27.04.2018 - 22:00
La matinada del 15 d’octubre de 2016, en el marc de la Fira del Bestiar del poble d’Altsasu, un tinent i un sergent de la Guàrdia Civil i les seves parelles es van involucrar en un aldarull amb un grup de gent de la localitat quan eren al bar Koxka.
A partir d’aquest punt, les versions es contradiuen: hi ha qui ho circumscriu a una baralla de bar i, en canvi, la fiscalia i la policia ho consideren una agressió terrorista planificada per part dels nois processats. Però a mesura que es van sabent els fets aquesta posició és com més va més dèbil i incoherent.
La posició l’octubre de 2016
La versió inicial defensada pels individus suposadament agredits, i acceptada per la majoria de mitjans de comunicació, era que una cinquantena ‘d’abertzales radicals’ havien apallissat brutalment els dos guàrdies civils, fora de servei i de paisà, i que quan les parelles havien intentat mitjançar, també havien estat ferides.
El 18 d’octubre, el ministre Fernández Díaz ho va considerar un ‘fet puntual’ que podia constituir un delicte d’odi, però en cap cas kale borroka.L’informe de la Guàrdia Civil anava en la mateixa direcció i feia constar una agressió, sense parlar de terrorisme, i esmentava tres possibles delictes: lesions, atemptat contra l’autoritat (màxim cinc anys) i delicte d’odi.
La versió que va donarla parella del tinent a la policia foral poques hores després dels fets tampoc coincideix amb la versió defensada posteriorment. En aquella primera declaració, va dir que un grup de persones els havien mirat malament dins del bar i s’hi havien encarat, i que fora del local hi va haver un enfrontament entre unes sis persones. La parella del policia deia que un dels individus n’havia mossegat un altre, fet que podria facilitar la identificació d’un agressor.
Els altres tres individus suposadament agredits no van declarar davant la policia foral, tot i que portava inicialment la investigació, sinó que ho van fer només davant la Guàrdia Civil.
L’Ospa Mugimendua, moviment del municipi que exigeix la sortida dels cossos de l’estat de Navarra i el País Basc, denuncia que van ser els policies, ebris i agressius, els qui van començar la baralla, amb provocacions i amenaces de mort, i nega que hi hagués cap pla preestablert. De fet, els veïns es van començar a concentrar pocs dies després per denunciar un muntatge policíac.
Entra l’Audiència Nacional espanyola
El 19 d’octubre, el Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme del País Basc (COVITE), que rebutja qualsevol tipus de negociació o concessió, va presentar una denúncia per terrorisme, delicte del qual només és competent l’Audiència Nacional espanyola i la jutgessa Carmen Lamela va decidir d’obrir-ne un expedient.
La jutgessa va ordenar l’empresonament de set dels vuit joves denunciat. Paral·lelament, els informes de la Guàrdia Civil van començar a parlar de terrorisme organitzat. El 20 de desembre, un mes després de les detencions, quatre dels acusats van ser posats en llibertat, tot i l’oposició de la fiscalia.
Però els altres tres continuen empresonats, sense haver estat jutjats. Avui fa 531 dies que són tancats en règim FIES, que és el que s’aplica als condemnats de terrorisme i comporta més control i vigilància dins la presó.
El cas va obrir un conflicte amb l’Audiència Provincial de Navarra, que considerava que no hi ha cap delicte de terrorisme i que, per tant, tenia la competència per a investigar i jutjar els fets. Tanmateix, el Tribunal Suprem va mantenir el cas a l’Audiència espanyola l’1 de juny de 2017.
Quan es va tancar el sumari, el fiscal José Perals va demanar un total de 375 anys de presó per als vuit acusats, penes que s’han mantingut actualment en el judici. Set dels joves els acusen de delicte de lesions terroristes. A sis d’ells els demanen cinquanta anys de presó, i a un setè a qui afegeixen amenaça terrorista, seixanta-dos anys i mig. A una vuitena acusada li demanen dotze anys i mig per un delicte d’amenaces de caràcter terrorista. En total, sumen 375 anys. Però l’associació COVITE, com a acusació particular, va més enllà i afegeix el delicte d’odi i associació il·lícita, cosa que faria augmentar encara més la condemna.
Per la seva banda, els joves van recusar la magistrada Concepción Espejel perquè és casada amb un coronel de la Guàrdia Civil i guardonada per aquest cos (amb l’Orden del Mérito). Consideraven que podria ser parcial, pels ‘llaços psicològics ila connexió afectiva’, tenint en compte que els acusen d’una campanya d’assetjament i odi als membres de la Guàrdia Civil i que l’Associació Unificada de guàrdies civils s’ha personat com a acusació popular. Però la mateixa Audiència Nacional espanyola ha rebutjat la recusació.
