27.10.2017 - 18:24
|
Actualització: 27.10.2017 - 19:36
Sentim crits de llibertat fora de les parets del parlament. Els murs són gruixuts, però la cridòria és impressionant. ‘Llibertat! Llibertat! Llibertat!’ Aquest és el crit que ha substituït el d’independència avui. El president Carles Puigdemont i la majoria del govern ja se n’han anat. Fa pocs minuts que s’ha proclamat la República Catalana en una votació al ple del parlament. La declaració, l’ha llegida la presidenta Carme Forcadell, que és el símbol d’haver portat el clam del carrer a la institució de la sobirania. Mai no hi havia hagut tanta premsa ni tants convidats al palau de la Ciutadella de Barcelona. Les emocions, els plors, les abraçades, els petons, les felicitacions i els agraïments es barregen i esclaten i reboten a les escales, als passadissos i a les cambres de la seu parlamentària. S’ha proclamat la República!
Dos llaços grocs
Els llaços grocs de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart continuen fermats a dos seients de la tribuna del parlament. Encara hi són quan la gent ja és tota fora. Els haurà arribat ja la notícia? Ells van enviar un missatge clar: la lluita que cal fer és la de la República. I la República ja ha arribat. I ara caldrà defensar-la, ha dit Puigdemont amb unes altres paraules en un parlament al capdamunt de l’escala noble, plena de centenars de batlles amb les seves vares alçades. Abans, ha parlat la batllessa de Badalona, Dolors Sabaté, que ha demanat als seus col·legues si es comprometrien a fer costat a la República. El ‘sí’ col·lectiu de resposta ha posat a prova la solidesa dels materials de l’edifici. També ha fet una reflexió el vice-president Oriol Junqueras, que ha demanat serenitat i s’ha dirigit als ciutadans espanyols en un missatge de fraternitat.
L’ombra del filibusterisme
Tornem al principi de tot. Després de la jornada sincopada d’ahir, el parlament obria avui la porta amb confiança i determinació, però també amb l’ai al cor per si hi havia cap canvi d’última hora. Cap a les onze, s’han diluït els dubtes i els interrogants. Junts pel Sí i la CUP havien registrat dues resolucions conjuntes. Una servia per a posar en marxa el procés constituent. L’altra, per a declarar la independència i activar els mecanismes previstos en la llei de transitorietat. Els partits de l’oposició més bel·ligerants –Ciutadans, PSC i PP– s’afanyaven a presentar recursos de reconsideració a la mesa del parlament perquè les resolucions de la majoria eren contràries a les sentències del Tribunal Constitucional espanyol. Amb tot, allò que semblava que podria ser un nou cas de filibusterisme que allargaria la jornada parlamentària ha estat resolt per la mesa i la junta de portaveus amb força diligència i el ple ha començat amb menys retard que no semblava.
‘S’inicia la sessió’
A l’hemicicle, Puigdemont ha entrat dedicant un somriure generós a la tribuna de convidats. Hi havia els quatre presidents de les diputacions, tres ex-presidents del parlament, l’esposa del president, l’ex-president Artur Mas i els ex-portaveus Neus Munté i Francesc Homs, Agustí Alcoberro (ANC), Marcel Mauri (Òmnium), les dues cadires buides de Cuixart i Sànchez amb els llaços grocs posats, Tardà, Rufián i més polítics i representants d’entitats. A les sales de reunions i de sessions del parlament no hi havia cap cadira buida. Els passadissos eren plens de trípodes, sets de ràdio i fotògrafs perseguint els màxims dirigents dels grups i del govern. ‘S’inicia la sessió’, ha anunciat Forcadell.
Les qüestions d’ordre
Però ha començat amb la mà alçada del diputat Carrizosa, de Ciutadans. Ha demanat la paraula ‘per una qüestió d’ordre’. La cambra ja hi està acostumada, aquests últims anys. S’ha queixat pels clams d’independència que havien fet els batlles a la sala d’actes una estona abans. El diputat unionista ha dit que els diputats no independentistes se sentien coaccionats. I a continuació, ha demanat a la presidenta que expulsés de l’edifici qualsevol que fes alguna proclama d’aquesta mena. Carrizosa no estava sol. Des del grup del PP, també han demanat la paraula. ‘Per una qüestió d’ordre’, també. En aquest cas, el portaveu del grup s’ha queixat que uns grups havien pogut convidar molta més gent que els altres. El lletrat major del parlament s’ha alçat des d’una punta de la mesa presidencial per comunicar a Forcadell que allò no era cert.
