28.08.2015 - 06:00
Plataforma per la Llengua ha presentat a l’UCE (Universitat Catalana d’Estiu), a Prada de Conflent, el Quart Informe CAT, 50 dades sobre la llengua catalana, una revisió de l’estat de salut del català arreu dels Països Catalans en àmbits molt diversos. Per consultar-lo, podeu fer clic aquí.
‘Aquest informe ens permet de veure com es transforma el català cada any, en contextos polítics i culturals diferents’, explica en Francesc Marco, membre de l’executiva de Plataforma. El treball es basa tant en estudis de l’entitat mateix com en dades oficials proporcionades per unes quantes administracions i organismes estatístics, com també informes que sovint passen desapercebuts. En conseqüència, ‘el retrat és molt fidel’, afegeix Marco. De l’estudi de les xifres als cinquanta àmbits, se n’extrauen dues conclusions. La primera, que en aquells àmbits en què l’estat espanyol no pot intervenir o que depenen de la tria que faci el ciutadà, el català avança. És el cas, per exemple, dels mitjans de comunicació digitals —dos diaris tenen més de 2.000.000 usuaris mensuals—, o de les xarxes socials i la tecnologia, en què el català és molt normalitzat.
Ara, allà on l’estat espanyol pot intervenir i té capacitat per a regular, el català recula o té moltes dificultats. L’administració de justícia i les normatives de consum en són els casos més clars. Així, Plataforma per la Llengua recull que més del 90% dels documents notarials redactats a Catalunya són en castellà, o que dos secretaris judicials de cada tres que treballen al País Valencià no saben català. Quant al comerç, les dades també són preocupants: tres comerços de cada deu de Barcelona no atenen els clients en català. I malgrat que la Generalitat ha legislat sobre el cinema per garantir un percentatge més elevat de projeccions en llengua catalana, actualment el 3% i prou de les projeccions són en la nostra llengua.
Més articles com aquest a Tornaveu, fent clic aquí.
