El català a l’educació, prou protegit a la llei Celaá?

La comissió d’Educació del congrés espanyol fa demà, divendres, el darrer debat sobre el projecte de la nova llei d’educació abans d’enviar el dictamen a la presidenta del congrés perquè el porti a deliberació al ple. Finalment, el text arribarà al senat, fet que es preveu cap a final d’any. El govern espanyol vol deixar enrere com més aviat millor l’anterior llei, la LOMCE, aprovada durant el govern del PP quan el ministeri el capitanejava José Ignacio Wert i per això recupera la LOE de Zapatero per a modificar-la en aquesta nova llei orgànica (LOMLOE). Coneguda popularment com a llei Celaá, recull alguns canvis significatius que han estat objecte de debat i discussió, i també de celebració. En aquest article ens centrem en allò que fa referència a la immersió lingüística i el català a l’educació, que ha fet encendre PP, Ciutadans i Vox, però que tampoc no ha satisfet JxCat. Per què? Què s’hi diu? Quins canvis s’han fet? Com és que no hi ha hagut entesa entre els partits catalanistes?

La setmana passada, la comissió va aprovar l’esmena d’ERC amb què s’elimina de la llei la consideració del castellà com a llengua vehicular que havia introduït la LOMCE. Una esmena amb la qual els republicans defensen que es blinda el model català d’immersió lingüística. Tot i el debat pendent en comissió, aquest punt arribarà tal com ja s’ha esmenat al ple del congrés. I quin canvi s’hi ha fet, exactament?

El text de la llei vigent des del 2013 diu:

“Les administracions educatives garantiran el dret dels alumnes a rebre ensenyaments en castellà, llengua oficial de l’estat, i en les altres llengües cooficials als respectius territoris. El castellà i les llengües cooficials tenen la consideració de llengües vehiculars, d’acord amb la normativa aplicable.”

El principal canvi de l’esmena d’ERC, aprovada amb el PSOE i Unides Podem, és que s’elimina la referència a les llengües vehiculars. El text ara diu:

“Les administracions educatives garantiran el dret dels alumnes a rebre ensenyaments en castellà i en les altres llengües cooficials als seus respectius territoris, de conformitat amb la constitució espanyola, els estatuts d’autonomia i la normativa aplicable.”

Bassa: “Es protegeix l’escola catalana”

La diputada d’ERC Montse Bassa, que ha treballat en la ponència, diu que “tothom n’hauria d’estar content, perquè es protegeix l’escola catalana.” I destaca de l’esmena aprovada: “Forcem que la llengua vehicular no la decideixin a Madrid, sinó que la decidim nosaltres, a Catalunya, i a les Illes i el País Valencià amb les respectives normatives vigents”. Amb el text, diu, queda clar que l’autoritat competent és el govern de la Generalitat, i que tant l’estatut com la LEC estableixen quina ha de ser la llengua vehicular al país. “Evidentment, com a independentista, no és la llei ideal. Cap llei educativa espanyola no ho serà mai. Voldríem una llei d’educació d’una república catalana independent. Però mentrestant, fem tot el possible per blindar el nostre sistema educatiu públic. I això hem fet, blindar la immersió lingüística.” Diu que la prova més clara d’això és la reacció del PP, Ciutadans i Vox, que han posat el crit al cel.

De fet, tots tres partits ja han anunciat que recorrerien al Constitucional. El PP, a més, pretén de començar una recollida de signatures en contra de la nova llei d’educació, una campanya que recorda a la que van fer contra l’estatut d’autonomia amb Rajoy al capdavant. A més, fan servir aquest punt sobre la immersió lingüística per a pressionar el govern espanyol, i Ciutadans ja ha amenaçat que si no es retirava l’esmena d’ERC no donaria suport al pressupost de l’estat, uns comptes que aquests dies es debaten al congrés.

Borràs: “No s’elimina el risc si no s’especifica que l’administració educativa és la comunitat autònoma”

Però a banda dels partits espanyolistes, l’esmena aprovada també ha rebut crítiques de Junts per Catalunya, que considera que no és cert que es blindi la immersió i vol que se suprimeixi tot el punt de la disposició addicional. Segons la diputada Laura Borràs, “en la interpretació que fan del redactat, consideren que les administracions educatives són les comunitats autònomes, però el ministeri també ho és”. Per això considera que s’ha perdut una oportunitat: “Hauríem pogut millorar el que teníem. Ara som en l’escenari previ a la llei Wert, però tampoc no ho resolia. Lluny de derogar l’article, l’evolucionen suavitzant-lo, però no n’eliminen el risc. I per això proposàvem en una esmena d’eliminar el paràgraf. I que hi posés que l’administració educativa és la comunitat autònoma. Tan senzill com això. Així es garanteix que el Departament d’Educació té les competències exclusives sobre la matèria. Hauríem hagut de ser més hàbils i més generosos. Perquè si volgués, el ministeri, tal com està redactat, pot intervenir per garantir el dret dels alumnes a rebre classes en castellà.”

Per Borràs, la clau és mirar què diuen els socialistes, que aquests dies han defensat que la llei flexibilitzava la immersió, en paraules d’Eva Granados, portaveu del PSC al parlament. “Flexibilitzar és tot el contrari de blindar, ni que sigui conceptualment. Vol dir que ho deixes a gust del legislador. I ara potser sí que es comprometran a no tocar res, però i si el govern no vol? Li dónes la clau que amb això no els calgui ni fer una barbaritat com la llei Wert, perquè ja obres la porta a fer-ho entre dins.”

