16.12.2019 - 17:40
|
Actualització: 16.12.2019 - 18:44
El català i el castellà són les llengües habituals de la majoria de la població d’Andorra, parlades de manera exclusiva o combinada. El català continua essent la llengua més utilitzada, amb un indicador de 3,2 sobre 5, seguida de prop pel castellà (3) i, ja a més distància, pel portuguès (1,4) i el francès (1,3). Així es desprèn de l’estudi ‘Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra’ presentat avui.
En canvi, el castellà és la llengua més coneguda entre les persones enquestades, amb un 9,3 sobre 10, una dècima més que en l’onada anterior. El català és conegut amb un 8 de mitjana, una xifra similar a la del 2014 (8,1). El coneixement de la resta de llengües a Andorra augmenta: el francès és la tercera més coneguda; l’anglès, la quarta, i el portuguès, la cinquena. El coneixement del català és més alt entre les persones de 15 a 24 anys.
La ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, acompanyada del director de Política Lingüística, Joan Sans, i el director del Centre de Recerca Sociològica (CRES), Joan Micó, ha presentat avui els resultats de l’estudi, elaborat pel CRES. La mostra ‘Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra’ és una de les més antigues que es fan a Andorra i exposa la fotografia de la situació actual i l’evolució del 1995 i al 2018. L’objectiu de l’estudi és saber quins són els usos lingüístics en les relacions interpersonals a Andorra en els diversos àmbits (família, amics, feina, entitats públiques i món socioeconòmic), saber i quantificar les llengües d’identificació de la població entre llengua materna i llengua pròpia i determinar el nivell de coneixement del català i d’altres llengües presents al país.
El català, més utilitzat. El castellà, més sabut
Segons l’estudi, el català és conegut amb un 8 de mitjana, en una escala del 0 al 10 en què el 0 és que ‘no es coneix gens ni mica’ i 10 que ‘es coneix perfectament’. Aquesta dada s’obté de la combinació de les diverses competències lingüístiques: entendre, llegir, parlar i escriure en cada llengua. La xifra és gairebé equivalent a la del 2014, quan el nivell de coneixement se situava al 8,1.
El castellà és la llengua més coneguda entre els enquestats, amb un 9,3, una dècima més que en l’onada anterior. El coneixement de la resta de llengües augmenta; el francès és la tercera més coneguda, l’anglès la quarta i el portuguès la cinquena. El coneixement del català és més alt entre les persones d’entre 15 i 24 anys. Les dades d’aquesta darrera onada mostren una millora de la competència en català entre les persones nascudes a Andorra i entre les que fa més de vint anys que hi resideixen.
Pel que fa a l’ús, el català segueix sent la llengua més utilitzada amb un indicador de 3,2, en què 1 correspon a ‘gens’ i 5 a ‘molt utilitzat’. La dada, obtinguda agrupant els àmbits de parla a casa, amb els amics i a la feina, es manté respecte al 2014. El castellà se situa en segona posició amb un indicador de 3 sobre 5, el portuguès té un 1,4 i el francès un 1,3.
De la combinació d’ambdós indicadors, de coneixement i d’ús, resulta l’indicador lingüístic, el qual dibuixa el català i el castellà com les llengües de referència de la població andorrana. En concret, en les dades d’enguany el català obté un 56,8 d’indicador lingüístic i el castellà un 57,6, unes xifres molt similars a l’onada del 2014 quan el català va assolir un punt menys i el castellà un punt més. El francès augmenta l’indicador més de dos punts i assoleix un 16,9, i l’indicador del portuguès es manté en el 13,9.
El 46% la considera llengua pròpia
El 35,7% dels enquestats tenen el català com a llengua materna i el 43,2% el castellà. Tot i això, el percentatge s’eleva fins el 45,9% quan es pregunta a la gent si considera el català com a llengua pròpia. En el cas del castellà, el percentatge es redueix lleugerament fins el 42,6% dels enquestats que considera la llengua com a pròpia, un element que Riva ha destacat com a mostra d’integració.
La ministra andorrana ha recordat que la diversitat demogràfica del país és ‘una font de riquesa cultural inqüestionable i de progrés social’, que juntament amb la millora econòmica dels darrers anys, que ha implicat un lleuger increment del nombre de persones d’origen estranger, són elements que expliquen els resultats de l’enquesta.
Riva ha apuntat que l’enquesta ofereix un instrument objectiu per programar les accions de planificació lingüística més adequades. Per això ha explicat que el departament té la intenció de dissenyar i impulsar una nova campanya de promoció de l’ús del català, centrada sobretot en l’atenció al públic, que ha de ser ‘una eina més per aconseguir els objectius marcats’.