La versió dels joves
El testimoni actual de les persones teòricament agredides assenyala que un dels joves (Jokin U. G.) es va dirigir al sergent per dir-li que no tenia dret de ser al bar, i la insistència del jove i la intervenció del tinent per a posar pau va fer, segons aquests testimonis, que els agents i les seves parelles es veiessin envoltats per vint-i-cinc individus que van començar amenaçar-los, insultar-los i donar-los cop. Quan van sortir del local, es van trobar un altre grup amb desenes de persones, diuen, que juntament amb les anteriors els van donar més cops, fins que va arribar la policia foral.
L’acusat Jokin U. G. reconeix que va discutir amb els agents perquè multaven contínuament els joves del poble i després es passejaven pels bars (al mateix acusat li havien posat quatre multes: dues de trànsit i dues de la llei mordassa), però nega haver-los colpejat, insultat ni dit que no tenien dret de ser allà. També reconeix que va haver-hi un aldarull amb empentes, però que la gent va sortir del bar i ell no va participar-hi, i que no va sortir del local fins més tard.
Tots els acusats neguen tenir odi a la Guàrdia Civil i haver participat en la baralla i, fins i tot, tres dels acusats neguen haver estat al bar Koxka aquella nit. Adur. R. P. un altre dels empresonats, nega haver fet cap trucada per a preparar l’agressió i diu que no va ser mai al bar, com afirma l’acusació, sinó que va anar a un partit de pilota basca i que cap a dos quarts de tres de la matinada se’n va anar a casa amb els pares. Ohian A. C., l’últim dels qui és a la presó, reconeix haver estat al bar, però assegura que no va participar en la baralla.
En el cas d’Ainara U. G., acusada d’amenaces terroristes, diu que va veure moviment a la porta del Koxka quan tornava cap a casa i que es va discutir amb la policia foral per l’arrest de Jokin i els va recriminar que no fessin res quan el sergent donava un cop al mòbil d’un altre dels acusats, Iñaki A. O. En canvi, la fiscalia acusa Ainara d’haver amenaçat la parella del sergent (‘Això que us ha passat és per sortir d’allà dalt [la caserna], cada vegada que sortiu us passarà igual, o sigui que el que heu de fer és no sortir d’allà’) i li demana dotze anys i mig.
S’ensorra la versió oficial?
Els advocats de la defensa van denunciar que s’havien rebutjat diverses proves importants durant la instrucció. Ara, però, han estat acceptades al judici i podrien ser clau per a la resolució.
Una d’aquestes proves és el vídeoque Iñaki A. O. va enregistrar amb el mòbil quan passava pel bar Koxka, anant cap a un altre local. S’hi veuen els instants posteriors de l’aldarull, ja amb els antidisturbis. La situació de calma tensa mostra l’agent de la Guàrdia Civil, teòricament agredit, amb una camisa impol·luta sense cap estrip ni sang, que contradiu el seu testimoni, segons el qual havia rebut múltiples cops i trepitjades a la camisa.
Fins i tot es veu com s’encara amb alguns dels joves i prova d’identificar-los, establint-hi contacte visual. Fins i tot, tira d’un cop el mòbil de l’acusat, sense identificar-lo. En el vídeo, també se senten diverses persones que expliquen que hi ha hagut una baralla en què els guàrdies civils també havien donat cops.
En el cas d’Adur R. P., un enregistrament d’ETB que finalment s’ha acceptat mostra que assistia al partit de pilota basca, tal com havia dit, amb una samarreta negra. En una fotografia de la nit difosa pels pares dels joves apareix amb la mateixa samarreta. En canvi, una de les víctimes sostenia que portava una samarreta vermella en el moment de l’agressió.
Com a mínim, les proves posen en qüestió que alguns dels acusats participessin en l’agressió i demostren que la identificació es va fer de manera aleatòria entre els joves del poble.
També grinyolen els testimonis
El propietari del bar Koxka va dir en el judici que la declaració de la policia foral recollia afirmacions que ell no havia dit, ans al contrari, atès que considerava que aquella era ‘la típica esbroncada d’un cap de setmana de festa a aquelles hores’. En canvi, en el document de la declaració, que ell no reconeix i que no duu la seva signatura, apareix que ell mateix havia dit que els actes eren premeditats.
