El cas Sànchez a l’ONU pressiona Llarena per la violació del dret internacional

La resolució del Comitè de Drets Humans de l’ONU de divendres que demanava a Espanya que respectés els drets polítics de Jordi Sànchez obre una via de pressió contra l’estat espanyol i una probabilitat de canvi de panorama per a la investidura. L’escrit, que insta a la justícia espanyola a prendre les mesures cautelars necessàries perquè Sànchez tingui garantit el dret de poder ser investit president, és vinculant. I avui la defensa ha fet el primer pas perquè Pablo Llarena s’hi pronunciï i perquè es posi en evidència si contravé la disposició de les Nacions Unides.

Els advocats Jordi Pina i Nico Krisch han comparegut per explicar la transcendència del text del Comitè de Drets Humans de l’ONU i els primers passos per fer-la valer. Han presentat a Llarena un escrit amb una còpia de la demanda que hi van presentar i la resolució de divendres, que no es manifestava sobre el fons de la denúncia de violació dels drets de Jordi Sànchez, però que indicava que calia establir les mesures cautelars adients perquè li fossin garantits.

Neus Torbisco, doctora en Dret i experta en drets humans, explicava aquest cap de setmana en una piulada a Twitter a què obliga el document a l’estat espanyol: ‘Els estats que accepten de sotmetre’s a la jurisdicció d’aquests procediments per fer efectius els drets humans també accepten automàticament de no causar greuges irreparables a les posicions jurídiques (drets humans) que aquests procediments pretenen de garantir. Com la resta de tribunals esmentats, el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides té una jurisprudència consolidada d’acord amb la qual els estats violen el dret internacional si incompleixen les mesures cautelars.’

Si Llarena i el Suprem no respecten els drets de Jordi Sànchez per a ser investit, Espanya haurà violat el dret internacional. Per això, haurien d’alliberar-lo per a poder ser investit. I és per aquest motiu que, segons els seus advocats, ha reconsiderat de deixar l’acta de diputat i es planteja de tornar a ser candidat a la presidència si així ho acordessin els grups parlamentaris.

Un camí incert
El camí des d’ara és molt incert, però. Llarena ja té l’escrit de la defensa de Sànchez i haurà d’acceptar allò que en diu l’ONU o no. El termini no s’ha establert, però és clar que, si garantir aquests drets passa per a permetre que sigui investit, caldrà que el jutge hi digui alguna cosa abans.

Però hi ha més factors que intervenen en el procediment, com ara el fet que el termini parlamentari perquè s’investeixi un president, que acaba el 22 de maig. Tot i així, abans n’hi ha un altre, de termini, que és el que marqui la sala d’apel·lacions del Tribunal Suprem espanyol quan dicti en ferm el processament contra els dirigents independentistes catalans, inclòs Sànchez. Si passa això, quedarà inhabilitat per a càrrec públic pel fet de ser acusat de rebel·lió i ser empresonat.

I hi hauria sanció?
Què passaria si la justícia espanyola no fes cas del comitè de l’ONU? Doncs no s’hi preveu cap sanció. Com ha dit l’advocat Nico Krisch: ‘L’única sanció és la disminució de la reputació de l’estat espanyol, que es posa a la llista d’estats incomplidors en situacions similars, com Veneçuela i Bielorússia. Espanya es posaria en companyia d’aquests estats. I això es té en compte al Consell d’Europa, a l’ONU, etc., quan s’avalua el nivell de compliment amb els drets humans.’