22.11.2023 - 21:40
|
Actualització: 23.11.2023 - 10:13
Una de les manifestacions espanyolistes contra l’amnistia als represaliats pel procés del diumenge 12 de novembre proppassat es va fer davant la seu del Parlament Europeu, a Brussel·les. Hi havia unes quantes desenes de manifestants, encapçalats per l’eurodiputada del PP Dolors Montserrat, a més de l’eurodiputada de Ciutadans Maite Pagazaurtundua, també a primera fila. I entre els assistents, hi havia funcionaris espanyols que treballen al Parlament Europeu. Un d’ells, Jesús Gómez Martínez, era en una posició preeminent en aquella manifestació, davant la pancarta, sempre al costat de Dolors Montserrat. Gómez Martínez ocupa actualment un càrrec destacat en l’estructura directiva del Parlament Europeu, com a cap d’unitat a la Direcció General de Relacions amb els Parlaments Nacionals. A més, d’ençà del mes de març, és secretari general del PP a Bèlgica. La seva participació en una manifestació criticant l’acord per a una llei que té el suport de la majoria parlamentària al congrés espanyol pot comprometre la seva obligació d’independència, neutralitat i discreció que és recollida en el codi de conducta del Parlament Europeu i en l’estatut dels funcionaris de la Unió Europea.
Dolors Montserrat feia públiques unes fotografies al seu compte de Twitter amb aquest missatge: “Ens manifestem a Brussel·les contra l’amnistia del PSOE i el seu atropellament a l’estat de dret.” En alguna d’aquestes fotografies es veu Gómez, amb jaqueta negra, texans i un plec de fulls a les mans, al costat de l’eurodiputada.
Nos manifestamos en Bruselas contra la amnistía del PSOE y su atropello al Estado de derecho.
We gathered in Brussels to stand against the amnesty law by the Spanish Socialists PSOE and their attack on the separation of powers and the rule of law. #EspañaNoSeRinde pic.twitter.com/tFaLO7uMpq
— Dolors Montserrat (@DolorsMM) November 12, 2023
També hi ha imatges de vídeo de l’agència EFE d’aquella concentració:
La qüestió és si les manifestacions polítiques públiques d’aquest alt funcionari de la institució són compatibles amb el codi de conducta, sobretot tenint en compte les responsabilitats del seu càrrec. La direcció de relacions amb els parlaments estatals que dirigeix té aquesta funció: “Assessorar els òrgans polítics, els diputats i la secretaria del Parlament Europeu en la seva cooperació institucional i en el diàleg legislatiu amb els parlaments nacionals.” Així consta a la web mateixa de l’eurocambra, on es detalla que “actua com a centre de coneixement de la informació relativa als parlaments nacionals i proporciona informació a l’administració del Parlament Europeu sobre les millors pràctiques en els parlaments nacionals […]. Gestiona les relacions amb els funcionaris que representen els parlaments nacionals a Brussel·les i manté vincles estrets amb les seves administracions”.
Tenint en compte aquestes funcions, VilaWeb s’ha posat en contacte amb el Parlament Europeu per saber si la participació de Gómez en la manifestació contra l’amnistia acordada entre grups parlamentaris que conformen una majoria al congrés espanyol és compatible amb el seu càrrec. La resposta del servei de premsa és que els funcionaris de la UE gaudeixen del dret de la llibertat d’expressió i d’opinió. I tot seguit afegeixen que “d’acord amb l’article 12 de l’estatut dels funcionaris de la UE, els treballadors s’han d’abstenir de qualsevol acció o expressió pública d’opinió que es pugui reflectir negativament en la seva posició.” Diuen que “el parlament no s’oposa que els seus funcionaris siguin políticament actius, sempre que ho facin a títol estrictament personal i, per tant, fora de l’horari laboral. Si un funcionari parla en públic, ha de respectar la dignitat de la tasca que desenvolupa”. A més, precisen també que els funcionaris tenen l’obligació de declarar les activitats externes que facin.
Sobre aquesta qüestió, VilaWeb ha preguntat a Jesús Gómez si havia demanat cap autorització als seus superiors jeràrquics, tant per a participar en aquella manifestació com per a disposar del càrrec del PP a Bèlgica.
Gómez ha respost que està autoritzat “a fer activitats externes consistents en l’exercici del dret a la llibertat de reunió pacífica i a la llibertat d’associació, incloses activitats polítiques”, perquè, segons que explica, no estan pas remunerades i es duen a terme fora de l’horari de feina, “inclosos els caps de setmana”. I sobre la incompatibilitat del seu càrrec al Parlament Europeu amb el càrrec que té en el PP espanyol a Bèlgica, i responent concretament a la pregunta de si va demanar autorització per a poder-lo desenvolupar, respon a VilaWeb que l’article de l’estatut dels funcionaris de la UE que en parla (l’article 15) es refereix “a funcionaris que són candidats per a càrrecs públics durant processos electorals, com ara les eleccions europees, les generals, autonòmiques o municipals, a més de càrrecs electes durant aquests processos.” I afegeix que el càrrec de president del PP a Bèlgica “no és un càrrec públic electe a efectes de l’estatut”.
I és cert que l’article 15 de l’estatut dels funcionaris diu això que recorda Gómez, però l’article 12 diu que, sense perjudici d’allò que disposa l’article 15, “tot funcionari que es proposi d’exercir una activitat aliena al servei, retribuïda o no, o complir un mandat fora de l’àmbit de la Unió, demanarà prèviament autorització a l’autoritat facultada.” De fet, la resposta del servei de premsa de l’eurocambra a les mateixes preguntes formulades per VilaWeb és que “d’acord amb l’article 15 [de l’estatut dels funcionaris], qualsevol funcionari que dugui a terme una activitat externa, ja sigui retribuïda o no, haurà d’obtenir prèviament l’autorització de l’autoritat facultada.” I encara més: “El permís només es denegarà quan l’activitat o el propòsit de què es tracti pugui interferir en l’exercici de les seves funcions o sigui incompatible amb els interessos de la institució.”
Aquest diari no ha pogut aconseguir del Parlament Europeu cap informació concreta sobre si Jesús Gómez, com a cap de la unitat de la Direcció General de Relacions amb els Parlaments Nacionals havia demanat cap autorització ni si l’havia rebuda en aquests casos, amb l’argument de la confidencialitat dels “casos individuals”, perquè es tracta “d’un procediment intern.” Ell diu que sí que “estava autoritzat” a manifestar-se contra l’amnistia, i ve a dir que no li calia cap autorització expressa per a fer de president del PP a Bèlgica.
Arran de l’acord entre el PSOE i els partits independentistes d’una llei d’amnistia i d’un mecanisme de negociació política a canvi de la investidura de Pedro Sánchez, funcionaris espanyols a les institucions europees s’han afegit a les protestes que han anat protagonitzant la dreta i l’extrema dreta espanyola. És el cas d’un grup de funcionaris de la Comissió Europea que va promoure una carta i una recollida d’adhesions per a pressionar els comissaris Didier Reynders i Vera Jourová contra la llei d’amnistia.
