[GRÀFIC] Aquests són els noms més posats a Catalunya els últims 25 anys

El curs escolar 2025-2026 tindrà una novetat entre els alumnes d’I3, l’antic P3: per primera vegada, Leo serà el nom més popular entre els nens als pupitres, fins i tot més que Marc, que havia mantingut l’hegemonia durant, com a mínim, un quart de segle. L’any passat van néixer 433 nens a qui van anomenar Leo, i 398, Marc, segons dades de l’IDESCAT publicades aquesta setmana. Ara bé, el cap de l’Oficina d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Joan Anton Rabella, doctor en Filologia Catalana, en una entrevista a l’ACN augura que aquest apogeu de Leo difícilment es mantindrà els anys vinents. Quant a les nenes, Júlia continuarà l’hegemonia, ja que és el nom més posat per sisè any consecutiu i ha estat al podi de nenes en quinze anys dels últims setze.

L’eclosió del nom Leo va coincidir amb les primeres Pilotes d’Or de Messi

Rabella creu que és complicat que Leo resisteixi el pas del temps, ja que, segons que diu, el seu auge és estretament relacionat amb el jugador de futbol Leo Messi. “És un nom que es posa per moda, per prestigi, per esport”, expressa. De fet, el nom era residual abans del 2007 quan, a vint anys, el jugador va entrar al podi del premi Pilota d’Or per primera vegada. Va ser del 2009 al 2012 que el nom va començar a enfilar-se, fins a quadruplicar la freqüència en cinc anys i arribar a més de 350 nens per any. Aquest període va coincidir amb les primeres quatre Pilotes d’Or de Messi, que va guanyar de manera consecutiva.

Rabella diu que és curiós que el nom Leo assoleixi ara aquesta embranzida, quan el futbolista argentí ja no juga al FC Barcelona. Amb tot, el nom no ha crescut en l’última dècada, de fet, s’ha mantingut entre els 400 i els 500 nens per any, sinó que s’ha beneficiat de la baixada de Marc, que era el número u d’ençà que l’IDESCAT en recull l’estadística, el 1997. Després del pic al voltant de l’any 2000, en què un 5% de nens es deien Marc, el nom va tocar sostre el 2003 amb una freqüència de 1.640 i va començar a baixar lentament. Aquesta última dècada, la tendència s’ha accelerat; si bé el 2012 n’hi va haver 1.125, el 2022 la xifra va quedar en 398. “És lògic que generi sensació de cansament”, expressa Rabella, que afegeix que tots els noms tenen una durada i s’acaben desgastant.

Noms curts per als nens, diversitat de tendències entre les nenes

Segons l’especialista, en nens, la tendència actual és de noms curts –quinze noms de nen de cada vint tenen quatre lletres o menys– i alguns d’antics recuperats, com ara Martí. Per contra, noms molt populars uns anys enrere, com ara David, Roger, Gerard, Rubèn i Oriol, ara tenen menys presència. També és el cas de noms tradicionals com ara Jordi i Joan, que, això no obstant, aguanten més bé.

Quant a les nenes, la tendència és més complexa, diu Rabella. Si bé Júlia es manté en primer lloc, també destaquen noms que van posar-se de moda fa uns anys, però ja no ocupen els primers llocs, com ara Alba, Mar, Èlia, Berta i Aitana. N’hi ha que pràcticament no es feien servir els anys vuitanta i van posar-se de moda els primers anys del segle XXI, com ara Ona, Aina, Emma, Gala, Paula, Laia, Jana i Abril. Els noms tradicionals no ocupen els primers llocs del rànquing, amb l’excepció de Maria, el 13è nom més popular entre les nenes. Rabella també destaca el sorgiment aquests d’anys d’Olívia, quan abans del 2010 era pràcticament inexistent.

Els noms estrangers, a l’alça

Segons que diu Rabella, posar nom als fills és una qüestió sociològica amb vitalitat, perquè hi ha la necessitat d’innovar. “Alguns noms es mantenen força estables durant un temps quan tenen èxit, però arriba el punt que hi ha un cansament i se’n busquen de nous”, comenta.

Per exemple, una de les modes més recents és posar noms estrangers, com ara Chloe, Liam, Enzo, Kai i Thiago. “Sonen molt bé, donen prestigi, semblen internacionals”, diu Rabella. Segons ell, posar noms estrangers sembla molt modern, però a Catalunya, l’any 1000, el 70% de la població tenia noms germànics, tot i que la població d’origen germànic era molt petita. Llavors es feia per prestigi, i es feien servir, per exemple, noms de guerrers. Ara es fa per la mateixa raó, però amb noms de famosos d’uns altres àmbits.