El passaport espanyol
Després d’aquesta primera gesticulació d’indignació i de greuge, han començat les intervencions previstes a l’ordre del dia. El primer ha estat el portaveu de Ciutadans, que ha començat dient que avui era un dia trist i ha entonat frases de l’estil: ‘Posaran en marxa una llei que van aprovar fent trampes’, ‘Vostès es consideren ja fora d’Europa i no fan cas ni a la legalitat europea?’, o ‘Ens volen privar als catalans del passaport espanyol.’ La violència verbal i formal dels diputats unionistes ha estat molt més elevada que habitualment. El volum de la veu també era més alt. Els aplaudiments s’han convertit en cops amb les mans a les fustes que separen els escons. Mans alçades, gests d’expulsió quan Junqueras ha sortit de l’hemicicle a mitja intervenció.
La bel·ligerància del PSC
A continuació, Eva Granados, del PSC, s’ha dirigit al faristol per a mostrar una oposició també rotunda a les resolucions de la majoria parlamentària. ‘No som representants legítims, els altres? Quin model de país? Sectari, excloent?’ La diputada del PSC també ha parlat en nom dels catalans amb orígens a l’estat espanyol, com havia fet ahir Xavier Garcia Albiol, del PP: ‘No ens hi havíem fixat fins que vostès van començar a parlar malament de la terra dels nostres pares. Una estratègia pagada amb els diners de tots per inocular als ciutadans l’odi contra els que no pensen com vostès.’ I encara més contundent: ‘Quantes empreses més marxaran del nostre país? Vostès són uns inconscients. I no els ho permetrem. Els socialistes estem amb aquells que han sortit de casa pensant que viuen en un estat amb garanties democràtiques i tornaran sense saber què han fet una colla de diputats irresponsables.’
Els equilibris de CSQP
Marta Ribas, en nom de Catalunya Sí que es Pot, s’ha dirigit a ‘la gent que ens escolta des de casa i que ho fan amb por’. I ha dit: ‘Avui s’estan perpetrant dues grans barbaritats. La primera és l’aplicació del 155 al senat. I és un greu error respondre a aquesta barbaritat amb una altra barbaritat. I això és el que es fa aquí. Però no tenen legitimitat per fer això que volen fer ara. L’1 d’octubre va ser moltes coses: una gran mobilització, però no un referèndum. Nosaltres presentem propostes per a oferir solucions i sortides.’ I ha fet una crida: ‘Demanem que s’aturi la repressió, la llibertat dels Jordis, però també que s’aturin les iniciatives unilaterals.’
El PP, contra Junqueras
El portaveu del PP no s’ha quedat curt davant els seus predecessors: ‘Avui és un dia negre per a la democràcia. Durant cinc anys han tret a passejar la pitjor cara del nacionalisme identitari. I han fet un populisme de llibre: el relat del greuge i les solucions fàcils i màgiques.’ I ha atacat directament el vice-president Junqueras: ‘Senyor Junqueras, no ens empassem les seves llàgrimes de cocodril. A la vida política adulta, es ve plorat de casa.’ A continuació, ha fet una llista de gent que l’independentisme, suposadament, ha titllat de ‘fatxes’. I ha defensat: ‘Espanya no és caspa, Espanya és meravellosa. Espanya és reconciliació. Primer, entre tots els catalans. I després, dels catalans amb tota la resta d’espanyols.’
‘Ve de lluny’
El diputat Carles Riera, de la CUP, ha començat: ‘Volem dedicar la nostra intervenció als Jordis. No ens aturarem fins a tenir-vos a casa.’ Aquestes primeres paraules de Riera ha aixecat un aplaudiment vibrant dels diputats de Junts pel Sí, la CUP, i els diputats de CSQP, tret de Rabell, Coscubiela i Lienas, que han continuat mirant el telèfon mòbil. La CUP ha recordat que ‘el que fem avui ve de lluny, d’una llarga lluita de resistència’. I ha parlat des de la guerra dels segadors fins al referèndum de l’1 d’octubre. I ha continuat: ‘Avui ens autodeterminem davant l’estat espanyol i les elits catalanes que prefereixen la tirania espanyola abans que la democràcia catalana. Ha arribat l’hora del poble. Construint república des de baix. Des de l’autoorganització. Demanem avui que el Parlament de Catalunya, assumint el resultat del referèndum i en compliment de la llei, declari que Catalunya esdevé un estat independent en forma de república.’