No és l’única reacció renuent a l’esmena. La directora general de Política Lingüística del govern de Catalunya, Ester Franquesa, demanava dilluns en un article a VilaWeb que es “blindés l’escola de manera absoluta”. I, concretament, que s’eliminés o es modifiqués aquest punt de la disposició addicional perquè ara per ara “obre la via al ribot per escapçar les nostres competències i llimar la nostra legislació en educació i matèria lingüística”.

Bassa: “Cap tècnic jurídic diu això”

Però Montse Bassa defensa el redactat actual i explica: “Els serveis jurídics demostren que quan la nostra esmena parla de les ‘administracions educatives’ fa referència a les competents. I la competència nostra la té la Generalitat. En tota la llei apareix centenars de vegades el concepte ‘administracions educatives’ i sempre fa referència a cada comunitat, perquè quan ha de fer referència al govern espanyol diu ‘ministeri’. No és una qüestió de jerarquia estat-comunitat, sinó de competències. Hi hem treballat moltíssimes hores, i a ningú se li havia acudit que ‘administració educativa’ fos el govern espanyol. Cap tècnic jurídic diu que això és així. Per això penso que és una qüestió ben bé partidista. A més, tothom sap que una llei orgànica està per damunt d’un reial decret.”

Interpretacions diferents d’un redactat que no ha estat consensuat, acusacions creuades d’electoralisme. No serà fins que el text arribi al ple del congrés que hi diran la seva els partits que no tenen representació en aquesta comissió amb caràcter de portaveus, entre els quals JxCat, la CUP i Compromís.

Botran: “El Departament d’Educació ha de fer una priorització política de la immersió”

La CUP també posa en qüestió que el text “blindi la immersió, si bé és una millora respecte de la llei Wert”. El diputat Albert Botran diu: “Si es redacta diferent i s’hi aclareix que l’autoritat educativa és la comunitat autònoma, això és una assegurança més en favor del paper de la Generalitat a l’hora d’establir la llengua vehicular, és clar, ho assegura. Però qualsevol que conegui una mica els problemes que té la immersió sap que no són fruit del que digués la llei Wert sinó que un dels forats principals són les sentències judicials, i això no ho canviarà, aquesta llei”. I anomena més forats: un té a veure amb l’acció del govern de la Generalitat, diu, i l’altre amb la constitució espanyola i la interpretació que en fan els jutges que consideren que s’hi recull el dret d’estudiar en castellà. Per això defensa una “priorització política” de la immersió per part del Departament d’Educació, que és “qui pot contrarestar les denúncies que puguin arribar de famílies vinculades a moviments espanyolistes”. Sigui com sigui, conclou que quan la llei arribi al ple donaran suport a les esmenes vives que s’hi presentin per a defensar qualsevol avenç en matèria lingüística.

Hi ha temps per a parlar-ne? És possible d’arribar a un acord entre els partits catalanistes? Hi ha marge per a modificar el text esmenat? “És que no s’ha de modificar res, està perfecte”, respon Bassa. “És com si demanessis a un jurista que, com que una paraula no t’agrada, en posi una altra. Ho han tret en aquest tema, però això voldria dir canviar tota la llei. És ridícul.” I clou defensant la seva esmena: “El nou text torna a situar la LEC com el règim jurídic que articula el model lingüístic d’immersió. I d’aquesta manera s’evita que el castellà tingui la consideració de llengua vehicular, que és el que volia la llei del PP. La importància aquí és que tornem a situar l’estatut d’autonomia com el text on es defineix el nostre marc lingüístic. I que traiem el concepte de ‘llengües vehiculars’ que va introduir Wert.”

Borràs, que qualifica l’esmena de “posicionament polític i ideològic”, resol: “Si no hi ha voluntat política de canviar un sintagma nominal… Nosaltres voldríem fer aquest canvi i, d’aquesta manera, hi votaríem a favor sense cap problema. Però no sé què passarà. Jo estic tipa d’estar sempre de rebaixes i m’ofereixin un mal menor, on el mal és el substantiu. Per què he de tenir cap mal?”

Baldoví: “Val més poc i segur que res”

El text sí que tindrà el suport de Compromís. El seu diputat, Joan Baldoví, argumenta que aquest és el redactat “possible”, el que pot tirar endavant al congrés espanyol ara com ara. “Jo crec que queda força clar i és raonable. Al capdavall, amb la llei es reverteix una situació. Val més poc i segur que res.” Baldoví defensa que amb la nova llei es podrà fer immersió lingüística a tot el País Valencià. “És l’única manera que en algunes comarques es puga fer efectiu que els xiquets acaben sabent el valencià, és la manera de poder aplicar el model d’immersió en llocs on ara no es fa.” I més enllà del contingut de la llei, també valora: “Veig que hi ha interessos creuats electorals en què uns poden anar a màxims i uns altres volen poder caminar, encara que no siguen els cent passos, però si en fem setanta, bons seran.”

Caldrà veure com arriba la llei al ple, doncs, què hi diuen finalment els representants polítics i què fan, mentrestant, els partits espanyolistes en la seva croada contra la immersió lingüística. I quines polítiques s’apliquen a Catalunya perquè es compleixi, efectivament, la immersió a totes les escoles.