El bomber que va participar en la primera assistència diu que el tinent ‘tenia una petita ferida’ que li van curar ‘amb un parell de gases’ i que li van posar ‘una fèrula al turmell’, i que la parella va ‘rebutjar l’assistència perquè es trobava bé’.
Per tant, l’única prova de tota la causa contra els vuit acusats són els hematomes, i la lesió més greu és un turmell trencat. L’únic testimoni dels agents i les parelles, sense més proves, ha servit per identificar uns joves que poden passar mig segle a la presó.
Cal afegir la declaració de dues metgesses de la defensa d’Oihan A. C., en qualitat de pèrits, que consideraven les lesions coherents amb les infligides per un únic agressor, però en cap cas una agressió múltiple, en contradicció amb els metges forenses de l’Institut de Medicina Legal. Neguen que el turmell es pogués trencar per un cop sinó que va ser ‘la típica torçada d’una caiguda’. Aquests testimonis, juntament amb el vídeo, qüestionen que realment hi hagués un linxament de desenes de persones contra els agents i les seves parelles.
Tot és ETA
Per lligar els fets amb el terrorisme, una agressió planificada i organitzada, la fiscalia ha creat un relat en què l’agressió s’emmarca en ‘una campanya d’assetjament a la Guàrdia Civil des de 1978’ per a crear un clima de por i rebuig que porti a l’exclusió social i l’expulsió dels cossos de l’estat de Navarra i el País Basc. Considera que ‘és feixisme en estat pur’ perpetrat ‘per supremacistes abertzales impregnats d’un nacionalisme passat’.
El fiscal i els experts de la Guàrdia Civil assenyalen que l’Ospa Mugimendua, moviment creat el 2011 i que dinamitza la campanya Alde Hemendik (‘Fora d’aquí’) i l’Ospa Eguna (‘Dia de la fugida’), és un satèl·lit d’ETA, tot i no haver-hi proves i ser un moviment pacífic, i que està supeditat a l’estratègia d’emblanquir organitzacions, com consideren que també han fet amb Sortu i Bildu.
En una entrevista a la Directa, tres membres d’un grup de suport als joves situen l’Ospa Mugimendua en un altre context. Expliquen que no hi ha una relació normalitzada amb la policia, perquè al poble hi ha deu agents per cada mil habitants, i la Unió Europea en marca un o dos per a una convivència acceptable. Només del gener al setembre del 2016 hi va haver 450 controls (dos al dia) de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil, a més d’un llarg historial de veïns detinguts, incomunicats o torturats.
A l’Opsa Eguna del 2014, que té un reconegut caràcter pacífic i ha estat legalment autoritzat cada any, ja es denunciava la impunitat de grups ultres i el tracte vexatori als habitants del municipi. Cal assenyalar que cap dels acusats no ha reconegut formar part activament d’aquest moviment.
També acusen la Guàrdia Civil de repressió econòmica. Aquests últims set anys s’han posat multes per un cost d’uns 45.000 euros, i només pels actes i mobilitzacions pels joves del cas Altsasu ja se n’han posat per més de 4.000 euros en total.
La repercussió i el doble càstig
L’acusació ha portat a la mobilització del poble d’Altsasu i de la societat basca i navarresa en general, que el 14 d’abril es va manifestara Pamplona, amb desenes de milers de persones (50.000 segons l’organització, 38.000 segons la policia municipal) i amb el suport del govern de Navarra, de partits com Geroa Bai, Podemos, I-E i EU Bildu i de sindicats com CCOO, ELA i LAB. El govern basc també ha negat que el cas pugui ser considerat terrorisme.
El maig del 2017, els familiars dels acusats van anar al Parlament Europeu, a Brussel·les, a explicar la situació i deixar clar que no podien tractar el cas com a terrorisme. Cinquanta-un eurodiputats van demanar ‘proporcionalitat, justícia i equitat’.
Actualment, Adur R. P. és a la presó d’Aranjuez, Jokin U. G a Estremera i Ohian A. C. a Navalcarnero. Els familiars dels empresonats, que només tenen dret a 40 minuts de visita a la setmana, ja s’han gastat 72.644 € per a visitar-los i han fet 272.865 km.
Amnistia Internacional, que s’ha personat com a observadora en el judici, considera que el cas és una desproporció, i ha exigit que es retiri el delicte de terrorisme. El judici, en què han de declarar gairebé mig centenar de testimonis, de ben segur que marcarà la societat basca, que és a punt de veure com ETA es dissol, i on el cas Altsasu és vist com un acte injust, venjatiu i desproporcionat.