Aplaudiment discret
També ha parlat el diputat no adscrit Germà Gordó, que ha recordat que no tenia la potestat de presentar resolucions ni esmenes a les resolucions fetes. I ha dit: ‘Emetré el vot tenint en compte el vot dipositat a les urnes per la majoria dels més de dos milions de persones que van votar l’1 d’octubre. I tenint en compte l’atac a les institucions catalanes que és l’aplicació del 155. I també tenint en compte els dos líders socials que són a la presó, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.’ L’ex de Junts pel Sí s’ha endut un aplaudiment discret dels seus ex-companys de grup.
Garantir la República
Finalment, Marta Rovira ha pres la paraula en nom de Junts pel Sí. Ha explicat que Catalunya havia estat oberta sempre al llarg de la història al diàleg. I que ara també, sempre que fos un diàleg sincer, honest, obert i que no exigís renúncies a la gent d’aquest país. ‘El diàleg sempre ha donat fruits però han durat molt poc’, ha dit, ‘i sovint ha estat dilapidat per institucions judicials’. En canvi, la portaveu de JxSí ha denunciat que el diàleg que ofereix l’estat espanyol era un diàleg sempre sotmès a la unitat d’Espanya: ‘Un diàleg que sempre obliga a fer renúncies.’ I ha denunciat l’aplicació del 155 que aprovava el senat simultàniament al ple del parlament: ‘Avui vostès passen del blocatge polític i dels tribunals a la intervenció directa. Una aberració intolerable. Ara decideixen que volen esborrar una part de la cambra i que ja no caldrà passar pels tribunals espanyols. Si fan això, anirem quaranta anys enrere.’ I ha dit també: ‘Els ciutadans de Catalunya ens van garantir el país, i ara ens toca a nosaltres garantir-los la República.’
Encara més protestes
Després de la intervenció de Rovira, tocava votar les resolucions. Però Ciutadans, PSC, PP i Coscubiela volien tornar a parlar. Arrimadas, Iceta i Albiol demanaven a la presidenta Forcadell que donés tres minuts als presidents de cada grup per a parlar, tenint en compte la decisió tan important que es prendria a continuació. Forcadell, amb l’assistència dels lletrats de la cambra, denegava aquesta possibilitat i oferia a Arrimadas tres minuts per a respondre interpel·lacions fetes per altres diputats en les seves intervencions.
Una votació, una urna
Ara sí que es procedia a votar. S’han anat fent les votacions de les resolucions de tots els grups i s’han deixat per al final les dues resolucions conjuntes de Junts pel Sí i la CUP. Totes han estat refusades amb més o menys suports. Quan ha arribat el moment de les dues resolucions guanyadores, els diputats de Ciutadans i del PSC se n’han anat, tal com ja havien anunciat. Els del PP, en canvi, s’han quedat per oposar-se a una petició que sabien que faria el portaveu de Junts pel Sí, Roger Torrent, per a poder votar la resolució que declarava la independència en secret i en una urna. Finalment, la petició, que tenia el suport de la CUP, ha prosperat i la resolució que incorporava la declaració d’independència en la seva part declarativa s’ha votat entre els diputats que quedaven a l’hemicicle d’un en un. Els diputats del PP se n’han anat deixant unes banderes catalanes i espanyoles als seus escons. I una urna –com un símbol evident– ha presidit la cambra al costat de Forcadell, i els diputats han anat portant el paper amb el seu vot cridats per la secretària primera, Anna Simó.
Puigdemont ja és cap d’estat
Rabell i Coscubiela han volgut mostrar amb claredat la seva butlleta amb un ‘no’ ben gros imprès. Alguns altres diputats també han mostrat, somrients, el seu ‘sí‘. I els aplaudiments han esclatat quan Puigdemont, Junqueras i Forcadell han dipositat el seu vot. Setanta vots pel sí. Deu vots pel no. I dues abstencions. Així s’ha aprovat la resolució que posa en marxa la llei de transitorietat i que desplega la República Catalana. Ara Puigdemont és cap d’estat. I ara cal encarar els moments més difícils que pot viure aquest país. L’amenaça de l’estat espanyol és molt clara i molt violenta. Però ja s’han començat a sentir veus importants d’Europa demanant al govern espanyol que s’abstingui d’utilitzar la violència. Ja fa temps que Catalunya no és un afer intern d’Espanya, però ara menys que mai.
