevol d’aquestes tres llengües i els serveis de la cambra s’encarregaran de traduir-los a l’espanyol.

La investidura de Sánchez, el teló de fons

L’acord per a poder emprar el català, el basc i el gallec al congrés espanyol és un gir copernicà per al PSOE, que fins aquest estiu havia defensat reiteradament que l’ús de llengües altres que l’espanyol a la cambra era inconstitucional i tècnicament inviable. La presidenta anterior de la mesa, la socialista Meritxell Batet, va destacar per la intransigència envers l’ús del català als plens, fins al punt d’arribar a expulsar el diputat Albert Botran (CUP) quan el va fer servir en una intervenció.

La iniciativa per a permetre l’ús d’aquestes llengües al congrés espanyol va ser un dels quatre punts clau dels acords entre Junts i el PSOE, d’una banda, i ERC i el PSOE, d’una altra, per a investir Francina Armengol com a presidenta del congrés espanyol. L’entesa arribà enmig de les negociacions entre aquests partits per a una possible investidura de Pedro Sánchez com a president, per la qual Junts també demana l’amnistia als represaliats del procés.

El PP amenaça amb represàlies

Els qui no parlaran en cap altra llengua que l’espanyol seran els diputats del PP. La formació ja va avançar la setmana passada que emprarà “tots els instruments al seu abast” per frenar l’ús del català, el basc i el gallec a la cambra.

El PP, de fet, no descarta cap via –ni tan sols la judicial– per a evitar una reforma que considera una vulneració dels drets dels diputats, i diu fins i tot que la contractació ràpida de traductors pot vulnerar la llei de contractació administrativa espanyola.

“La doctrina del Tribunal Constitucional diu que aquestes llengües només són oficials al seu àmbit territorial”, va remarcar el PP la setmana passada.