[MAPES] El càstig als partits independentistes: baixen més on ha pujat l’abstenció

ERC, Junts i la CUP han perdut 697.744 vots i un total de 9 diputats en les eleccions del 23-J. Això és un 42% del suport que van obtenir conjuntament en les eleccions al congrés espanyol del novembre del 2019. Les pèrdues no són homogènies: ERC ha perdut 411.976 vots (un 52%) i 6 escons; Junts, 137.591 (25%) i un escó; i, la CUP, 148.177% (40%) i 2 escons. Els tres partits han tingut una davallada a tots els municipis del Principat, excepte en dos, amb tan sols una seixantena de ciutadans amb dret de vot: Arsèguel (Alt Urgell) i Bausén (Vall d’Aran). La caiguda és molt pronunciada, entre vint punts i trenta respecte dels resultats del 2019, als municipis o comarques on l’independentisme era especialment fort. Això s’ha pogut comprovar en molts municipis d’Osona, la Garrotxa, el Baix i l’Alt Empordà, la Selva, la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Pallars Sobirà i el Pallars Jusà, la Noguera, el Segrià, les Garrigues, l’Alt Penedès, el Baix Ebre i la Ribera d’Ebre, entre més comarques. En canvi, les davallades menys pronunciades han estat en territoris de més difícil penetració independentista, com el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental, el Baix Penedès, el Tarragonès i el Baix Camp, on la baixada ha estat entre deu punts i vint. Es pot analitzar cas per cas en aquest mapa:

A Catalunya, a més, la participació ha baixat significativament, sobretot si es té en compte que a l’estat espanyol ha augmentat. En concret, ha estat del 64,42%. És a dir, ha baixat de 3,97 punts respecte del 2019. En canvi, al conjunt de l’estat espanyol la participació ha pujat de 4,17 punts i s’ha enfilat al 70,4%. Tot plegat ha coincidit amb la crida a l’abstenció que havien fet sectors independentistes a les xarxes socials, i amb l’intent del secretariat de l’ANC de promoure-la, esmenat per les bases de l’entitat en una consulta.

Es pot dir que l’abstenció és més gran en els municipis on més baixa l’independentisme? Una simple comparació dels dos mapes sembla indicar-ho. Ho confirma Marc Belzunces, que ha elaborat aquests mapes i els gràfics que ara veurem per a VilaWeb, i que ha analitzat els resultats de la davallada dels partits independentistes amb l’augment de l’abstenció per seccions censals. En les seccions on ha crescut l’abstenció, ERC, Junts i la CUP sempre hi perden vots. En canvi, no hi ha cap patró amb la resta de partits, que en perden o en guanyen segons el lloc. Es pot comprovar en els gràfics que segueixen.

També hi ha hagut un clar transvasament de vot independentista, sobretot, cap al PSC. En les seccions censals on baixa ERC, sempre pugen els socialistes, cosa que confirma el retorn del vot dual que pronosticaven alguns sondatges. ERC sembla que perd la meitat dels vots per l’abstenció i l’altra meitat per la fuita cap al PSC. La CUP té un efecte semblant però amb Sumar, tot i que no tan marcat com en el cas d’ERC.

Aquest efecte no és homogeni en el cas de Junts, segons Belzunces: en la majoria de seccions on ha perdut vots, els socialistes n’han guanyat, com en el cas d’ERC. Però també hi ha un nombre significatiu de seccions censals on tant Junts com el PSC guanyen vots, tots dos alhora, fet que no passa significativament en el cas d’ERC. D’una altra banda, en les zones més unionistes, ERC perd la meitat dels vots i, Junts, quatre vegades el vot. Això és perquè Junts es troba perjudicat no tan sols per la tensió en l’eix nacional sinó també per l’eix esquerra-dreta.