El català a les Illes Balears enfront de la saturació d’informació (en castellà)

La transmissió del català a les illes ha estat ferma durant segles. També durant l’etapa del decret de Nova Planta; la majoria de les persones, transmetien el català a la següent generació sense gaires problemes, amb pocs canvis propis, i qualque innovació. Arribaven castellanismes, és clar, però l’estructura interna era encara ferma. El poble feia, malgrat les noves lleis. Així fou fins 1960.

Actualment els efectes del franquisme i dels quaranta anys que l’han seguit són claríssims. Les Illes Balears encara miren de pair un creixement poblacional desorbitat (254% en el segle XX). La població que era eminentment del sector primari (pagesos, menestrals) ha passat en una generació a viure a ciutats, o a viles que estan fàcilment connectades a ciutats; i de cop i volta ha arribat molta informació en castellà per diferents canals: (1) molta població de parla castellana (o d’altres països, els quals aprenen primer –o només– el castellà); (2) mitjans de comunicació de massa (cinema, premsa, canals de televisió de pagament) pràcticament sempre en castellà; (3) una allau d’innovacions tecnològiques (programari i maquinari; electrodomèstics, etc.); (4) la (gairebé obsessiva) incorporació de l’ordinador i el mòbil i la informàtica en el dia a dia. Aquests quatre factors (n’hi ha més, i aquests es podrien desglossar) han escomès la població de les illes als segles XX i XXI. I això ha tengut les seves conseqüències: sociolingüístiques, ecològiques, etc. L’impacte ha estat enorme, i es veu en l’ús del català per part dels habitants de menys de vint-i-cinc anys. La integració de tant de canvi resulta difícil o no s’arriba a fer mai. Actualment, la majoria sap català: el 96,8% l’entén, el 80,5% el sap parlar, el 83,5% el sap llegir i el 61,9% el sap escriure. Però costa trobar espais on parlar-lo i, sobretot, costa d’usar-lo com a primera llengua de comunicació; sobretot (però no només) a les capitals. Els joves han d’aprendre a decidir-se a parlar-lo.

L’arribada d’informació és continuada, i gairebé sempre en castellà. Informació no només sobre “què” són les coses, sinó “la manera” com s’han de dir. I n’hi ha tanta i tan nova, que el castellà de moment guanya per saturació.

En una situació de bilingüisme català-castellà pràcticament general, la llengua catalana a les Illes necessita retrobar els seus espais, i sobretot ha d’aconseguir desenvolupar les funcions d’acollida, d’integració i de llengua natural dels actes comunicatius. El coneixement d’una llengua mancada de funció comunicativa no ens serveix de res.

Lluís Barceló i Coblijn, director del Laboratori d’Investigació en Complexitat i de Lingüística Experimental (LICLE)

VilaWeb publica cada dia un article de la sèrie “El futur del català”, impulsada per Carme Junyent (vegeu-ne el text introductori).

Heus ací els autors de la sèrie:

1. Josep Murgades: ‘Situació de la llengua o llengua de la situació’
2. Joan Peytaví: ‘Perdre el nord?’
3. Maite Puigdevall: ‘Tots els colors de la llengua’
4. Joan Pujolar: ‘La llengua com a factor de producció’
5. Carles de Rosselló: ‘Minoritzats, però propositius’
6. Albert Rossich: ‘Ecologisme lingüístic’
7. Montse Sendra: ‘La reconstrucció necessària’
8. Enric Serra: ‘El català no ‘cunde’ prou’
9. Ramon Sistac: ‘Parlar o saber parlar’
10. Natxo Sorolla: ‘Activem els sensors de la llengua’
11. Albert Turull: ‘La llengua incerta’
12. Carme Vilà Comajoan: ‘No hem complert mai un decret de fa vint-i-vuit anys’
13. Xavier Vila: ‘Una estratègia completa per a la llengua’
14. Lluís Barceló: ‘El català a les Illes Balears enfront de la saturació d’informació (en castellà)’
15. Albert Bastardas: ‘Avaluar, (re)pensar i fer’
16. Alà Baylac: ‘Ressuscitar el català a Catalunya Nord’
17. Marta de Blas: ‘Per què parlem de multilingüisme quan volem parlar del català?’
18. Emili Boix: ‘Banderes vermelles’
19. Eugeni Casanova: ‘Som Cartago a mans de Roma’
20. Llorenç Comajoan: ‘Assumeix que la gent no és idiota’
21. Mireia Farrús: ‘Sobirania tecnològica, també’
22. Avel·lí Flors: ‘Pel català, de l’acció individual a l’acció col·lectiva’
23. Jordi Ginebra: ‘L’estat del català. Voleu dir que n’hi ha per a tant?’
24. Andreu González: ‘L’agonia del català’
25. Narcís Iglesias: ‘Ambivalències en un context de transformacions’
26. Xavier Lamuela: ‘El present del català’
27. Mercè Lorente: ‘Llengua i responsabilitats’
28. Josep Martines: ‘El futur del català i la creativitat lingüística’
29. Vicent Martines: ‘La sociolingüística una eina necessària’
30. Marina Massaguer: ‘Adoptar el català: la importància dels afectes’
31. Brauli Montoya: ‘Cal una llei de llengües de l’estat espanyol?’