El Caprabo colombià

Calle 57, 21-34, El Campín, Bogotà
Mapa a Google

L’escriptor, poeta i antropòleg Xavier Theros, al llibre La Sisena Flota a Barcelona, estudiava minuciosament els trenta anys (1951-1987) d’amarratge de l’armada dels Estats Units al port de Barcelona i l’impacte que la presència dels marines va tenir a la capital catalana. Entre els costums i productes que van introduir hi havia la Coca-Cola, els dònuts i els supermercats. Caprabo, en efecte, va obrir el juliol del 1959 i es va convertir en una referència històrica i innovadora al nostre país. Però sis anys abans que Pere Carbó, Jaume Prat i Josep Botet fundessin la pionera cadena d’autoservei a Catalunya coneguda amb l’acrònim dels seus cognoms, uns altres catalans ja havien importat el model de supermercat nord-americà en una altra latitud: la família Carulla, establerta a Colòmbia des de l’arrencada del segle XX.

Josep Carulla Vidal, nascut el 1874 a Navarcles i criat a Barcelona, va estudiar a l’Escola Superior de Comerç de la capital catalana i es va especialitzar en la compra i venda de productes colonials i ultramarins a l’empresa Colom. Com a gerent de vendes, mantenia un contacte constant amb el cònsol de Colòmbia a la ciutat, Eusebio Cortés Blanco, que al final li va proposar de crear una societat amb el seu fill dedicada a comercialitzar béns americans cap a Europa. Sense pensar-s’ho dues vegades, al final del 1904 ja desembarcava a la ciutat costanera de Barranquilla, on ràpidament va enregistrar la societat Carulla & Cia i es va adonar de dues coses. D’una banda, que tan bon negoci era exportar productes tropicals cap al Vell Continent com importar-ne d’Europa. I, d’una altra, que per a prosperar a Colòmbia la millor plaça era la capital, Bogotà. Amb aquestes dues idees al cap, hi va adquirir un magatzem quasi a tocar de la cèntrica plaça Bolívar i el 1907 inaugurava un local no gaire lluny que va batejar amb l’enyoradís nom d’El Escudo Catalán. La venda de galetes, dolços, conserves i licors importats d’Europa li va obrir les portes de l’alta societat de la capital, el gros de la seva nova i refinada clientela, i al cap de dos anys ja n’obria una sucursal i podia portar tota la família cap a Colòmbia, amb la seva dona Maria Victòria Soler Cuadras al capdavant.

Poc després, amb el vent de cara, Carulla va intentar obrir una indústria cafetera a Cúcuta, però el seu soci local el va estafar i va quedar gairebé arruïnat. Se’n va poder refer gràcies a una família amiga i clienta de Barcelona, els Millet Cunill, que va aportar capital per a revitalitzar la companyia. Amb una nova estructura accionarial, El Escudo Catalán es va mantenir rendible fins a la Gran Depressió de 1929. Al crac financer mundial, s’hi va sumar la fi de les importacions peninsulars per la guerra del 1936-1939 i les europees per la Segona Guerra Mundial, per la qual cosa el negoci es va veure obligat a concentrar-se en el mercat intern. Recuperant el nom de Carulla & Cia, el tercer fill del fundador, José Carulla Soler, va entomar el reenfocament i va impulsar l’autoservei als seus establiments, una estratègia que havia vist als EUA per poder vendre més barat després del crac de 1929. El 1938, de fet, Carulla ja obria el primer esbós de supermercat a Colòmbia, a la carrera 13 calle 33 de Bogotà. Però no va ser fins el 29 de juliol de 1953 quan es va inaugurar al barri d’El Campín el primer ‘mercat americà’ del país: els clients podien recórrer lliurement els 255 metres quadrats de passadissos, agafar els productes ells mateixos i ficar-los en un carretó.

Gairebé un any just després d’aquella revolució comercial, el 4 de juny de 1954 es va morir el pare fundador, Josep Carulla Vidal. Però no el negoci, que de la mà del seu fill va continuar creixent quantitativament, amb sucursals a Barranquilla, Cali, Cartagena i Medellín, i qualitativament, diferenciant-se de la competència amb una acurada atenció al client. Enrere quedava ja l’etapa d’El Escudo Catalán i s’obria una nova era de la companyia, constituïda des d’aleshores com a societat anònima, comandada inicialment per José Carulla Soler i, després de la seva mort l’11 de juliol de 1974, pel seu germà Jorge Carulla Soler i un nebot seu, Enrique Luque Carulla.

Amb el canvi de mil·lenni hi va haver alhora el canvi administratiu més profund: tal com va passar també amb Caprabo al Principat, els establiments Carulla van ser absorbits per un gegant de la indústria, Almacenes Éxito, la principal empresa de supermercats de Colòmbia propietat del grup francès Casino. Com es recordava el 2015, en ocasió del 110 aniversari, ‘Carulla és la marca del retail més antiga del país i, alhora, una de les més innovadores i fresques […], amb un centenar de supermercats d’alt valor a Barranquilla, Bogotà, Bucaramanga, Cali, Cartagena, La Guajira, Manizales, Medellín i Santa Marta, amb prop de 80.000 metres quadrats d’àrea de venda i al voltant de 5.100 treballadors a Colòmbia’. Ja no hi ha cap membre de la família fundadora al consell d’administració, però en resta el cognom i el primer supermercat colombià a El Campín, exactament al mateix lloc on va obrir les portes el 1953.

I una mica més: Si bé la història dels supermercats Carulla té com a protagonistes principals Josep Carulla Vidal, el fundador d’El Escudo Catalán, i el seu tercer fill José Carulla Soler, a la mort d’aquest últim va agafar les regnes de l’empresa el seu germà petit, Jorge Carulla Soler, fins a la seva venda el 2000. Nascut a Colòmbia, durant la infantesa i la joventut es va traslladar a viure a casa d’unes tietes a Barcelona, on va estudiar a l’Escola Industrial. El 1936, amb dinou anys, va tornar a Colòmbia i, després d’especialitzar-se en enginyeria industrial als EUA, amb un cunyat va fundar el 1948 Conservas San Jorge, la primera empresa d’aliments enllaunats colombiana i actualment englobada al grup Levapan.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàsposa catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat