15.10.2024 - 21:40
|
Actualització: 16.10.2024 - 21:43
El cas dels cartells contra els germans Maragall continua incendiant la guerra interna a ERC i podria arribar al congrés del 30 de novembre sense haver-se tancat. La raó és que la investigació interna continua, malgrat que el responsable de compliment, Xavier Mombiela, com a instructor del cas, ja va presentar un primer informe al consell nacional del 12 de juliol. El document va passar a la comissió de garanties, que és l’òrgan encarregat de resoldre els expedients disciplinaris amb les sancions corresponents, però aquests expedients es mantenen sense resoldre i s’han obert “noves línies d’investigació” perquè han aparegut “proves imprevistes que obliguen a reorientar i expandir les actuacions, revisant i verificant les conclusions preliminars”, segons que va admetre el mateix Mombiela en un escrit intern a què tingut accés VilaWeb. La publicació dels continguts de l’informe de Mombiela, avançat ahir per RAC1, ha acabat de convertir el conflicte intern en una guerra total entre els sectors afins a Marta Rovira i Oriol Junqueras, sobretot perquè assenyala que Junqueras havia estat informat que els cartells provenien d’Esquerra, malgrat que ell va dir que se n’havia assabentat pels mitjans de comunicació. Membres de la candidatura de Junqueras remarquen que aquesta conclusió es fonamenta tan sols en una afirmació de Rovira recollida al document, sense cap més prova, i consideren que respon a interessos parcials. De fet, sostenen que tot el procés respon a un relat polític interessat i diuen que Junqueras no va ser cridat a declarar.
El mateix informe conclou que el màxim responsable dels cartells és l’ex-director de comunicació del partit, Tolo Moya, tot i que la idea no va ser seva. L’informe proposa d’obrir quatre expedients i, a més, es va anunciar la suspensió de militància temporal mentre durés el procediment dels que haurien pogut cometre una falta molt greu o una falta greu –Moya i el militant de l’Anoia que va fer l’encàrrec de penjar-los. Però això no s’ha fet en els termes en què ho estableixen els estatuts i el reglament de règim intern del partit. Moya no ha rebut cap notificació d’obertura d’expedient disciplinari ni de suspensió temporal de militància, ni tampoc l’informe de Mombiela, malgrat haver-lo demanat set vegades, segons que ha declarat ell mateix.
El reglament de règim intern estableix que, tot i que els expedients es tramiten a la comissió de garanties pel principi de secret i confidencialitat, s’ha d’assegurar que en té “ple coneixement” l’afectat per garantir-li els drets individuals. “La resolució de l’expedient és raonada i les proves de càrrec o descàrrec han de ser sotmeses a verificació efectiva”, diu. Moya, que ha denunciat falta de garanties en el procediment, va assegurar que no hi havia cap prova que l’incriminés com a responsable i va insistir que recorreria a la via de la justícia ordinària.
Una investigació ampliada sense data de conclusió definitiva
Al darrer consell nacional del partit, el 21 de setembre, els consellers nacionals van ser informats que la investigació s’havia ampliat per l’aparició de noves informacions. Això pot haver fet que la comissió de garanties hagi aturat el procediment, tot esperant de rebre les noves conclusions de Mombiela, segons diverses fonts consultades. De fet, tenint en compte els terminis reglamentaris per a aquests processos, el responsable de compliment podria arribar al congrés sense que s’haguessin resolt les noves investigacions. Mombiela va admetre en un escrit intern que “no es pot determinar en quin moment es poden donar per concloses les investigacions.” I és que el responsable de compliment va reconèixer que la investigació continuava oberta, en un escrit en què justificava la negativa a fer públiques les factures amb l’empresa Relevance que havia demanat el conseller nacional Joan Puig. En aquell document, avançat pel Món i al qual ha tingut accés VilaWeb, el responsable de compliment deia que la difusió i la publicitat de documentació de la informació que s’investigava era incompatible amb un procés amb garanties. El partit no ha fet públic, tanmateix, en quin moment es va obrir aquesta investigació ampliada ni quantes persones afecta.
Hi ha més elements destacats relacionats amb l’informe del juliol del responsable de compliment que no s’han resolt. La primera és que les actuacions de l’ex-vice-conseller d’Estratègia i Comunicació del govern, Sergi Sabrià, i l’ex-vice-secretari de Comunicació, Marc Colomer, afins a Rovira, poden haver comès una infracció lleu, que implicaria un advertiment. Però, segons els estatuts, els fets subjectes a una falta d’aquesta mena prescriuen al cap d’un any. I aquest termini, si compta a partir del moment en què es van cometre els fets, ja ha passat. A més, de l’estiu ençà s’ha escampat internament el rumor que Sabrià es va donar de baixa del partit. VilaWeb no ho ha pogut confirmar però l’ex-cap de files d’ERC a Barcelona, Ernest Maragall, ho va donar per fet ahir en una entrevista a RAC1. La possible baixa de militància de Sabrià implicaria el tancament del seu expedient perquè els òrgans de control del partit només tenen potestat d’actuar sobre els afiliats. A més, Maragall també va apuntar que el ninot penjat de Junqueras que va aparèixer en un pont de Sant Vicenç dels Horts el 2019, quan el president d’ERC era a la presó, va sortir de l’entorn de Junqueras al municipi i no del carrer de Calàbria de Barcelona, on hi ha la seu nacional del partit. El conseller nacional Joan Puig, que dóna suport a la candidatura de Foc Nou, va explicar a X que havia fet una declaració al canal ètic del partit amb tota la informació de què disposava. Fonts de Militància Decidim refusen les acusacions.
El sector de Junqueras sempre ha negat tenir coneixement d’una estructura de comunicació paral·lela i, de fet, ha acusat Rovira d’haver-lo apartat de la presa de decisions. Unes afirmacions que la secretària general també va negar en la conferència que va fer abans-d’ahir, en què va responsabilitzar Junqueras d’haver-la apartada a ella de decisions importants, com els pactes a les diputacions després de les darreres eleccions municipals.
A tot això s’hi afegeix que tant el responsable de compliment com els membres de la comissió de garanties són nomenats a proposta de l’executiva. En el cas de la comissió de garanties, ratificats també pel consell nacional. I, per tant, es renovaran quan hagi passat el congrés. Tot apunta que la nova direcció heretarà el conflicte pels cartells i l’estructura B sense tancar. A més, els estatuts també es poden reformar en el plenari que es farà després de les eleccions internes i s’hi poden introduir canvis en el procediment.
Dilluns, en la conferència que va fer de balanç dels tretze anys exercint el càrrec de secretària general, Rovira va defensar la gestió interna del cas dels cartells i va tornar a atribuir l’acció de falsa bandera a un error. De fet, va esmentar l’elaboració de l’informe de Mombiela i de les conclusions a què havia arribat per remarcar que la responsabilitat dels cartells ja havia quedat molt individualitzada, amb l’obertura de quatre expedients disciplinaris per dues faltes lleus, una de greu i una de molt greu, i l’acomiadament de dos treballadors del partit. ERC ha deixat de fer les anomenades campanyes de contrast i correspondrà a la nova direcció de decidir si les reactiva o no i, si és que sí, com ho fa.
Les pre-candidatures van començar ahir la recollida dels avals. En necessiten uns quatre-cents i tenen un mes de termini, fins el 15 de novembre. Serà llavors quan es proclamaran oficialment les candidatures que es batran a les urnes el dia 30. Si les dinàmiques internes no canvien, i res no ho fa pensar, l’escull més difícil per a ERC serà que la nova executiva elegida pugui deixar enrere una divisió interna amb pulsió autodestructiva.
